Valors i desnonaments

El desnonament de 400 persones del B9 de Badalona el 17 de desembre, per part de l’alcalde del PP, García Albiol, és un punt d’inflexió en les polítiques xenòfobes,  que mostra sense complexes la seva cara més bàrbara, dividint i enfrontant una població treballadora amb els seus germans nouvinguts. La pervivència de la Llei d’estrangeria, l’especulació en l’habitatge, i el treball precari conformen una triada que enfosqueix el segon quart de segle que enceta aquest 2026.

Albiol pot incomplir la llei al no empadronar la població migrant, pot negar l’aixopluc alternatiu que especificava la jutgessa a l’ordre de desnonament, pot atiar la mobilització reaccionària contra els ‘negres assassins’, i incentivar les amenaces de cremar gent, com cridaven els grups que boicotejaven la solidaritat veïnal i l’ajut humanitari.

L’alcalde ho fa amb total impunitat. L’estat el protegeix. Els governs autonòmics i estatal acaten i no s’atreveixen a mobilitzar. La Llei d’estrangeria, que s’havia de derogar segons els compromisos dels pactes de govern del PSOE, discrimina i criminalitza les persones migrants, obligades a malviure, a treballs precaris, amb sous i condicions laborals miserables, i desposseïdes dels drets de ciutadans elementals.

La Generalitat de Salvador Illa, del PSC, va oferir certs mitjans que no es varen poder concretar per l’obstrucció d’Albiol, però el cert és que els autors materials del desnonament van ser els Mossos d’Esquadra. Hi ha una complicitat de fet, encara que no sigui desitjada o vingui obligada per la legalitat del règim constitucional monàrquic.

En el seu discurs, Illa ha parlat dels valors del Nadal i de la humanitat envers les persones més desvalgudes, ha repetit promeses per al nou any, però no ha fet propostes viables per a la crisis de Badalona, ni per combatre el racisme, per resoldre el problema de l’habitatge, o per defensar drets fonamentals. Els pretesos valors nadalencs són d’una hipocresia escandalosa. Pau, amor i caritat mentre es practica l’esclavisme modern i la guerra.

La manca d’habitatge i els lloguers impossibles són el contra-valor de l’especulació immobiliària, no contradita per la llei, ni per una política de sol i habitatge públic per part de la Generalitat i dels municipis. Barra lliure a l’avarícia i parasitisme dels interessos econòmics, sobretot dels grans tenidors que incrementen el seu parc d’habitatges, molts buits i destinats al turisme.

Les associacions veïnals, entitats culturals, ateneus i sindicats han promogut la solidaritat activa enfront d’una retòrica pública buida sobre la  caritat.

Badalona anticipa  un possible futur amb governs de la dreta i la ultradreta. Cal la solidaritat i la mobilització veïnal i de la classe treballadora, per barrar el pas a les polítiques dretanes, per fer front a les crisis que provoquen els poders econòmics, per derogar lleis, condicions de treball i d’habitatge que condemnen a la gent migrant i a les persones més necessitades i vulnerables.

Calen alternatives com la renda bàsica, habitatge públic, drets i serveis

universals, treball digne i salaris que permetin viure. Amb el 2026 arriba el moment de posar els fonaments d’una estratègia de ruptura amb el règim i de construcció republicana.

1 de gener de 2026

De la Carta de L’Aurora.

 

https://x.com/FAVBBadalona/status/2003129678383694005/photo/2