Plantar cara

A 4 anys dels fets de l’1 d’octubre de 2017 el canvi de lideratge a la Generalitat està condicionat per diversos factors: a/ la pandèmia, la crisi econòmica i les mesures financeres de la Unió Europea, ara pendents del nou govern d’Alemanya, b/ el capital financer i les grans empreses, c/ l’estat espanyol, la repressió contra l’independentisme, el règim del 78 monàrquic i el govern PSOE-UP, d/ la mesa de diàleg entre els governs de l’estat i de Catalunya, e/ la lava popular que es remou dins el volcà independentista, sobiranista, republicà i autodeterminista, que clama per la fi de la repressió, l’Amnistia i un nou referèndum en el que es pugui decidir lliure i efectiu.

Els oracles optimistes en una ràpida recuperació econòmica es veuen contradits per dades contundents. Una primera eixordadora és que el ritme de vacunació mundial està ralentitzat per les patents propietat de la gran indústria farmacèutica. Això pot ser una bomba a temps de danys incontrolables. L’OMS alerta de que l’esperança de vida baixa a Europa.

Les elèctriques segueixen l’escalada en el preu del KWh. El fons voltors esquilen a la ciutadania modesta. La Banca xucla de l’oligopoli en la distribució dels fons europeus i estatals. El negoci del turisme arrasa l’habitabilitat dels barris i el medi ambient, tot i l’ensopegada que de moment l’ha obligat a fer enrere en l’ampliació aeroportuària. El model públic-privat en Sanitat castiga a les persones usuàries treballadores.

El govern estatal pacta un nou termini pels ERTO fins el 28 de febrer de 2022, tanmateix les reestructuracions i els acomiadaments de personal fan via a la Banca, el Banc de Sabadell es veu abocat a una vaga, al Metall, a la Distribució i Comerç. La tardor s’encamina calenta.

L’estat a través de la Judicatura fa per manera d’activar el foc dels greuges amb la repressió. El processament de les 13 persones independentistes de l’Operació Judes, és per presumpte pertinença a organització terrorista, malgrat no hi hagi ni una sola prova per part de la Policia ni la Guàrdia Civil. L’operatiu de detenir al president destituït Puigdemont forma part de la provocació constant contra tota possibilitat de cercar resoldre el conflicte polític. L’estat, en clau ultradretà neofranquista, persegueix la submissió de les llibertats catalanes, l’anul·lació i derrota del sentiment i moviment nacional sobiranista català, per això va a destruir l’independentisme i tota guspira d’alternativa republicana.

El govern de coalició d’ERC i Junts es mou entre el pacte de la CUP i ERC, el pacte de govern entre ERC i Junts, i el fràgil fil de la majoria d’investidura al govern estatal del PSOE i UP. És un encaix de boixets que teixeix unes polítiques contradictòries de resultat incert.

El president Aragonès expressa la lluita i tensió entre el nou lideratge que pugna per fer via i una realitat punyent que aboca cap enrere, vers una involució social i de les llibertats.

El discurs d’orientació política planteja l’amnistia, l’autodeterminació i el referèndum, com elements d’un independentisme que tindria sentit associat a millorar la vida de la ciutadania. Val a dir, que les llibertats, la independència i la república catalana es basarien en les millores socials. El diàleg de la mesa entre els governs espanyol i català seria la segona vessant de la política, amb la necessitat de que “el primer pas era i és que s’acabi la repressió”.

Aragonès d’ERC demana “convicció i unitat” per aconseguir el referèndum i la independència. Queda a l’aire que farà, que podrà en tot cas fer, aquest govern?

La CUP ha reclamat un “nou embat democràtic per exercir l’autodeterminació en aquesta legislatura”.

La proposta cupaire de plantar cara a la banca, elèctriques, fons voltors i Estat per la sobirania del Parlament; plantar cara al règim del 78 per exercir l’autodeterminació i assolir la independència; va pel bon camí. Ara bé, ens cal incloure en l’estratègia conjunta les aliances amb els pobles i esquerres republicanes espanyoles dins l’estat; per això hem de cercar acords i diàleg que promogui alternativa unitària republicana. 30 de setembre de 2021

De la Carta de L’Aurora.

