5/5/17

El gènere epistolar entre Xavier Domènech i Joan Tardà


Celebro el gènere epistolar del diàleg inaugurat entre Xavier Domènech/1 i Joan Tardà/2. És un bon exercici per cercar elements d’entesa.
Desenvolupar raonaments, crítiques, explicacions i anàlisi, és del millor per una acció conjunta, sobirana constituent i rupturista democràtica republicana.
El diàleg entre les forces polítiques de l’esquerra és saludable. Junt a la mobilització ciutadana, l’argumentació del què convé fer i de com fer-ho, pot contribuir a la preparació política popular de la confrontació de legalitats que representa voler fer, convocar i organitzar el Referèndum per part de la societat, Parlament i govern de Catalunya, o impedir-lo per l’Estat.
Tres elements s’han començar a desbrossar. El lideratge actual governamental amb ERC i PDECat amb una coalició parlamentària conjunta, JxSí, i un govern mixt. La situació i perspectiva constituent catalana amb el referèndum com acte central polític. Les aliances a establir per fer realitat el referèndum i la lliure decisió del poble, així com per una hegemonia d’esquerres des del catalanisme popular, superant el llast convergent del catalanisme conservador.
Val a dir que les raons exposades es fan per ambdues parts en clau d’excepcionalitat constituent republicana, de fer el referèndum, i de trobar-se.
En Xavier Domènech fa una crítica bàsica a l’aliança independentista, quan diu “a vegades, certament, costa creure que sigueu (PDECat i ERC) socis de govern”, o “Quan vols guanyar impregnant-te del que vols combatre, a vegades et pots perdre tu mateix en l’hegemonia de l’altre, més que construir-ne una de pròpia”.
Domènech concreta la situació: “Catalunya, des de diversos corrents subterranis, està vivint un moment clarament preconstituent que hem de convertir en constituent”. Mentre assenyala l’esgotament estatal autonòmic i “com ho està també la continuïtat de certes polítiques d’un passat que no vol passar agafant-se al que sigui”.
El líder del nou Un País En Comú afirma contundent “No tinc cap dubte que assolirem el referèndum, com tampoc tinc cap dubte que... ens trobarem”, fent esment a l’anhel de milers i milers de catalans i catalanes.
En Joan Tardà situa l’escenari actual “d’una àmplia majoria ciutadana favorable a exercir el dret a decidir”. Tardà alerta que “ens estem jugant les complicitats i la unitat d’acció de  les esquerres catalanes per molts anys”, per tant cal evitar “que no ens trobéssim  en el treball actiu en pro de la participació en el referèndum”. Aprofita per defensar com decisiu fer el referèndum “amb l’èxit de la participació ciutadana”, mentre ho arrodoneix amb una proposta agosarada d’una crida conjunta a las participació pel referèndum per part de “Puigdemont, Junqueras, Colau, Gabriel...”.
Un acord d’aquest tipus és el que pot treballar el Pacte Nacional pel Referèndum. La dificultat rau en treballar també conjuntament la legalitat que faci possible la normalitat del referèndum.
L’Estat pot negociar amb el PNB i atorgar una morterada del Pressupost via Concert Basc, amb una substancial rebaixa econòmica dels ingressos estatals, però no hi ha cap espurna de disposició a negociar el referèndum català.
Com s’afirma que es vol acció conjunta i acord per defensar la participació al referèndum, convé negociar les lleis, mesures i pregunta, que aboquin al suport social majoritari.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

