Declaració de Sobiranistes davant de la Sentència del Suprem: Lluita unitària, Amnistia i Autodeterminació

Lluita unitària, Amnistia i Autodeterminació

La Sentència del Tribunal Suprem ha condemnat a les persones líders del moviment autodeterminacionista, republicà i independentista amb contundència: per Sedició i Malversació penes de Presó i Inhabilitació.

Junqueras: 13 anys presó i inhabilitació. Romeva, Turull i Bassa: 12 anys presó i inhabilitació. Forcadell: 11 anys i 6 mesos i inhabilitació. Forn i Rull: 10 anys i 6 mesos i inhabilitació. Cuixart i Sánchez: 9 anys de presó i inhabilitació. Vila, Borràs i Mundó: multa.

Es una mesura irreparable de repressió i càstig a les persones i al moviment popular de sobirania democràtica a Catalunya.

Sobiranistes rebutgem aquesta sentència destinada a encadenar la sobirania, les llibertats i la voluntat de decidir i votar d’un poble. Ens solidaritzem amb les persones condemnades, amb les exiliades, amb les set empresonades recentment dels CDR i amb totes les imputades.

El Tribunal Suprem ha hagut de fer-se enrere en l’acusació de rebel·lió, però sosté la ficció tumultuària i de violència, malgrat que hagi estat la Policia nacional i la Guàrdia Civil els causants per la repressió a la mobilització pacífica.

Sobiranistes alertem de la involució democràtica que representa aquesta condemna. Hi ha un retrocés continu en els drets i llibertats democràtiques arreu de l’Estat, és una regressió política que nega i reprimeix les llibertats de pensament, expressió, premsa i manifestació. Una deriva dretana per sostenir el règim i la monarquia enfront de la ciutadania i els pobles. Així es mostra la incapacitat del règim, la monarquia i el govern pel diàleg i per resoldre els problemes polítics amb solucions polítiques. 

La condemna de l’Estat obre una nova etapa de lluita per l’Amnistia, l’Autodeterminació amb l’exercici del dret a decidir i a fer el referèndum, i per les llibertats i valors de futur constituent republicà.

Sobiranistes animem i cridem a les mobilitzacions, a omplir els carrers d’il·lusió de futur lliure, a tots els pobles i ciutats, a buidar les aules, i a fer imponents les Marxes de la llibertat.

Direcció de Sobiranistes

14 d’octubre de 2019

Incapacitat del règim

Uns anys on no s’aconsegueix constituir el govern, aprovar uns Pressupostos o governar per resoldre les diverses crisis superposades, són una mostra de la incapacitat delrègim, la monarquia i l’Estat per ser sostenible. La tendència és a la inestabilitat econòmica i política. No hi ha indicis que les eleccions del 10-N endrecin aquest desgavell.
 

Ni la gran coalició entre el PSOE i el PP, apuntada per Mariano Rajoy i Felipe González, ni les imposicions patronals-estatals-rei de que amb Podemos de cap manera, ni les recomanacions del president del CIS, apunten a una perspectiva d’estabilitat. Per a qui en dubti, o pels derrotistes irredempts vers els canvis profunds transformadors i les llibertats, només cal guaitar les perspectives econòmiques.

Som davant una “desacceleració econòmica en el 90% de països” del mon, on “el creixement del comerç mundial s’ha detingut gairebé del tot”, segons la directora del FMI, Kristalina Georgieva, a les portes de l’Assemblea anual del FMI. Entre les principals causes esmenta la guerra comercial entre USA i Xina, el Brexit, així com l’existència d’un “mur de Berlín digital”, mentre alerta de que les conseqüències “afectaran a tota una generació”.

A onze anys de la gran crisi del 2008, quan encara no s’ha recuperat les condicions de treball i vida, s’obre un altre abisme econòmic. El capitalisme de la globalització en crisi estén la seva incapacitat econòmica i política. És el fracàs clar del predomini del capital financer, del sistema social i de mercat de la propietat privada dels grans mitjans de producció. Els Estats són el seu instrument per imposar el parasitisme destructiu de drets, vida i natura.

Els grans moviments mundials com el feminista i el climàtic, els tímids intents d’un municipalisme comunal, el pacifisme contra el militarisme i les guerres, necessiten fer causa comuna amb el moviment treballador i sindical, per fonamentar condicions de drets i serveis universals, lliures, igualitaris, dialògics i republicans.

