Deriva ultradretana, xenòfoba i militarista

El tomb anunciat de deriva reaccionària, xenòfoba i militarista, s’erigeix més punyent al fer-se realitat. Els resultats de les eleccions europees de la UE esdevenen aclaparadors. Les polítiques governamentals son involucionistes en drets i llibertats i socials; sobretot quan la manca de perspectives i la disgregació de les esquerres resulta decebedora. Tot en un context de feble mobilització treballadora i de retrocés industrial, d’increment de la precarietat i l’empobriment. Hem d’alimentar les espurnes de lluita treballadora, la solidaritat resilient amb Palestina, les guspires de suport a la resistència ucraïnesa, la marea feminista pels drets i lliure consentiment de les dones, els moviments per les llibertats i els pobles, les necessàries cures a la natura.

Lluny, ben lluny, és la UE dels aplaudiments a les infermeres en la Covid, referent els anhels de drets i serveis universals vitals. Encetem una etapa nova de foscor. És un escenari de trànsit on les crisis múltiples de la globalització neoliberal, mostren la seva fallida, mentre és hegemonitzat per les grans multinacionals, els estats imperialistes més poderosos i el capital financer, que impulsen les polítiques i els partits reaccionaris entorn l’extrema dreta.

Lluitem per Europa com cal, lliure i sobirana, democràtica i respectuosa amb els seus pobles, de pau i desmilitaritzada sense blocs ni OTAN, de renda bàsica universal i autodeterminació, de pau i llibertats, feminista i acollidora de la immigració, on no hi hagi lloc per invasions i guerres com la de Rússia contra Ucraïna, ni connivència ni negocis amb la destrucció i genocidi de Palestina per part d’Israel.

Una Europa unida des de l’Atlàntic als Urals s’ha de configurar com bandera de rota perspectiva i alternativa treballadora, revolucionària i socialista.

Les polítiques dretanes i militaristes predominen en els estats imperialistes. Limitació de llibertats i increment de la repressió en nom de la seguretat; esclat de la guerra a Ucraïna, sense alternatives fermes treballadores, accentuat en els govern de les dretes, ans pervivents en els govern dits d’esquerres. Són polítiques que no resolen les necessitat vitals de la població, ciutadania i resident migrada; ben a l’inrevés agreugen les condiciones de vida i de treball de la població, mentre porten com a Cavall de Troia a l'augment de la ultradreta i de la reacció. Som en una Unió Europea (UE) obra de les grans multinacionals i capital financer. Una UE a subvertir a fons, amb lluita treballadora, popular i feminista, pels drets i serveis universals.

A França les esquerres han format un front electoral (Nou Front Popular) per resistir a l’onada reaccionària i a la convocatòria electoral per part del neoliberal Macron. Totes les forces polítiques hauran de revisar el seu compromís amb la classe treballadora, la seva component migrada, el moviment feminista, la joventut, la llibertat dels pobles, per una nova perspectiva de lluita creïble, inserida en les necessitats profundes i la lluita mobilitzadora.

És hora d’aplegar forces per una estratègia d’aliances i contracte social que generi expectatives i compromís, tant pels petits avenços possibles, com per l’alternativa revolucionària cabdal comunal i socialista.

La Sindicatura per l’Amnistia promoguda per Òmnium Cultural es una bona iniciativa per lluitar per L’efectivitat de la nova llei. Les milers de persones repressaliades (4.584), de les que 1.616 en són factibles amnistiables, són una font de mobilització bàsica des d’on recomposar el moviment catalanista popular pel dret a l’autodeterminació, el referèndum lliure i efectiu per decidir i pel projecte republicà. La clau rau en la mobilització de la població treballadora per enfrontar-se a l’Estat repressor i involucionista en les polítiques socials i llibertats.

Centenari Lenin. Concís a “Sobre el bolxevisme” (1913), referent a la majoria (bolxevic) i la minoria (menxevic) de la vella Iskra: “L’origen del bolxevisme va unit inseparablement a la lluita del dit “economisme” (un oportunisme que negava la lluita política de la classe obrera i el rol dirigent d’ella) contra la socialdemocràcia revolucionària al període 1897 a 1902”. “A 1903-1904 la matèria principal de controvèrsia  era l’oportunisme dels menxevics a les qüestions d’organització”. “L’any 1905 configurà definitivament les discrepàncies tàctiques... els menxevics adequaven la tàctica de la classe obrera al liberalisme. Per als bolxevics, l’objectiu de la classe obrera a la revolució democràtica burgesa  era conduir aquesta fins a la seva culminació i darrera seu a les forces camperoles democràtiques, a despit de les traïcions del liberalisme”. Tom 22, Ed. Progreso, Moscou.

13 de juny de 2024

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo22.pdf

https://amnistia.omnium.cat/