4/5/17

Moció de censura i referèndum


Una Moció de censura per fer fora a Rajoy, el govern estatal del PP i la corrupció. Un Referèndum a Catalunya per poder decidir encetar un procés constituent sobirà català i republicà. Aires de ruptura democràtica.
Tres trames corruptes gangrenen l’Estat a mans del PP. La Fiscalia fa conxorxa per protegir els corruptes, el PP i el seu capo polític. L’últim notable encalçat, l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, ha arrossegat a Esperanza Aguirre. Els Fiscals s’han de rebel·lar per no ser-ne còmplices
El clan Pujol encara no toca fons, amb en Jordi Pujol fill entrant a la presó. Convergència i els seus hereus empantanats amb el cas Palau de Millet.
La corrupció mina la credibilitat de l’Estat i la salut de la democràcia, prou minsa en un Regne que retalla les condicions de vida treballadora, redueix serveis públics, pretén impedir les municipalitzacions de serveix bàsics, impedeix que el poble de Catalunya pugui decidir en Referèndum.
La Moció de censura proposada per Unidos Podemos és una llum a l’horitzó de salut pública i democràtica. Posa el dit a la xacra. El PP no te majoria parlamentària, per tant és l´hora de fer fora a Rajoy i amb ell a la corrupció.
La regeneració democràtica no es resol amb demagògia en mítings i mitjans. A les mans del PSOE i de C’s està retirar la confiança en el president i el govern estatal.
Els Pressupostos generals de l’Estat són l’epicentre de l’ona neoliberal destructiva. El PNB s’apresta a donar-hi suport a canvi de diners pel Concert basc. Mal averany per les llibertats basques.
La Disposició Addicional 27a dels Pressupostos estatals es un atemptat a les remunicipalitzacions i els drets dels treballadores i treballadores. La limitada autonomia municipal sofreix un assalt potent per impedir el retorn al comú municipal de les concessions de serveix públics bàsics.
La Red AGUA PÚBLICA i AIGUA ÉS VIDA criden a rebutjar aquesta AD26, com ha fet l’Ajuntament de Terrassa (TeC, PSC, ERC, PDECat i CUP, en contra PP i C’s). Els municipis s’han de rebel·lar enfront de la llei Montoro i els atacs estatals que no paren.
La crisi entre Estat i Municipis s’ajunta i agreuja la del Regne i Catalunya.
400.000 signatures s’ha aconseguit pel Pacte nacional del Referèndum. Resulta significatiu que un dels suports actius per poder fer el referèndum ha esdevingut CCOO i UGT. La implicació sindical dóna el to de la necessitat social i democràtica de que aquest país decideixi d’una vegada què vol ser i amb qui i com es relaciona.
Si el govern estatal persisteix amb la negativa a acordar-ho, una majoria immensa de la ciutadania a Catalunya sí que vol fer el referèndum. Per tant s’ha de cercar la manera de fer-ho.
Demanar el dictamen de la Comissió Venècia sembla una via dilatòria. De fet no contempla el cas inèdit català.
El concepte de ruptura democràtica amb l’ statu quo del Regne 1978, i el de sobirania constituent, comporta situar-se amb convicció en el sentiment i mobilització del catalanisme popular. Especular amb el fracàs és posar és com posar les barbes a remullar. I el poble no perdonarà a qui no posi tot el cor i l’esforç en el bon èxit de fer la seva lliure decisió.
El futur sobirà i republicà català és el gran afer de les entitats i organitzacions que estem implicades en el bon fi del referèndum.
Som responsables d’insistir i afavorir les aliances necessàries perquè el president, el govern i el Parlament convoquin i organitzin el referèndum, sense fer un bis de la consulta ciutadana del 9N.
Les condicions suficients pel referèndum se situen en disposar d’una legalitat catalana, a manca de l’estatal, un cens normalitzat, uns locals, paperetes i urnes, amb uns Ajuntaments col·laboradors, programa informàtic i persones preparades, una pregunta clara inclusiva. Són factors que permeten fer campanya per les diferents opcions a decidir. Tothom s’hi ha de sentir cridat i pugui participar, talment com es fa amb altres situacions electorals. És obvi que s’haurà de neutralitzar l’acció obstructiva estatal.
Serà la participació el que donarà legitimitat, així com capacitat efectiva per executar la decisió popular. 4 de maig de 2017 
De la Carta de L’Aurora.