Ni privilegis, ni discriminació

Deu milions de persones, estirant molt, es diu que parlen el català arreu del món, en canvi el castellà s’estén a cinc cents seixanta milions. Tanmateix el català és sotmès a una constant discriminació que tendeix a anul·lar-lo mentre es privilegia el castellà. A l’escola, la Universitat, els mitjans de comunicació, la Judicatura o a l’ordre públic s’imposa el castellà com a llengua dominant espanyola. La cooficialitat i el plurilingüisme són conceptes teòrics legals que s’esvaeixen per afavorir la llengua majoritària.

L’avantprojecte de llei audiovisual ha desencadenat l’alarma, doncs evita en el seu redactat garantir un mínim ús i producció en les llegues cooficials minoritàries com el català, el basc i el gallec, sense deixar de pensar en les llengües ultraminoritàries com l’aranès i d’altres o dialectes que formen part de la riquesa lingüística, cultural i de costums, menystingudes dins l’Estat.

A la Diada Òmnium feu una crida a mobilitzar-se a fons en defensa de la llengua, Jordi Cuixart animà a promoure un front comú pel català per frenar el nou despropòsit i provocació que representa aquesta llei.

Les Entitats cíviques, les del lleure i la llengua, han posat el crit al cel. Els partits independentistes -ERC, Junts, CUP- i el govern de la Generalitat han relacionat l’oposició frontal a discriminar el català en la llei, fins i tot amb el seu vot als propers pressupostos estatals 2022.

També ECP ha alçat la veu i explicitat el seu desacord. El secretari primer de la mesa del Congreso, Gerardo Pisarello, ha fet saber la necessitat d’arranjar el destret; Un diputat d’ECP, ha piulat: “Menystenir les llengües cooficials diferents dels castellà al PL de l'audiovisual deixa un trist retrat de quin especial respecte i protecció es dona les diferents modalitats lingüístiques, al patrimoni cultural i bla, bla, bla i bla.”

La llengua és un bé vital hipersensible d’un col·lectiu, una comunitat, una nació i un país. No en va ha estat reivindicada i cultivada com essència cultural i de vida d’un poble que vol ser lliure i conviure amb els altres en igualtat suficient.

Resulta il·lustratiu que Andreu Nin, l’any 1935, relacionés nació i idioma, dins “Els moviments d’emancipació nacional”, tot desgranant teoria marxista i la interpretació de Lenin: “Perquè les diverses nacions puguin viure juntes lliurement i en pau o, quan els convingui, puguin separar-se constituint estats separats cal un democratisme complert, sostingut per la classe obrera. Ni un privilegi per a cap nació ni per a cap idioma! Ni la més petita vexació ni la més ínfima injustícia envers la minoria nacional!; heus aquí els principis de la democràcia obrera” (#45, Editorial Base).

En dues setmanes la mobilització nacional de la Diada ha revifat la unitat d’acció als carrers, tot i les dissonàncies i dificultats en metabolitzar els fets d’octubre del 17, així com l’estratègia que permeti fer via per l’amnistia, la república i l’autodeterminació.

La concentració contra l’ampliació de l’Aeroport va enfortir el moviment ecologista mediambiental i climàtic, en el fet que la retirada governamental estatal no fos només momentània, sinó un pas a replantejar-se el model de transport i de convivència.

A la Mesa de diàleg entre els governs de l’estat i Catalunya hi haurà d’introduir-se el respecte i la cura de la llengua catalana. Resulta obvi a l’imaginari popular que el que es tracta de resoldre, el conflicte sobre la república i la independència, vaja, es concentra en l’amnistia, l’autodeterminació i el referèndum, tanmateix incloent la defensa de la llengua. 23 de setembre de 2021

De la Carta de L'Aurora.

