Þ 4.1.-
Fer el Referèndum, o impedir-lo, és l’element polític que focalitza el
manteniment o la ruptura del statu quo del Regne d’Espanya. Serà la participació
i el vot en concret el que establirà la seva legitimitat, així com que el vot
emès sigui efectiu i vinculant. És a dir, el resultat del referèndum ha de
tenir conseqüències, en el sentit d’aconseguir imposar-les al govern i Estat
espanyol. Defensem i promovem
participació i vot per l’1-O, sigui el referèndum com s’ha anunciat, i com ho
estableix la proposició de llei de referèndum d’autodeterminació, o esdevingui
una mobilització com acte de desafiament, en cas de que no hi hagués suficient
força popular per frenar la repressió i prohibicions estatals o el president i
govern es fes enrere. En tot cas no és digerible una repetició del 9N2014.
Þ 4.2.- Fomentem generar les mesures
(condicions) democràtiques suficients, és a dir les màximes possibles pel bon
desenvolupament de la participació i vot, amb legitimitat i legalitat catalana,
del moviment ciutadà i del Parlament. Els suports internacionals sabem que
caldrà negociar-los des de una nova situació de fet, doncs Catalunya no és cap
Estat i és improbable obtenir avals substancials d’antuvi. Defensem una
campanya i participació inclusiva del vot Sí/No/Blanc. Ens manifestem contraris
a les propostes i campanyes a la no participació com les del Manifest dels 100
i altres, car són negatives per l’avenç de la sobirania i la democràcia i els
drets dels pobles a Catalunya i a Espanya. Exposem amb paciència que la
participació és el punt de connexió amb la lluita i desig català per la
sobirania republicana. Devaluar el referèndum anunciat per no ser acceptat pel
govern estatal, o per no complir amb la legalitat vigent constitucional,
representa quedar hostatge del règim obsolet de 1978; menystenir el referèndum
perquè l’anuncia el govern de JxSí, obre la porta a desentendre’s de participar-hi
si es copsa com poc efectiu, o poc útil. La idea de que l’anunci per l’1-O no
és el referèndum que convé a Catalunya per manca de les mínimes condicions
democràtiques, per molt que s’esforci en propagar amb sinceritat en que el 2-O
se seguirà defensant el referèndum que cal, fomenta el desinterès i provoca
l’ajornament del lliure exercici a decidir. L’altra idea de que no es
responsable afavorir un xoc de sobiranies, no te prou en compte que qui provoca
el xoc és l’Estat, el govern i TC i Constitució estatal al negar la lliure
determinació de la decisió amb el vot referendatari a Catalunya. Entenem la
concepció de vinculació del resultat, en el cas d’un Sí, com obrir un procés de
constitució de sobirania democràtica republicana. La idea de que tot va
encaminat a unes noves eleccions, amb el supòsit que el referèndum és un
miratge o un engany truculent, ha de tenir en compte que s’esdevindrien en un
context molt diferent segons el que succeeixi amb el referèndum, si es fa o no, si surt sí o no,
si l’autonomia es suspengués o si s’enceta el camí constituent republicà. Sigui
quin sigui l’escenari, qui no s’hagi compromès a fons en la lluita popular pel
referèndum a l’1-O no podrà oferir una perspectiva d’avenç, doncs formarà part a
l’imaginari popular dels que hagin frustrat la lliure decisió emancipadora
catalana. Per això fomentem arreu, i en concret a Catalunya en Comú, una
actitud activa en el compromís amb l’1-O. Optar al lideratge de les classes
populars significa mobilitzar i cridar a la participació crítica, en quan es
concreti la convocatòria del referèndum per l’1-O.
Þ 4.3.-. La qüestió no està en si el
referèndum és acordat o no (unilateral) sinó en que cal que la població pugui
decidir, per tant votar, cosa que implica fer el referèndum, amb legalitat
constitucional espanyola, o amb legalitat especial i extraordinària catalana. A
organitzacions com Catalunya en comú, que responen a una base popular molt
plural en quan a posicions i sentiments de pertinença o perspectives nacionals,
convé des de la participació, la llibertat d’expressió i de vot en la
mobilització 1-O.
Þ 4.4.- El Full de Ruta del govern JxSí i
de la majoria parlamentària amb la CUP, ha variat al compàs de la pressió
popular. El fet d’incorporar la República a Catalunya i, després de les
eleccions del 27S 2015, el Referèndum, mostra la necessitat d’un gran acord
pràctic en el conjunt de la majoria sobiranista, amb el motor dels segments pro
independència. Aquest FdR governamental te un taló d’Aquil·les greu al
supeditar les necessitats de la majoria social ciutadana a les polítiques
depredadores i retalladores provinents de Brussel·les i de l’Estat espanyol,
aplaudides de forma entusiasta pels poders econòmics catalans, practicades de
forma capdavantera abans per CiU, i ara, amb concessions minúscules, per JxSí. Això
genera desconfiança i indiferència entre capes populars significatives;
diversos moviments socials, marees, confronten a la lluita democràtica
emancipadora uns sectors socials colpits per les retallades neoliberals de CiU,
CDC, ara seguides pe govern JxSí (PDECat, ERC). La majoria parlamentaria (JxSí,
CUP), des del FdR governamental, propaga que cal convèncer a la població
dubtosa i no convençuda, expliquen que cal insistir en les bondats de l’Estat
independent, però una part d’aquest poble el que vol percebre és que el govern
existent canvia de polítiques per assumir la necessitat de promoure treball,
educació, serveis públics i les reivindicacions més sentides per la ciutadania
més modesta. El FdR del govern va coix en polítiques econòmiques i socials. Un
Full de Ruta de la majoria sobiranista inclosa la independentista, s’hauria de
plantejar tant el factor social com un procés constituent republicà de base
popular, més enllà de les declaracions parlamentàries.. 15 de juliol de 2017
Sumari
Þ 4. Fem el Referèndum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario