Desenvolupar raonaments, crítiques,
explicacions i anàlisi, és del millor per una acció conjunta, sobirana
constituent i rupturista democràtica republicana.
El diàleg entre les forces polítiques de l’esquerra
és saludable. Junt a la mobilització ciutadana, l’argumentació del què convé
fer i de com fer-ho, pot contribuir a la preparació política popular de la confrontació
de legalitats que representa voler fer, convocar i organitzar el Referèndum per
part de la societat, Parlament i govern de Catalunya, o impedir-lo per l’Estat.
Tres elements s’han començar a desbrossar. El
lideratge actual governamental amb ERC i PDECat amb una coalició parlamentària
conjunta, JxSí, i un govern mixt. La situació i perspectiva constituent
catalana amb el referèndum com acte central polític. Les aliances a establir
per fer realitat el referèndum i la lliure decisió del poble, així com per una
hegemonia d’esquerres des del catalanisme popular, superant el llast convergent
del catalanisme conservador.
Val a dir que les raons exposades es fan per ambdues
parts en clau d’excepcionalitat constituent republicana, de fer el referèndum,
i de trobar-se.
En Xavier Domènech fa una crítica bàsica a l’aliança
independentista, quan diu “a vegades, certament, costa creure que sigueu (PDECat
i ERC) socis de govern”, o “Quan vols guanyar impregnant-te del que vols
combatre, a vegades et pots perdre tu mateix en l’hegemonia de l’altre, més que
construir-ne una de pròpia”.
Domènech concreta la situació: “Catalunya, des
de diversos corrents subterranis, està vivint un moment clarament
preconstituent que hem de convertir en constituent”. Mentre assenyala l’esgotament
estatal autonòmic i “com ho està també la continuïtat de certes polítiques d’un
passat que no vol passar agafant-se al que sigui”.
El líder del nou Un País En Comú afirma
contundent “No tinc cap dubte que assolirem el referèndum, com tampoc tinc cap
dubte que... ens trobarem”, fent esment a l’anhel de milers i milers de catalans
i catalanes.
En Joan Tardà situa l’escenari actual “d’una
àmplia majoria ciutadana favorable a exercir el dret a decidir”. Tardà alerta
que “ens estem jugant les complicitats i la unitat d’acció de les
esquerres catalanes per molts anys”, per tant cal evitar “que no ens
trobéssim en el treball actiu en pro de la participació en el referèndum”.
Aprofita per defensar com decisiu fer el referèndum “amb l’èxit de la
participació ciutadana”, mentre ho arrodoneix amb una proposta agosarada d’una
crida conjunta a las participació pel referèndum per part de “Puigdemont,
Junqueras, Colau, Gabriel...”.
Un acord d’aquest tipus és el que pot
treballar el Pacte Nacional pel Referèndum. La dificultat rau en treballar
també conjuntament la legalitat que faci possible la normalitat del referèndum.
L’Estat pot negociar amb el PNB i atorgar una
morterada del Pressupost via Concert Basc, amb una substancial rebaixa
econòmica dels ingressos estatals, però no hi ha cap espurna de disposició a
negociar el referèndum català.
Com s’afirma que es vol acció conjunta i acord
per defensar la participació al referèndum, convé negociar les lleis, mesures i
pregunta, que aboquin al suport social majoritari.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
