Esclat de rebuig i ràbia 14-O

Una setmana memorable de mobilitzacions impressionants ha encetat una experiència inèdita en la continuïtat de les mobilitzacions en més d’un dia, la seva amplitud arreu del territori, la profunditat en tots els segments socials, en el sentiment de greuge, injustícia i consciència de ruptura, on el jovent i els carrers ja no accepten els botxins, la repressió i el poder del Regne.
 

Som en un esclat de rebuig i ràbia col·lectiva que trastoca la situació, els paràmetres de lluita i consciència, els escenaris i perspectives. La repressió desfermada ha incrementat les detencions, empresonaments de nous i noves preses polítiques i centenars de persones ferides.

La Sentència ha resultat demolidora esmicolant els restes d’il·lusió en una resolució democràtica de l’Estat vers l’anhel de llibertat i autodeterminació. El diàleg per part del govern estatal és un miratge en un desert de negació i sotmetiment.

L’impacte de la Sentència ha fet pols totes les prediccions sobre les seves conseqüències superant-les en escreix. 

La immensitat mobilitzada ha adquirit nou vigor, sense donar-se per vençuda, ni molt menys renunciar als objectius d’autodeterminació, independència i república. El moviment i esperit 14-O hi incorpora l’exigència de Llibertat i Amnistia.

Les Marxes per la Llibertat tenen un lloc d’honor en aquesta experiència inèdita. Les 5 Marxes han paralitzat el país i omplert de contingut la vaga general. L'aturada de país ha frenat la producció fins i tot a la Seat. El bloqueig de l'aeroport el mateix 14-O va donar el to cívic i pacífic del conjunt de les mobilitzacions. 

El Tsunami Democràtic, l’ANC, Òmnium, els CDR o el canal telemàtic Anonymous, han estat els instruments de concreció de les mobilitzacions. Hem viscut com el poder es disgregava entre els carrers i les autopistes i aeroport, a l’altre banda una repressió desfermada de la Policia nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos. 

La significativa participació del jovent i adolescents és una cara ben visible del moviment 14-O, una llum de futur. El gruix juvenil ha estat a l’avantguarda de totes les mobilitzacions pacífiques. Al mateix temps ha defensat sense cap ombra de dubte les persones reprimides, agredides, ferides, detingudes i empresonades.

Els aldarulls i focs de containers nocturns són també un canvi respecte els 9 anys anteriors. De fet és un resultat d’anys de repressió, de la Sentència, de l’empresonament dels líders pacífics, de la frustració per la no execució de la decisió de l’1 d’octubre de 2017, de la brutalitat indiscriminada policial, atiada també per provocadors professionals infiltrats a les accions.

La criminalització del jovent o la condemna servil de la violència mentre no s’assumeixen responsabilitat polítiques de les agressions i odi policials, ni es destitueix al conseller d’interior de la Generalitat, Buch, contribueixen a justificar el govern estatal.

La setmana del moviment 14-O ha augmentat fins a 44 les persones preses polítiques, són les 9 condemnades per la Sentència, les 7 de l’operació maldestre (Judes) contra els CDR, i 44 d’aquests dies que seran inoblidables. Li hem d’afegir innumerables agressions, centenars de ferides, les exiliades i imputades.

La incapacitat del govern per encetar un diàleg, resoldre les aspiracions catalanes i les llibertats democràtiques està a l’alçada de la crisi estructural de l’Estat, en regressió constant de les llibertats democràtiques.

El govern de l’Estat no s’ha atrevit a aplicar la Llei de Seguretat ciutadana, i concretar en els fets l’estat d’excepció o un nou 155 endurit, però l’amenaça està sobre la taula. Tanmateix opta pel bloqueig polític al negar-se a parlar amb el president de la Generalitat, tot exigint-li més contundència en les condemnes a la violència, en definitiva submissió i capitulació. És alliçonador que el president Pedro Sánchez hagi hagut d’escapolir-se amb la cua entre les cames i deixar a mitges la seva visita a Barcelona.

És l’hora de plantejar-se una coordinació general i organismes innovadors unitaris. La CUP ho fomenta amb una convocatòria d’Assemblea de càrrecs electes. Joan Tardà (ERC) llança la proposta de Front ampli per l’Amnistia i l’Autodeterminació. Avançar en l’entesa i unitat republicana és un element vital pel bon fi polític del moviment 14-O.

Felicitacions a tothom compromès en formar part com una gota en aquest mar de llibertat.

La setmana de la mobilització 14-O que continua és tot un èxit, mostra les capacitats de la lluita unitària, concentrada arran de terra en les propostes de Llibertat, Amnistia i Autodeterminació, amb la perspectiva republicana.

El proper dissabte 26 d’octubre tothom a fer massiva la manifestació unitària per la Llibertat. 24 d’octubre de 2019

De la Carta de L’Aurora.