Ara Repúbliques i autodeterminació

Vota esquerres el diumenge 9 a les eleccions europees de la UE. El panorama va de la política de drets vers la immigració, les limitacions de llibertats i l’augment de la repressió en nom d’una seguretat enganyosa, les necessitats bàsiques elementals treballadores, la sobirania dels pobles i l’europea, del pic àlgid de crisi que expressa la guerra a Ucraïna per part de la invasió russa, amb la deriva militarista liderada per nord-amèrica/OTAN i les poderoses multinacionals. La política dels Estats i de la UE és dretana, repressora i involutiva. Les classes treballadores resisteixen però amb poc nervi, massa dissoltes en mil-i-una lluites i moviments. Defensem una Europa de drets, republicana, social i inclusiva. En aquest context L’Aurora proposem el vot a Ara Repúbliques; l’aliança entre ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més.

Volem una Europa lliure de militarisme i d’OTAN, volem pau i convivència entre els pobles, una UE sobirana amb una Constitució democràtica elaborada i escollida per tota la ciutadania i residents del continent; una Europa que no es limiti a la Unió Europa (UE) sinó que inclogui tots els països des de l’Atlàntic fins els Urals. Això significa una Europa on no hi hagi lloc per una guerra d’invasió, destrucció i partició, com la que Rússia imposa a Ucraïna. Una Europa feminista, on s’avanci en eliminar la desigualtat entre dones i homes en tots els dominis, i es prenguin mesures de fons pels drets de les dones així com per erradicar la violència masclista.

En fi, una Europa on la raó i l’interès sigui de la població treballadora i els pobles, enfront del parasitisme de les finances dels Bancs, i de la rapinya de les multinacionals. Una societat civilitzada on s’implanti la Renda Bàsica universal, serveis públics com Educació, Salut, Energia, i habitatge a l’abast de tothom.

Ucraïna, tant a prop dins el continent europeu, o Palestina una mica més lluny a l’altra riba de la Mediterrània, no són accidents de la història, són producte directa, execrable, del poder i negocis de les multinacionals, els Estats i les grans fortunes. Ucraïna i Palestina ja no es poden normalitzar o amagar, essent la punta de l’iceberg de les cinquantena de guerres existents.

Ucraïna i Palestina ens diuen que la globalització neoliberal ha fracassat. Tanmateix el transit a una nova situació està hegemonitzada i determinada pels mateixos poders del capital que han provocat el fracàs; són els que promouen les polítiques més dretanes i les alternatives polítiques de partits ultradretanes, reaccionaries i filo feixistes. Ucraïna i Palestina, sobretot Palestina, està fent esclatar un moviment solidari internacional de lluita que promet. L’espurna de llibertat i alliberament s’aviva i la flama revolucionaria cercarà el fer camí per encendres, un foc que necessita una recomposició profunda de la classe treballadora. Les tendències d’esquerres i les revolucionaries han de superar la dependència vers les alternatives dels blocs imperialistes, siguin unilaterals, bilaterals o multilaterals. La mobilització per una pau lliure a Ucraïna, sense particions ni anexions per part de l’imperialisme rus, és vital per una Europa unida i treballadora. L’avenc social, feminista i d’harmonia amb la natura, només pot sorgir i ser consistent si aprofitem les lliçons revolucionaries de la lluita de classes i les necessitats i aspiracions treballadores.

Vota a les eleccions europees a Ara Repúbliques, l’aliança entre ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més (Més Mallorca, Més Menorca, Ara Eivissa). Alhora veiem amb bons ulls i simpatia, qui voti a Sumar i a Podemos.

Centenari Lenin. En “Liberalisme i democràcia” (1912), situa els partits i les coalicions: “El problema dels acords electorals pot resoldre’s amb encert, de manera conseqüent i  amb fidelitat als principis només si es dilucida per complert la natura de classe dels partits que pacten i en que consisteix la divergència principal i la coincidència transitòria dels seus interessos”. A “Els patits polítics a Rússia” (1912): Per orientar-se en la lluita dels partits no hi ha que acceptar les paraules en el seu valor nominal, sinó estudiar la veritable història dels partits, estudiar, no tant el que els partits diuen de si mateixos, sinó el que fan, com procedeixen per a resoldre els diferents problemes polítics, com es comporten en el que afecta als interessos vitals de les diverses classes de la societat: terratinents, capitalistes, camperols, obrers, etc.”. Tom 21, Ed. Progreso, Moscou. 6 de juny de 2024

 De la Carta de L'Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo21.pdf