Municipalisme arran de terra

Ada Colau i BComú, com en Chiqui de Càdis, o JM Osuna d’Ara decidim de Cerdanyola, inicia la mobilització per un tercer mandat d’alcaldessa. Les candidatures Guanyem formen part d’aquesta marea que convé del tot que porti les naus a bon port. El proper any, a les eleccions locals, és un repte important i vital per les necessitats pregones veïnals que el bastió del municipalisme del canvi sigui la trinxera propera social i de les llibertats republicanes, aquí bevent de la marea profunda per l’amnistia, l’autodeterminació i la república catalana. Ada Colau i BComú, com en Chiqui de Càdis, o JM Osuna d’Ara decidim de Cerdanyola, inicia la mobilització per un tercer mandat d’alcaldessa. Les candidatures Guanyem formen part d’aquesta marea que convé del tot que porti les naus a bon port. El proper any, a les eleccions locals, és un repte important i vital per les necessitats pregones veïnals que el bastió del municipalisme del canvi sigui la trinxera propera social i de les llibertats republicanes, aquí bevent de la marea profunda per l’amnistia, l’autodeterminació i la república catalana.

A Barcelona s’ha anat esbossant un projecte innovador de ciutat, pensat pels seus habitants. Un model urbanístic, social i de drets que tingui cura de la convivència del veïnatge, enfront de l’especulació, la contaminació i massificació; som davant un cos social massa colpit per la crisi econòmica financera del 2008, a la que s’hi ha afegit amb escreix la crisi de salut de la pandèmia Covid-19, tot agreujat per unes perspectives perverses a causa de la guerra a Europa, on Rússia a envaït Ucraïna, en un context de guerra econòmica espoliadora i depredadora de xoc interimperialista. Les grans corporacions multinacionals, les grans fortunes milmilionàries de l’Europa occidental i nord-americanes són com l’Atila pels nostres temps. Per on passen ja no creix l’herba sota els seus artefactes especuladors i militaristes.

L’aliança entre les candidatures d’esquerres es la pedra de toc per un avenç municipalista general. Aquesta aliança ha de representar l’entesa amb els principals moviments socials, feministes, sindicalistes i climàtics,

Si posem el focus a Barcelona, útil per l’àrea metropolitana i més industrial, diferent del territori més ampli i divers, agropecuari, muntanyenc i de l’espoli especulatiu turístic a la costa, hi ha diverses contradiccions a resoldre. Un és el xoc amb el model PSC de la neo-botiga millor del món, l’esplendor del gran luxe i del Tifanis del Passeig de Gràcia, la connivència amb l’especulació urbanística i turística, l’apropiació de sol públic per ús privat, el creixement insostenible del port i aeroport, els jocs d’hivern al Pirineu, Casinos a prop. Com pot conviure el projecte comunal de BComú amb l’especulatiu turístic del PSC?

Una altra contradicció que llastra un segment important de població que podria apropar-se a BComú, és la tebiesa en el compromís i aliances per les llibertats catalanes en tant que nació. Els drets humans impregnen alhora els dels pobles i les ciutats, per tant, des de la coherència amb aquest compromís, Barcelona ha d’esdevenir un bastió i focus de mobilització essencial per l’amnistia, el dret autodeterminació, i la república catalana.

Un impuls vital, compromès, concret i quotidià per la llengua catalana és un altre element en que el municipalisme comuner s’hauria de destacar i fer estimar. Hem d’afegir-hi que la concepció metropolitana necessita enllaçar amb la diversitat del territori agropecuari i els sentiments de país, colpits per un centralisme negador de la pròpia sobirania municipalista.

L’embranzida d’aire fresc i renovació del compromís ciutadà comuner hauria de clarificar i cercar coherència respecte el fre que representa el suport, de fet participació, en el govern de coalició de l’estat. El municipalisme ha de percebre a la seva hisenda i autonomia aquest compromís en el govern, cosa que està ben absent de l’agenda política estatal.

Som davant un govern limitat i adaptat a les grans corporacions, als dictats de la UE, supeditat a sostenir el règim de la monarquia de la constitució de 1978, tanmateix fins i tot això resultaria més digerible si es compartís en una acció pràctica efectiva de fomentar la gestació cap a una alternativa republicana i municipalista. A banda de declaracions de bones intencions i de crítiques indiscutibles, què es fa en concret per fomentar alternatives polítiques republicanes?

Donem suport i mobilitzarem per un nou mandat de l’Ada Colau i BComú. Les nostres propostes les aportem com a crítiques constructives, precisament per aconseguir que el municipalisme del canvi es reforci a Barcelona i arreu.

Malgrat el destret de l’inici de campanya d’ERC per part de l’alcaldable Ernest Maragall, quan fa uns dies va associar a les males arts de les cloaques del CNI amb els vots que varen fer alcaldessa a Ada Colau, el més lògic i d’encert seria complementar el projecte de ciutat de BComú amb el de país republicà català d’ERC. Val a dir una entesa tàcita entre la Barcelona capital i la Generalitat autonòmica per fer front als desequilibris territorials, socials i d’igualtat a Catalunya, entre la ciutat industrial turística i el territori agropecuari, així com els greuges continuats que l’estat infligeix als municipis, a la repressió viva, i a la prohibició de lleis més proclius al factor social com les d’habitatge i lloguers.

Ucraïna és víctima del xoc econòmic i militarista interimperialista. Un poble, una terra que sangra per l’avarícia dels grans capitals, en primera instància de l’agressió imperialista de Rússia, seguit de la pressió d’EEUU/OTAN i la UE. Ucraïna és avui en dia un símbol al si d’Europa del fracàs de la globalització neoliberal, de la incapacitat de les grans multinacionals i Bancs per aconseguir un món creatiu, en pau i feliç. Una Europa lliure, sobirana i en pau ho ha de ser des de l’Atlàntic fins els Urals. Per sostenir aquesta lluita, no supeditada a un bloc o l’altra, demanem un suport i aportació econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 2 de juny de 2022

De la Carta de L’Aurora.