Sobirania és llibertat

La marxa de la Diada, presencial aquest 11-S, està convocada a la plaça Urquinaona amb el lema “Lluitem i guanyem la independència”, coincideix amb l’aniversari de l’enderrocament de les Torres bessones, així com en noves alces de l’electricitat i els desnonaments. El lideratge independentista, per aconseguir l’hegemonia ciutadana i aglutinar un ariet social, necessita mires àmplies i inclusives per alçar com a bandera de la seva estratègia i aliances l’Amnistia, República i Autodeterminació.

Els moviments volen recuperar els carrers per mesurar les seves forces, fer sentir les veus des d’arran de terra, així com aconseguir mesures polítiques que alleugerin les necessitats i greuges de la població treballadora i de la ciutadania en general. L’augment de la massivitat en les mobilitzacions afavorirà la unitat i la concreció de propostes en programa polític.

L’electricitat va desbocada, les elèctriques impunes amb els seus beneficis especulatius i parasitisme. Les pujades del preu del MWh van arribar ahir a 135,65 euros. En aquest infern alcista li acompanyen els desnonaments (3.243 execucions hipotecaries o embargaments d’habitatges el 2n trimestre del 2021). Mentre, el govern estatal de coalició PSOE-UP resta impotent davant el gran capital, la promesa de pujar l’SMI es llima i demora, es rebutja formar una energètica pública; tanmateix l’estat actua com un guant a la mida d’uns poders econòmics que escanyen sense pietat a la població modesta i pobre. El règim constitucional de 1978 subsisteix sobretot des de les promeses del manà financer de la UE.

La confluència el 19-S d’una immensa diversitat de moviments per “La Ricarda no es toca” i la “No a l’ampliació de l’aeroport” ha aconseguit una primera victòria: el govern estatal retira l’ampliació de la pista.

Havia cristal·litzat el sentir i l’empatia popular sobre l’ecosistema del delta i l’increment del tràfic d’avions, això amenaçava en fer vessar el got respecte al suport al govern liderat per ERC en coalició amb Junts. El moviment ecologista popular ha aconseguit un èxit sonat. Comuns i Podem, els ajuntaments de Barcelona i del Baix Llobregat, s’han oposat al pla d’Aena i estatal. El govern de la Generalitat, liderat per ERC, ha acabat de decantar la balança. El PSOE i Junts queden ben retratats.

La plataforma Zeroport ha pres força, no accepta el sofisma d’aeroport verd

de Collboni del PSC, ni que sigui possible un increment aeroportuari sense danys al territori, medi ambient i qualitat de vida de la població. El debat entre els moviments mediambientals, ecologistes i tendències polítiques se situa cada cop més en la perspectiva de canvi integral a un model ambiental, territorial i turístic sostenible. L’interès dels fons d’inversió, immobiliaris i del turisme són contraris a l’interès general de la població. Cal reconduir el destí dels fons europeus, és moment d’exigir que els 1.700 M es destinin a baixar les emissions i a Rodalies. La sobirania mediambiental i la capacitat de decidir són elements republicans que es noten a faltar de manera vital.

A la població i a la classe treballadora li convé dir la seva a la Diada nacional catalana, omplint-la de contingut social i republicà, d’amnistia i autodeterminació. Les milers de repressaliades són una denúncia i un incentiu candent que només es pot resoldre amb la preparació de l’alternativa i embat republicà. El moviment per la independència necessita, per una sana i ferma consistència, motivar i aplegar la majoria cívica i social suficient per enfrontar-se al bloqueig i repressió estatal.

Atès que la força i expectativa republicana a l’estat és la de Catalunya, li cal aliances socials, municipalistes i feministes; li convé entroncar i incentivar les esquerres i republicans a l’estat. El futur va de repúbliques o d’involució reaccionària ultradretana.

Tothom als actes i a la marxa de la Diada.

9 de setembre de 2021

De la Carta de L'Aurora