28/4/17

La querella del Cas Forcadell, Nuet i el Referèndum


La magistrada del TSJC del cas Forcadell ha tornat a incloure a Joan Josep Nuet a la querella contra els membres de la Mesa del Parlament. Nuet havia estat exclòs per la Fiscalia per bones intencions, malgrat haver fet el mateix acte de permetre el debat en el plenari del Parlament. Ara està citat pel 12 de juny.
Nuet, junt a la presidenta del Parlament Carme Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó y Ramona Barrufet, està imputat per permetre debatre sobre el Referèndum.
La defensa de Nuet, com la de Forcadell, és d’una gran càrrega política, doncs es basa en el dret a deliberar i a decidir del Parlament, en funció de la legitimitat de la sobirania de la ciutadania i poble que ha escollit a les persones parlamentàries.
Nuet ha despullat de legitimitat la querella quan ha expressat que la instrucció del Tribunal Superior de Justícia “en comptes d’exculpar a tots (ha decidit) imputar-me a mi”. “Els meus companys de Mesa i jo som innocents” ha sentenciat, mentre aclaria que el cas estava “ple de despropòsits i te una clara intencionalitat política”. Nuet insisteix que “ho tornaria a fer” i que no canviaria les seves opinions polítiques fruit d’una querella.
G. Pisarello signa pel Referèndum.
La recent imputació a Nuet ha estat al bell mig de la campanya de signatures per què es faci el Referèndum, promoguda pel Pacte nacional pel Referèndum. Aquesta mobilització popular forma part de la preparació política amplia per exigir, pressionar i aconseguir realitzar la lliure decisió ciutadana.
Fer o no fer el Referèndum està en el centre de l’actualitat política.
Qualsevulla estratègia de futur queda determinada pel Referèndum. Inclosa la perspectiva d’un canvi d’hegemonia política a Catalunya cap a l’esquerra, així com les aliances necessàries per aconseguir-ho, val a dir el lideratge polític, institucional i cultural de la mobilització i del conjunt del poble català.
L’acció política de Nuet prioritza la legitimitat de la sobirania catalana a la legalitat constitucional i governamental estatal. L’Estat, a través del TC, es dedica a reprimir, negar i impedir les llibertats democràtiques a Catalunya. El govern de l’estat ni vol que en el Parlament de Catalunya es pugui parlar i debatre de política catalana.
El Pacte Nacional del Referèndum ha explorat el recorregut que te la primera resolució majoritària del Parlament per un acord amb l’Estat per fer el Referèndum. Quan s’esgoti aquesta via, probable en pocs dies en el mes de maig, el Parlament haurà d’afrontar la realització de la segona resolució parlamentària majoritària de fer el Referèndum unilateral.
Hi ha un potent anhel i la il·lusió de la població que s’ha mobilitzat aquests darrers anys en poder, per fi, decidir en Referèndum. Aflora el progrés clar de la preferència sobiranista i la pro independència entre la gent treballadora, els partits i els lideratges.
La immensa majoria del país vol fer el Referèndum acordat o el Referèndum unilateral.
L’acció i el fil conductor de les declaracions de Nuet a favor de debatre i de que es pugui fer el Referèndum, se situen en una clau de futur proper.
El moviment popular catalanista necessita un debat públic sobre com fer en concret el Referèndum, com s’afrontarà la prohibició, boicot i repressió per part de l’Estat, quins mitjans es posen per part del govern, del Parlament, que fa la ciutadania; quina serà la pregunta, clara i precisa, que permetrà que la població si senti reflectida per decidir, i que el resultat sigui efectiu.
Convé debatre les condicions i actuació per fer-lo. És un greu error de perspectiva dedicar-se a establir condicions amb les que no es pot fer; O insistir que el Referèndum està perdut, que no es farà perquè l’Estat no ho deixarà fer, per tant el que cal és preparar unes noves eleccions autonòmiques, mentre es culpa del destret al govern o els altres partits.
El compromís i la implicació en la realització del Referèndum és el pas previ ineludible per executar la voluntat popular.
El futur de sobirania constituent catalana republicana es cou entre les forces polítiques que lluitin a fons per l’execució del Referèndum.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.