12/12/16

La Re-municipalització és política i ètica del canvi

L’emergència a l’aigua, a l’energia, a l’habitatge, com en general en el treball, porten els Ajuntaments del canvi, també d’altres, a reflexionar sobre com assegurar uns drets i bens vitals que haurien de ser universals.
Les ciutats són veïnatge viu, alhora la convivència amb les pedres dels edificis i també l’asfalt, l’aire, el soroll i la llum, el comerç i la indústria, la cultura.
Un espai saludable és on la convivència amb tots aquest elements és sostenible. Això significa un equilibri en un munt de contradiccions a voltes caòtiques i destructives.
La privatització dels serveis bàsics els hi manlleva la qualitat d’universals. Tanmateix el greuge és que la privatització no implica miraculosament millorar l’eficàcia, ni molt menys l’abaratiment dels costos.
El guany privat en els serveis i bens públics tendeix a no tenir en compte les necessitats de les persones usuàries. En el negoci del turisme desenfrenat arriba a foragitar el veïnatge, encarir els productes, mentre es degrada la vida i l’ús de la pròpia ciutat.
L’especulació xucla la sàvia de la ciutat i condemna la seva vitalitat.
La concepció ètica ciutadanista del municipalisme del canvi fomenta el plantejament de tornar a municipalitzar els serveis bàsics, com s’estudia fer amb l’aigua i altres.
BComú mateix promou la re-municipalització a Barcelona, amb èmfasi en les sinergies en el gran espai metropolità.
El canvi municipalista te el compromís ètic i polític d’equilibrar els barris més deprimits, on les desigualtats s’acreixen per moments.
És difícil regular i domesticar en part el desenvolupament anàrquic de la ciutat, fruit de l’interès privat sempre parcial i poc disposat a ser respectuós amb les necessitats generals.
El aquestes contradiccions recau el moll de l’os de la confrontació entorn els Pressupostos municipals.
Com superar la ciutat “millor botiga del món” cap a la ciutat estimada, viva i sostenible?
La re-municipalització de serveis privatitzats, o que tendeixen a la privatització, és una via directa, mentre indirectament pot esdevenir en una eina criticadora i reguladora del conjunt de l’activitat econòmica.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada