Rastrerament, hi ha qui titlla, ni més ni menys
a l’alcaldessa Ada Colau, com imprevisible i despreocupada pel greuge al
personal treballador, a tota la gent que se’n va de vacances en avió i a la
ciutat de Barcelona.
El mestre Pere Calders, amb un realisme màgic magistral,
aprofita un fiambre. A Catalunya la dreta conservadora neoliberal de CDC
endinsada en el PDECat, aprofita el drama de falta de personal a l’Aeroport,
per embrutar i difamar el lideratge d’Ada Colau i de Bcomú.
Com pot el govern de JxSí (PDECat i ERC) permetre, en ple
cicle estiuenc, que Eulen i Aena no arrangin tot seguit la demanda treballadora
de 90 persones? S’informa que no es tenen competències. Doncs bé, com és que
aleshores dirigents del partit governant, i alguns altres, pretenguin que l’Ajuntament
de Barcelona, l’alcadessa i Bcomú, tingui unes competències que no són ni de la
Generalitat?
El president de l’Estat fuig d’estudi dient que Aena només
te un problema dels 29 aeroports gestionats per Eulen. Rajoy oblida
interessadament que Barcelona és el segon aeroport de l‘Estat. Amb aquestes
intervencions celestials abona el greuge a Barcelona i Catalunya.
S’atreviria a dir el mateix si el conflicte en ple estiu fos
a l’aeroport de la capital estatal?
Personal treballador, sindicat i societat civil clamen al
cel. Cal arranjar immediatament les cues, val a dir, el caos de l’aeroport.
És clar que Barcelona i Catalunya haurien de poder decidir
sobre el seu aeroport. Rescindir el contracte amb Eulen. Tractar amb règim
d’igualtat a Aena. Obligar a incorporar el personal treballador necessari per
un mínim bon servei de seguretat.
El transport de rodalies en condicions, les mercaderies d’un
imprescindible corredor mediterrani racional, eficaç, via europea als trens i
al port, un aeroport amb personal qualificat, suficient i amb un sou adient a
la gran responsabilitat.
Són infraestructures vitals i mínimes que l’Estat menysprea, però que per Bcomú i per Catalunya en Comú tenen el valor que la ciutadania que les utilitza sap valorar, o sofreix, quan tant sovint no funcionen.
Són infraestructures vitals i mínimes que l’Estat menysprea, però que per Bcomú i per Catalunya en Comú tenen el valor que la ciutadania que les utilitza sap valorar, o sofreix, quan tant sovint no funcionen.
La sensibilitat d’EnComú i la concepció de decidir-ho tot
amb construcció republicana, són la perspectiva per resoldre la desídia i
incapacitat estatal. 10 d'agost de 2017
De la Carta de L'Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario