Blindatge

El blindatge del català i la quota del 7,5 % en la llei audiovisual és una gran noticia, ara bé, resulta xocant que la contrapartida sigui avalar uns pressupostos que no resolen la desigualtat entre impostos, inversions i transferències a Catalunya, o quan el govern executa només el 30 % de les inversions compromeses. Si els vots d’ERC són determinants per aprovar els PGE2022, com és que es conforma en tant poc, de fet en promeses? Com és que no es forci i es valori el vot per aconseguir Rodalies, altres infraestructures com el corredor mediterrani, transferències per Salut, Educació, Violència masclista i blindar les lleis aprovades pel Parlament?

Som davant un nou episodi de promeses i enganys, una burla a les necessitats ciutadanes més elementals.

ERC s’ha agafat a quelcom tant sentit i preuat com és la llengua per evitar un pols essencial que fes trontollar el govern estatal. L’actual partit majoritari independentista ressent la tenalla del poder econòmic català, de les imposicions europees i del manà promès, així com del propi estat, desdoblat en els cants de sirena que promet el govern i les destrosses de la judicatura i l’aparell repressiu.

El partit de Junqueras i del president Aragonès tem, amb bon seny, que si tensa massa la corda pot caure el govern de coalició PSOE i UP. Com que no hi ha, pel moment, una alternativa estatal a l’esquerra del PSOE, es pot obrir pas a un escenari de clara involució conservadora ultradretana.

La possibilitat d’un govern dretà i ultradretà, PP i Vox, és desitjada i de fet encoratjada, per l’essència institucional dels poders estatals. La Judicatura ho mostra a cada provocació i cop legal i repressiu contra la sobirania de Catalunya, sigui prohibint les decisions del Parlament o incrementant les 3.500 persones repressaliades per lluitar per la causa de les llibertats catalanes i republicanes.

L’elecció del poder judicial, ben dretana, és degut el PSOE i el PP s’han donat la ma a favor dels magistrats pro PP i ultradreta. Això ens dona les claus d’una altra possibilitat, la gran coalició PP i PSOE que retornés al bipartidisme del règim constitucional monàrquic.

El mal menor en que se situa ERC resulta massa temorenc i inconsistent, doncs a cada èxit dretà qui en surt animada és, ni més ni menys, que la ultradreta.

Tot i que no sigui el moment per fer caure el govern, sí que ho és de pressionar-lo i obligar-lo a polítiques que afavoreixen les necessitats socials, ciutadanes i treballadores, incloses les inversions i transferències bàsiques per Catalunya. El vot determinant d’ERC al Congrés pot optar a aconseguir acords substanciosos. La CUP desaprofita l’ocasió d’aconseguir certs avenços com fa EH Bildu.

Quan seria el moment adient de ruptura en aquest context diabòlic? En primera instància quan la monarquia acabi de trontollar i la UE no sostingui un estat caciquil que viu de la incompetència, el frau i la corrupció. En segon cas, quan hi hagi una rebel·lió que combini el 15-M amb l’1-O i 3-O català però a escala estatal. En tot cas, quan hi hagi una alternativa mínima, amb base massiva suficient per desencadenar els processos constituents republicans, on es senti la necessitat de la aliança i suport dels sobiranisme, independentisme i republicanisme català, val a dir, es garanteixi en aliança republicana el dret a l’autodeterminació, així com l’amnistia.

Avui dijous 4 s’obre el 17è Fòrum contra les violències de gènere dedicat a la lluita contra la violència institucional, fins el dissabte 6. Abans d’ahir tothom ens vàrem commocionar esfereïdes per la nova agressió sexual i violació descarnada a una noia de setze anys a Igualada. El sistema patriarcal i la misogínia masclista segueix imparable i impune. Tanmateix les quotes pressupostaries dedicades a aquesta immensa xacra són ínfimes.

El dret al propi cos de les dones que defensen com a cabdal les meravelloses mobilitzacions feministes encara és una fita a aconseguir en l’imaginari ancestral col·lectiu, en els fets concrets inclòs a dins les llars i famílies, a les empreses i a la praxis institucional.

Fraternitat, sororitat i estima a la nostra germana. Toca guarir-la, creure-la i posar tots els mitjans per reparar les conseqüències d’un dany ignominiós. Els dies 4, 5 i 6 de novembre dialoga i aporta les teves experiències al XVII Fòrum contra les violències de gènere. 4 de novembre de 2021

De la Carta de L’Aurora.

 

Veus de tardor

Som davant una “recuperació clarament incomplerta”, “elevada incertesa”, “tendència inflacionista” i “colls d’ampolla en la cadena de subministres”, agreujat pel creixement del preu de l’energia, segons informa el governador del Banc d’Espanya, mentre anuncia una rebaixa del 8,4% en el PIB respecte a 2019 (a la UE és de -2,5%). L’FMI alerta que els riscos entorn l’escenari base s’inclinen cap a la baixa de l’economia mundial.

Per capejar aquest temporal els poders financers i el govern de coalició estatal compten amb el manà d’euros NextGenerationEU. Ara bé, la concentració econòmica que s’imposa per sostenir la rendibilitat dels grans capitals no comporta rebaixar l’augment de desigualtat, deguda a l’ampliació continua de la precarietat i la pobresa.

Els Pressupostos Generals de l’Estat 2021 disposen del vistiplau de Brussel·les, ans tenen un taló d’Aquil·les molt exposat en la derogació de la reforma laboral del PP, sobretot en les mesures de convenis, salaris i condicions, en les que xoquen la component treballadora sindical i la patronal. S’hi afegeix el destret que representa que la llei d’habitatge estatal pretengui limitar i fer enrere els aspectes de parc públic de sol i lloguer, o de contenció en els lloguers, inclosos en la llei catalana, defensats per la PAH i el Sindicat de llogateres. L’amenaça sobre les Pensions tenalla pel que es percep com llum verda a la privatització a través d’incentivar els plans privats, en contra aquesta política el 13-N hi ha nova mobilització estatal. Un altre front és el de la reivindicació d’incloure un Fons de compensació a les víctimes de l’amiant. Per si això no es suficient hi ha l’escull de la llei a l’audiovisual que no inclou la promoció de les llengües minoritzades, qüestió en que ERC n’ha fet causa suficient per amenaçar en votar en contra i proposar uns altres PGE2021.

La no derogació de la llei mordassa també enterboleix els suports necessaris i imprescindibles de la majoria d’investidura. L’arbitrarietat i prepotència judicial del TS contra les 3.500 persones repressaliades, encausades i exiliades a Catalunya, no es queda aquí, com veiem amb la retirada de l’escó, inhabilitació de facto a Alberto Rodríguez, diputat canari de Podemos, per obra i gràcia de l’alta judicatura del Suprem i de la presidència del Congrés i el PSOE. La connivència i la cessió de drets i sobirania al predomini reaccionari del PP i Vox a la Judicatura, alimenta la ultradreta i el feixisme caciquil.

El moviment feminista defensa mantenir els fons del “Pacte d’estat” contra la violència masclista, alhora que posa en el punt de mira la derogació de la llei d’estrangeria, doncs colpeix a totes les persones nouvingudes i especialment a les dones.

Hi haurà resposta i iniciativa de mobilització des dels moviments.

CCOO de Catalunya acaba de convocar assemblees arreu de Catalunya entorn el lema “Disputem les rendes. Defensem els serveis públics”, per preparar una gran mobilització el proper mes de novembre. Les reivindicacions centrals són l’augment de l’SMI, la derogació de la reforma laboral, el reforçament del sistema sanitari públic, la baixada de ràtios a l’educació i augment de les places d’FP, la consolidació i millora de les pensions, l’accés a l’habitatge, el reforçament dels serveis socials, la regulació del preu de la llum i el gas.

Avui 28-O hi ha convocada Vaga General del Sector Públic, per part de la Taula Sindical de Catalunya -on no hi són CCOO i UGT- en lluita perquè les persones interines es quedin com fixes i consolidin la plaça a l’administració, en contra de com ho planteja la Proposta de Llei per l’estabilització dels treballadors i treballadores. Aquesta llei afecta a 110.000 persones interines a Catalunya (900.000 a l’estat); L’interinatge català arriba a un 30% de mitjana, però a un 40% a l’educació, quan la directiva de la UE la limita al 8%.

Els dies 4, 5 i 6 de novembre un animem a participar al XVII Fòrum contra les violències de gènere dedicat a “Feminismes, lluita i acció contra la violència institucional”.

Els carrers alcen les veus que exigeixen polítiques que afavoreixin les cures i els drets de la població treballadora que és la majoria social i ciutadana. Són veus assenyades, compromeses i conscients, organitzades des dels distints moviments, disposades a fer valer la seva força amb la mobilització. Són veus de futur que lluiten pel present. 28 d’octubre de 2021

De la Carta de L’Aurora.

 

Guspires de futur

16 milions d’euros ha pagat la Generalitat a Clíniques privades per fer avortaments en 5 anys, mentre es permet que un 42 % de ginecòlegs dels hospitals públics es neguin a fer-ho a l’empara de l’objecció de consciència. El model públic-privat de Salut vol dir impunitat corporativa i un doll continu de diners públics a l’empresa privada.

L’Estat i la Generalitat es donen la ma a l’hora de contribuir a finançar els beneficis del gran capital, sigui en Salut, Constructores, Educació, Serveis i Bancs. En canvi el frau gaudeix de la tolerància dels poders polítics i els impostos s’allunyen de les mitjanes europees. Tot un llegat cabdal del règim del 78 del que tant orgullós es declara Felipe González al Congrés del PSOE. El padrí dels oligopolis, monarquia i cloaques estatals, te prou cura en fomentar dilemes de distracció, no fora el cas que aparegués la institucionalització republicana com alternativa lògica de futur a la crisi estructural de l’actual règim i estat.

En temps de Pressupostos estatals i autonòmics convé focalitzar les demandes que corresponen a les reivindicacions populars. Com podran haver diners pels drets i serveis públics, les necessitats socials i les infraestructures, si on hi ha riquesa es cotitza molt poc, monopolitzen el flux dels diners, absorbeixen pressupostos públics, i evadeixen beneficis?

Es ressent la necessitat de moviments, com la PAH a l’habitatge, dedicats a denunciar i mobilitzar per l’electricitat, el frau o el destí de pressupostos públics a la gran empresa privada.

Els escàndols s’acumulen. Les mobilitzacions ofereixen guspires de futur. La marea pensionista presencial des de tot l’estat a Madrid ha resultat important, tensa les costures dels governs i pressiona als sindicats.

Les institucions de l’estat es desajusten, la majoria en deriva ultradretana, el govern oscil·lant entre sostenir el règim monàrquic com sigui, obeir les directives europees, mantenir la majoria d’investidura amb l’independentisme català i basc, ara per aprovar els pressupostos.

Tanmateix els nyaps proliferen. La Judicatura, la Policia nacional i la Guàrdia Civil segueixen la creuada d’imputacions i empresonament a l’independentisme i a la llibertat de premsa; El Tribunal de Comptes rebutjant l’aval de la Generalitat als presos polítics indultats; La Mesa de diàleg entre el govern estatal i català incrementa el plom a les ales; Les propostes de la Llei d’Audiovisuals agreugen la discriminació vers les llengües minoritàries, entre elles el català; No hi ha partides suficients dels pressupostos per a la llengua catalana en tots els dominis de la societat; a la llei del “Sí és sí”, se li ha volgut incrustar legislació sobre la prostitució que discrimina a les persones, sobretot dones, que practiquen el treball sexual, a l’articulat es reciclen conceptes del franquisme (com la “terceria locativa”, o l’assimilació entre prostitució, proxenetisme i trata) que estan essent objecte d’esmena parlamentària per part d’ ECP (En Comú Podem) i de BComú.

Es important en aquest panorama la nova moció de censura a Badalona per destituir l’alcalde ultradretà del PP, Albiol. Tot el suport a Guanyem Badalona en aquesta mesura de salut ciutadana municipalista, és dolorós haver de sostenir un alcaldable del PSC però necessari, sempre que es tracti de desplegar una oposició constructiva i crítica orientada a la millora de la convivència cívica i dels serveis de la ciutat.

Podemos difon com contraproposta a la reforma constitucional de propaganda sense conseqüències en el congrés del PSOE una reforma de procés constituent feminista i republicà. Aquesta perspectiva convindria superés l’àmbit parlamentari per inserir-se en la societat civil i referents polítics. Posem-hi fil a l’agulla. Cal cercar complicitats, acords i aliances; sobretot a Catalunya on rau un potent moviment de masses republicà independentista. El fil per teixir futur republicà necessitarà incloure l’amnistia, la lliure autodeterminació i referèndum, així com el respecte i cura a totes les llengües sense cap discriminació. 21 d’octubre de 2021

De la Carta de L’Aurora.