Dominó

La crisi política desencadena un efecte dominó que s’amplifica amb la caiguda dels pressupostos de la Generalitat, de l’Estat, i del govern amb la convocatòria d’eleccions autonòmiques pel 12 de maig. El govern estatal i el bloc d’investidura també queden més afeblits i inestables. Els possibles beneficiaris apunten als poders econòmics, al PP, a la dreta i ultradreta, a l’Estat. El rerefons l’hem de cercar en l’empobriment continuat (sous, inflació), la precarietat en augment, el deteriorament dels serveis públics (Salut, Educació), de les condicions laborals, la supeditació i violència contra les dones, l’espoli de l’habitat natural i les causes de la sequera, la involució en les llibertats democràtiques, entre les que s’inclouen la sobirania i el dret d’autodeterminació. Capgirar els beneficiaris esmentats ha de ser la preocupació primera i vital de tota opció cívica, social i política que pensi en el conjunt de la població i, per suposat, de tota força revolucionària.

Una estratègia treballadora, social, feminista, així com la revolucionària, podria esdevenir útil i profitosa en el context polític actual, en el cas de: a) fes pressió als governs, i donés suport a tot avenç en polítiques socials, a una fiscalitat si més no equitativa a les capes més solvents i a les grans fortunes i capitals, reduís el frau fiscal i la corrupció; b) impulsés polítiques de canvi de model de subvenció pública del capital privat, reduís els concerts en salut i educació per prioritzar els serveis públics; c) soscavés la base de suport de la dreta, l’extrema dreta, de l’Estat de tarannà neo-franquista, de les grans finances que, a la fi, afavoreixen els poders econòmic en detriment de la població treballadora, pobre, femenina, jove i immigrada; d) regularitzar l’immens segment de població immigrada; e) preveure i preparar el futur, per aconseguir les condicions per unes perspectives constituents republicanes.

Les tendències vers la ultradreta, al món, a Europa, i a l’Estat espanyol, no són una casualitat estranya ni un accident a la història, formen part de la lluita aferrissada del gran capital per sostenir la seva depredació, especulació, beneficis i poder. L’empobriment generalitzat, junt a una sobirania que minva, una involució continuada de les llibertats entorn el dret d’expressió i el d’autodeterminació, són una denuncia i un fracàs per unes polítiques que temen enfrontar-se a les causes i fonts que ho provoquen. Les esquerres governamentals es desautoritzen davant els avenços de les penúries, desigualtats, discriminacions i privilegis. 

L’imperialisme rus entronca a Putin com un neo-zar per fer-se un lloc en l’espoli mundial. La invasió, destrucció i partició d’Ucraïna n’és una punta de llança. La sobirania dels pobles menys forts, o més febles, se sacrifica a l’altar de l’ordre internacional globalitzat en crisis. Una Europa lliure, unida i sobirana, democràtica, pacífica i desmilitaritzada, sense discriminació de les llengües i des de l’exercici del dret a l’autodeterminació, no és possible en la confrontació econòmica, militarista i de poder de les potències imperialistes, que comporta agressions com la invasió d’Ucraïna. Els esclats de guerra que sacrifiquen Ucraïna i Palestina tenen l’empremta del regnat de les grans multinacionals. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès.

Centenari Lenin. Clarificar la situació, possibilitats, interessos de cada classe i tasques ocupa bona part de la insurrecció de 1905 i el III Congrés de la socialdemocràcia revolucionària russa. “(Aquest raonament) es fonamenta en la confusió de la revolució democràtica amb la revolució socialista, de la lluita per la república (inclòs en ella tot el nostre programa mínim) amb la lluita pel socialisme” (“La dictadura democràtica revolucionària del proletariat i el camperolat”). A L’ “Informe sobre la participació de la socialdemocràcia en un govern provisional revolucionari”, Lenin exposa: “L’establiment de la república representa per al proletariat una gegantesca victòria, encara que per als socialdemòcrates la república no sigui un “ideal absolut”, com ho és pels revolucionaris burgesos, sinó només una garantia de llibertat per a la lluita pel socialisme sobre bases més àmplies”. Reprèn aquesta concepció  a “Sobre el govern provisional revolucionari”, on a l’article segon “Només des de baix o des de baix i des de dalt”, recupera les lliçons d’Engels sobre la República espanyola de 1873 i la revolta dels republicans “intransigents”. (Tom 10, Ed. Progreso, Moscou). 21 de març de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo10.pdf