No hi ha previst
candidat a president de la Generalitat per a la sessió d’investidura del
Parlament. Illa/PSC no te prou suports. Puigdemont/Junts tampoc. Bloqueig i
situació convulsa, això en un Parlament tutelat i reprimit per la Judicatura,
l’Estat i el govern. Crisi a la Generalitat i els partits. Un atzucac
parlamentari. És a França on han fet brillar la llum amb un esclat d’unitat
treballadora i mobilitzadora de les esquerres per frenar a la ultradreta
pàtria. L’aliança NFP (Nou Front Popular) recupera necessitats peremptòries
vitals per a la població treballadora. Sigui un intent, més o no tant, reeixit,
deixa clar que el camí és en aquest sentit de lluita. Com ho és l’abnegada
resistència del poble ucraïnès a la invasió, o l’heroica lluita palestina a
Gaza per existir ‘des del riu fins el mar’, que ha tingut la virtut de
desencadenar l’adhesió solidària arreu del món. Temps de militarisme, espoli i
destrucció, remor de lluita, revolució i socialisme.
Els eixos nacional i social
s’esbiaixen. Els projectes econòmics i els privilegis del gran capital català,
espanyol i internacional, afloren en les propostes estel·lars del PSC i de
Junts. En canvi els separa l’enorme fossar del constitucionalisme del PSC,
estatal i monàrquic, espanyolista únic, discriminador dels pobles i llengües.
Junts forma part del pol dretà del catalanisme independentista de tall
rupturista i republicà, situació de confrontació cabdal que els hi està
impedint un acord d’estabilitat, com el que reclama el Cercle d’Economia, el Círculo
ecuestre i el govern estatal. ERC dubte, oscil·la, entre un pragmatisme
immediat de certa estabilitat decantat vers l’Estat, o la dificultat que
comporta una recomposició de forces que s’orientin cap a l’autodeterminació, la
república i la independència. La CUP manté una estratègia propagandista
revolucionària, amb un no a Illa i un altra a Puigdemont, sense aconseguir
propostes i aliances que contribueixin a millores concretes necessàries. Comuns
s’entesten en un tripartit d’esquerres que obviï la realitat viva i l’escletxa
a flor de pell de les llibertats nacionals catalanes, el dret
d’autodeterminació i el referèndum.
La Presidència del Parlament s’ha
atorgat a Junts, amb el suport d’ERC i la CUP. És un altre tomb que torna cap a
la dreta el lideratge independentista parlamentari; tot i que ERC i CUP son majoria
en diputades.
De moment Illa/PSC no serà el
president. La manca de vots i d’abstencions obliguen a esgotar el termini legal
de dos mesos per a la investidura abans de la convocatòria de noves eleccions.
Un estiu d’agonia fins a finals d’agost. El poder de l’empresariat més fort i
del govern espanyol queden en escac davant el resultat del vot ciutadà. Una
cruïlla esperpèntica on el PSC i Junts aposten a unes aliances avui en dia
inescrutables. Noves eleccions? La clau rau sobretot en els carrers, sobre si
‘seran sempre nostres’ o quedaran a mans de l’estabilitat que afavoreix els
poders econòmics i estatals.
Manca una estratègia que fongui les
reivindicacions treballadores i les llibertats, a Catalunya i a l’Estat. Convé
una estratègia catalanista de perspectiva revolucionària, social i
treballadora, comunal i socialista, ni que sigui com horitzó. En aquest sentit
les aliances socials, republicanes i de llibertats, com el dret a
l’autodeterminació i el referèndum, necessiten encaminar-se a cercar la
complicitat de la democràcia i les esquerres republicanes espanyoles. Un tipus
de pacte de Sant Sebastià que inclogui el dret a l’autodeterminació. La lluita
per l’emancipació catalana ha d’anar compenetrada amb millores socials vitals,
drets i serveis públics universals.
L’aplicació de l’Amnistia inaugura
una llarga marxa per totes les persones condemnades i exiliades, així com ple
conjunt de les 4.500 repressaliades per lluitar per la independència.
Arran de terra les infermeres
segueixen fermes en el camí de la lluita contra els cops a la Salut pública.
Nou torcebraç d’ofec a l’hora de disposar de personal i mitjans suficients per
l’estiu. La pitjor part la sofreix l’Atenció primària i els hospitals, per
tant, els serveis vitals per la població. Ànims i força per a la concentració
d’avui “Aturem-nos!”, davant el departament de Salut, per denunciar la reducció
de llits, serveis i professionals.
Centenari Lenin. Un resum
pedagògic és a “Les tres fonts i les tres parts integrants del marxisme”
(1913): 1/ “La filosofia del marxisme és el materialisme... El materialisme va
resultar ser l’única filosofia coherent, fidel a tots els principis de les
ciències naturals, hostil a les supersticions, la hipocresia, etc. Marx... va
contribuir a l’avenç de la filosofia... La principal d’aquestes adquisicions és
la dialèctica, és a dir, la
doctrina del desenvolupament en la seva forma més plena, profunda i
lliure d’unilateralitat, la doctrina de la relativitat del coneixement humà,
que ens dona un reflex de la matèria en constant desenvolupament. Marx... estén
el seu coneixement de la natura al coneixement de la societat humana. El
materialisme històric de Marx és el màxim assoliment del pensament científic...
Les institucions polítiques són una
superestructura sobre la base econòmica”. 2/ “Marx... va demostrar que el valor
de tota mercaderia es determina per la quantitat de temps de treball socialment
necessari dedicat a la seva producció.(a l’intercanvi de mercaderies per
mercaderies) Marx hi va revelar la relació entre persones. El capital
significa el desenvolupament posterior d’aquest lligam: la força de treball
humana esdevé una mercaderia. La doctrina de la plusvàlua és la pedra angular
de la teoria econòmica de Marx”. 3/ “No es va assolir ni una sola victòria de
la llibertat política sobre la classe feudal sense una resistència desesperada.
Ni un sol país capitalista es va formar sobre la base més o menys lliure i
democràtica, sense una lluita a vida o mort entre les diverses classes de la
societat capitalista. Aquesta conclusió és la doctrina de la lluita de
classes”. Tom 23, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou; Tot el
poder per als soviets!, Tigre de Paper. 20 de juny de 2024
De la Carta de L'Aurora.
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo23.pdf
https://www.tigredepaper.cat/ca/noticies/centenari-lenin-publiquem-tot-el-poder-per-als-soviets
https://amnistia.omnium.cat/
