Roses i llibres confinats en una Diada de Sant Jordi esvaïda per la
pandèmia. Qui assola el món, assumint el rol del Drac llegendari, és un virus
mortífer per com funcionen els pobles en la globalització. A diferència de
l’imaginari popular qui s’enfronta a primera línia al Covid-19 no és el cavaller/noi
sinó la noia/princesa, personificada en les infermeres, les metgesses i les
diverses professions feminitzades dedicades a les cures. Estem vivim una lluita
cabdal i premonitòria entre els valors del factor social comunal -serveis i
recursos públics, llibertats i drets universals, solidaritat i cures- i el fet
del tabú del sistema econòmic privat de factura patriarcal.
Enfrontar-se a la crisi sanitària
amb les armes és ridícul i inútil. Ni llances, ni espades ni canons, ni
exèrcits, poden amb aquest drac coronavirus. Limitar les llibertats i alimentar
l’autoritarisme porta a fomentar les perspectives de tarannà dictatorial. En
canvi cal promoure un canvi social on els bens i les necessitats essencials,
vitals, siguin públiques, a l’abast de tothom.
L’ONU, ONU Dones, OMS, OIT,
altres organismes alerten de mesures per enfrontar-se a la pandèmia, alhora que
per preveure les greus conseqüències econòmiques, socials i morals que
succeiran.
L’anomenada ‘Pandèmia a l’ombra’, segons l’ONU Dones, es refereix a
les desigualtats i greuges de les dones i a la violència de gènere.
Aquests organismes proposen
mesures ben necessàries, però que els Estats no apliquen, mentre l’estratègia
que les guia és la sostenibilitat del sistema capitalista. Malgrat aquest
sistema sigui qui genera les condicions de desequilibri a favor de les finances
privades en detriment de les necessitats d’un potent sector públic.
Tot el Planeta està amb
l’economia al ralentí. Ara que s’ha parat el món, les dones estan a la primera trinxera
de xoc en un aclaparador 80 % en les tasques de cura. Hi ha un impacte de
gènere en aquesta pandèmia. Ho confirma que hi hagi més dones infectades del
coronavirus, no per ser dones sinó per ser majoria en les professions, ara de
risc, feminitzades. Els valors d’aquesta sororitat, compromís i estima, ens
porten a recursos públics, a bens comunals i a drets universals.
A Catalunya treballen a la
sanitat, a la llar, al treball social, a la neteja, als grup de persones
voluntàries: Infermeria, 85 % dones;
Farmàcia (70 %); Residències gent gran (84 %); A serveis socials (80 %); Neteja
(90 %); Majoria de metgesses; i Caixeres de supermercat (80 %). A l’Estat, de
les 7.359 persones del sector sanitari infectades, hi ha 5.265 (72%) dones (ONU
Dones).
Ciència, tècnica, sistema
sanitari i farmàcia com a bé públic universal. Cures de la ciutadania i la
natura. Regalem propostes de valors públics i promoguem alternatives
republicanes. 24 d’abril de 2020
De
la Carta de L’Aurora.
https://fundacioalternativa.cat/crisi-sanitaria-social-humana-oportunitat-canvi/https://www.pensem.cat/noticia/92/deu/apunts/sobre/impacte/genere/coronavirus&rlc=portadasotaamplia
