La vaga empeny

Els avenços socials s’aconsegueixen des dels carrers revoltats. Cal concretar les necessitats més vitals en propostes i mobilització per aconseguir-les. Mentre que els poders econòmics i polítics promouen la ultradreta, la classe treballadora i els pobles sotmesos mantenen el caliu de la lluita als carrers, la vaga a les empreses i l’espurna revolucionària.

La vaga de l’educació secundària, amb un seguiment d’un 80-85% ha estat un èxit. El govern queda tocat i la seva gestió en entredit. El sector professional educatiu s’ha revoltat al enfrontar-se a la negociació dilatòria del govern del PSC. La Taula, que engloba tots els sindicats, ha reprès la mobilització de novembre i desembre amb les propostes d’augment salarial per tal de mantenir un poder adquisitiu que ha disminuït entre un 20 i un 25% en 15 anys. Reivindica també la disminució de ratios d’alumnes per classe i l’increment de personal, posar fre a la feina burocràtica, millorar els recursos per atendre l’alumnat, i recuperació de la democràcia al Claustre: que aquest esculli la direcció (i no com ara que, que la direcció pot decidir sobre la continuïtat en el lloc de treball), i uns currículums consensuats que incloguin com cal les ciències, la filosofia i el català.

La Generalitat és garrepa amb l’educació, com ho és amb la salut, amb els serveis públics i amb totes les necessitats socials. Catalunya és a la cua de l’estat amb uns alts índex de desigualtat i d’increment de la pobresa. Una situació que comença quan l’estat restringeix el finançament i s’agreuja quan la generalitat el desvia al sistema de concerts públics-privats. 

La repressió dels Mossos als piquets de la vaga desautoritza el govern del PSC. Mostra la prepotència del poder que tendeix a reprimir la llibertat de manifestació. S’ha vist també en l’ús del gas pebre a la manifestació per Palestina, i als intents de la consellera Parlón per impedir la llibertat d’expressió al diputat de la CUP, Xavi Pellicer, en comissió parlamentària. Mètodes afins a l’autoritarisme que acosten la involució ultradretana.

La lluita i la unitat sindical a les escoles és un bon auguri en unes setmanes en que els carrers es fan sentir. La lluita educa.

La vaga de maquinistes i del personal i de serveis de Renfe posa entre les cordes el govern estatal. Les mobilitzacions de país del 7 de febrer, després del col·lapse de rodalies, són un altre fet que vincula les necessitats socials, com ho és el transport públic, a la lluita per la sobirania.

La Comissió d’Entitats per la Sanitat 100% pública i de qualitat de Terrassa convoca a un febrer activista al Vallès amb concentracions i manifestacions com les del 14 F a Rubí.

La conquesta de la regularització de més de mig milió de persones immigrants que els permet treballar legalment ha estat un altre mostra de la recomposició de la lluita popular dels carrers.

I, s’hi afegeix, l’èxit en aturar el desnonament del Bloc 8 de Manresa. La concentració del Sindicat de Llogateres del Bages va aconseguir la retirada dels Mossos. Contrasta amb el desallotjament del campament de gent migrant i sense llar a la Zona Franca, ordenat per l’alcalde Collboni, del PSC.

El Sindicat de Llogateres també s’ha solidaritzat amb la mobilització per Rodalies i la de Revolta Pagesa.

Per un enfrontament eficaç amb la ultradreta i les polítiques que se sotmeten als grans poders econòmics cal ampliar la lluita social i confluir en les mobilitzacions. Apedaçar el règim constitucional monàrquic està condemnat al fracàs. Calen avenços parcials i una alternativa política des d’una estratègia de ruptura republicana, de sobirania dels pobles i les nacions. 

Nova Web L’Aurora

Pots entrar a la nova web de L’Aurora. Una eina més, però molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat

12 de febrer de 2026

https://amnistia.omnium.cat/