"Con Rivera, No!", eleccions abril.

Pedro Sánchez i el PSOE han desoït el clam de “amb Rivera, No!”. En comptes de fer cas a la base activista, Sánchez ha seguit els poders econòmics, de l’Estat i la UE. Les veus de que s’hauria de reformar la Constitució s’estavellen davant l’Estat i la Monarquia. El que mina aquest règim i Estat és una crisi estructural on les polítiques econòmiques i de legalitat colpeixen i escapcen drets, serveis i llibertats. La tendència a la inestabilitat ho és alhora vers a la involució política de tarannà dictatorial.

El recurs a l’amenaça del 155, per part del president estatal en funcions, és una altra variant de la ineptitud per dialogar i resoldre la confrontació entre l’Estat i Catalunya, val a dir entre la nació espanyola i la catalana. La via democràtica és la de la lliure decisió: el referèndum des del dret a l’autodeterminació. 

La propera setmana ha de dictar-se la Sentència del Tribunal Suprem en un context a Catalunya on tot el que no sigui absolució i llibertat és inacceptable. El clam d’Amnistia s’estén per totes les capes socials, organitzacions i entitats. Som a les portes d’una nova situació política que brega per generar un escenari de llibertats i perspectiva republicana. 10 d’octubre de 2019

De la Carta de L’Aurora.

A l’ombra de la Sentència

Les mobilitzacions del segons aniversari de les urnes i votació de l’1 d’octubre de 2017 han tornat a omplir ‘els carrers que seran sempre nostres’. Va ser un dia que val una vida. El compromís d’un poble s’ha inserit amb arrels profundes fins les generacions més joves.
 

La lliure decisió de dos milions tres-centes mil persones va referendà ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?’, tanmateix l’èxit del Sí popular va quedar sense efectivitat pel bloqueig i repressió estatal.

L’1-O junt el 3-O de 2017 són els cims d’una carena en la que el poble català fa el camí per les llibertats i l’emancipació sobirana.

Es desfulla la margarita sobre la contundència de la Sentència als homes i les dones líders cívics i polítics de moviment de la lliure decisió, la sobirania, la independència i republicà, presos i preses polítiques. S’hi ha d’afegir les persones exiliades, com a les detingudes i empresonades recentment dels CDR, en una nova provocació estatal als exiliats; també els centenars de persones imputades, i el judici a punt d’iniciar-se dels membres de la mesa del Parlament. 

Es fan càbales i prediccions sobre la magnitud de la resposta de la mobilització popular. 

Hi ha consciència i acord generalitzat que la Sentència i la resposta ciutadana ens situarà en una nova fase política de la crisi persistent entre Espanya i Catalunya, entre l’Estat espanyol i les llibertats democràtiques en general incloses les catalanes en particular, entre la involució del règim de 1978 de tarannà dictatorial (llei mordassa, 155, recentralització, repressió, trident ultradretà) i la lliure decisió de l’autodeterminació sobirana catalana, entre el sosteniment del regne i les perspectives de nou adveniment republicà.

Plana la consciència de la necessitat d’unitat. El carrer l’exigeix a cada mobilització. Hi ha encara confusió de la dificultat de que qualli una coordinació general unitària, sobre quin eixos es fonamenti i en quin centre de gravetat pivoti.

Es defensa una unitat estratègica entorn de l’independentisme, tanmateix potser després de dos anys convé treballar la idea d’una estratègia conjunta del motor del sobiranisme independentista amb el conjunt del sobiranisme republicà i rupturista respecte el règim de 1978. 

Convé l’experiència d’una Generalitat que faci d’una vegada el tomb al lideratge de les esquerres o s’hauran de cercar vies diferents a unes institucions de sobiranes segrestades i bloquejades.

El centre de gravetat per una estratègia unitària popular, conjunta, rau en les propostes d’Amnistia, República, Autodeterminació. La lluita per la lliure determinació (referèndum) i el procés constituent republicà és l’eix cabdal amb el que dotar de perspectiva la mobilització contra la repressió i l’anhel d’independència.

El lideratge polític del moviment popular per part de la dreta catalanista dificulta i obstaculitza aconseguir una majoria cívica i social suficient. 

Clama el cel la necessitat d’una entesa i coordinació àmplia, democràtica, republicana, social, municipalista, feminista i climàtica. 3 d’0ctubre de 2019

De la Carta de L’Aurora.