![]() |
Nissan. |
El govern estatal s’ha constituït
amb la coalició PSOE i UP, que necessita el suport d’ERC i EH Bildu; el govern municipal
de Barcelona es formà en coalició entre BComú i PSC, amb els vots de Valls
(C’s); en canvi el govern de la Generalitat està oficialment periclitat pel
propi president Torra, que va anunciar eleccions sense data definida ‘després
dels Pressupostos’.
![]() |
Palma de Mallorca, 8M. |
La ruptura entre JxCat i ERC aboca
a la incertesa. En els Pressupostos es juga tant de revertir les retallades,
com de l’estratègia per fer front i superar la via repressiva i judicialista
estatal, com de la força i cohesió suficient per generar les condicions per
exercir el dret a l’autodeterminació, un referèndum efectiu.
L’Amnistia és la fórmula
políticament més lògica. Tanmateix, en aquests moments, no gaudeix de l’adhesió
unànime. Ni tant sols de l’ANC, que argüeix com inconveniència limitar-se als
aspectes antirepressiu, quan postula que lo vital és l’autodeterminació i la
concreció de la independència, ja.
![]() |
Continental. |
Hi ha la força, moviment, la
coordinació i la cohesió política suficient per fer efectiva tot seguit la
independència i la república? Es pot imposar ara l’autodeterminació a l’Estat?
El cert és que el govern està en fallida,
el moviment ferm i expectant, doncs som com en una compàs d’espera dinàmic,
sobre quin camí seguir.
Els detractors de JxCat o d’ERC
estan atrapats en unes denúncies i expectatives a voltes il·lusòries. Cada dia
que passa resulta més palès que la pugna entre aquests dos partits ni es pot
resoldre des de les institucions, ni les negociacions de palaus, ni de cadascun
d’ells sols.
La mobilització, la força d’ ‘els
carrers seran sempre nostres’ segueix essent cabdal. Això inclou els diversos
moviments existents, tot i que el del sobiranisme republicà i independentista
sigui el més rellevant.
![]() |
Pagesia. |
Els moviments es mantenen exigents
i alhora respectuosos de les institucions, eleccions i governs. En aquest
sentit està en qüestió si segueix el lideratge neoconvergent a la Generalitat o
hi ha el tomb cap a les esquerres.
L’experiència dels set anys de
govern tripartit del PSC amb ERC i ICV-EUiA, va deixar una sabor molt agredolç,
degut a l’esclat de la crisi econòmica el 2008 i el nefand resultat de la
renovació de l’Estatut, sigui dit, pel bloqueig, prohibició i anul·lació per
part de l’Estat.
A l’horitzó s’entreveuen quatre
tipus de combinacions governamentals: a) la de seguir amb JxCat i ERC, b) que
passi la presidència a ERC seguint en coalició amb JxCat, d) una fórmula
autodeterminista republicana d’esquerres
amb ERC, CatComú, CUP i Sobiranistes,
sigui tothom dins el govern o donant-li suport des de fora, d) una coalició
d’esquerres, ERC, PSC, CatComú (que hauria d’aparcar el referèndum). Encara hi
ha una cinquena combinació exposada des de Crític: e) un bipartit d’esquerres
entre ERC i CatComú amb
l'aval extern de JxCat o del PSC.
Un avenç vers l’alternativa de
llibertats, drets i serveis públics necessita de mobilització amplia social,
popular i entesa política per la lliure decisió.
13 de febrer de 2020
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario