 |
| Montserrat Vilà Planas. Foto: Carme Vinyoles. |
Entrevista a Montserrat Vilà Planas, presidenta de la
Plataforma unitària contra les violències de gènere, per Carme Vinyoles, Barcelona, 5 de novembre, El Punt Diari.
Vint-i-cinc anys després de la conferència de Pequín, una de cada tres
dones continua patint violència masclista. No s’avança?
Pequín va representar una fita fonamental per a la igualtat de gènere i per
a l’apoderament de les dones, però hem de lamentar que no s’ha assolit el
repte, que no hi ha cap país que compleixi els dotze compromisos establerts en
els àmbits de la salut, l’educació, la discriminació econòmica i la pobresa,
l’exercici del poder, la violència, la vulnerabilitat en els conflictes armats,
el respecte als drets humans, la protecció de les nenes... En general s’avança,
però de manera extremadament i desesperadament lenta.
Falla la relació entre homes i dones?
De vegades es vol fer creure que la violència és cosa d’un home que s’ha
tornat boig o que té un temperament agressiu. La realitat és que hi ha un
sistema de relacions construït des del patriarcat que es resisteix a
desaparèixer i que marca la posició de prevalença dels homes sobre les dones.
L’antropòloga Gerda Lerner documenta que la creació del patriarcat va tardar
2.500 anys a completar-se i, de fet, en l’esdevenir històric, fa quatre dies
que l’hem començat a identificar i posar nom, de manera que es manté fortament
incrustat en moltes capes de la societat. Hem avançat en l’accés a l’educació,
en el dret de vot, en la capacitació professional, però si no canviem aquestes
relacions de poder patriarcals basades en el domini i la submissió d’uns sobre
les altres, continuarà havent-hi desigualtat i violència.
La desigualtat alimenta la violència física, psicològica i sexual?
Sí, en el sentit que desvalora i inferioritza les dones, i per això
mateix atorga als homes un poder que els fa creure impunes i fins legitimats
davant les agressions que cometen. Saben perfectament que estan fent mal quan
violen una dona, però no perceben prou rebuig social, i això els estimula.
Social i també jurídic?
Algunes sentències estan provocant autèntica
alarma. I tanmateix tenim lleis contra la violència de gènere que estan bé, com ara
l’estatal del 2004 amb la creació de jutjats especials, i la catalana del 2008,
més preventiva i de serveis de proximitat. El problema és que sovint les lleis
no s’interpreten correctament o de vegades s’apliquen contra la víctima degut
al fet que persisteix, com deia abans, una mentalitat patriarcal que resta
credibilitat a les denúncies de les dones. Fins fa poc el 99% de les sentències
per violació eren absolutòries, però les fortes mobilitzacions d’aquests últims
anys estan fent canviar les coses.
Veu un renaixement del feminisme?
Veig una generació de joves amb molta força, que no accepten posicions
subordinades ni que es violenti la seva llibertat, que defensen sense
ambigüitats que només un sí és un sí i que formen part d’un potent moviment
planetari. Joves que estan impulsant canvis per a un món més just, solidari i
igualitari.
Amb els recursos es marquen les prioritats. Les administracions estan a
l’altura?
No, sovint s’omet la deguda protecció a la dona que pateix maltractaments,
i d’això se’n diu violència institucional. Em refereixo a llistes d’espera d’un
o dos mesos per entrar en una casa d’acollida, a serveis socials que no
tramiten ajudes sense una denúncia quan la llei no hi obliga, a jutjats que no
dicten ordres d’allunyament.
Entre el 7 i el 9 de novembre l’espai Francesca Bonnemaison acollirà el XV
Fòrum Contra les Violències de Gènere, organitzat per la Plataforma Unitària.
Què en destacaria?
El fòrum és un enriquidor punt de trobada, debat i presa de posició sobre
diversitat de temes que ens afecten, abordats en diferents formats: xerrades,
taules rodones, tallers, exposicions, contes, teatre... En aquesta edició
posarem l’accent en els infants i adolescents que són testimonis o destinataris
de la violència masclista i que resten força invisibilitzats, tot i que cada
any hi ha cinc o sis nens assassinats. (Vegeu el programa a www.violenciadegenere.org)
Deia Simone de Beauvoir que el gènere es construeix tot establint una
jerarquia de rols. Creu que encara es mantenen?
En molts casos sí. Pels tallers que portem als instituts ens adonem de la
pedagogia que cal fer per desmuntar rols sexistes interioritzats a causa de
l’educació ambiental que els nodreix. Encara ara una noia que surti amb
diferents nois és rebutjada, i a la inversa, ell és admirat. Hi ha productes de
fàcil consum que introdueixen imatges molt pernicioses, com ara la del noi més
dur i agressiu que s’emporta la noia més desitjada; abans era el príncep blau i
ara és l’heroi que mata? Si des de petits no ens socialitzem en el respecte i
la igualtat, no posarem fi a la violència masclista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario