Règim de sotmetiment neocolonial

Els bons desitjos per al 2016 s’han cobert de plom amb l’agressió militar dels EEUU contra Veneçuela, on han temut la reacció dels Colectivos i les masses populars. L’imperialisme nord-americà s’orienta cap a la imposició d’un règim de sotmetiment neocolonial comptant amb l’acceptació del sector més conservador del propi xavisme. La mobilització a multitud de països, fins i tot a Nova York, al propi cor del poder depredador, ha donat resposta a l’agressió i en defensa de la sobirania del poble veneçolà.

Trump amenaça tothom: pobles que considera vassalls naturals, els enemics

del segle anterior, i els seus antics aliats de la II Guerra Mundial. El poder militar nord-americà desencadena agressions econòmiques i guerres que resulten greument perjudicials per al món, per als països directament afectats, i també per als propis Estats Units.

La incertesa i la fragilitat que enfosqueixen les perspectives de l’economia mundial empitjoren amb l’atac de Trump, que consolida el patró seguit per Putin amb la invasió de Rússia a Ucraïna, i el genocidi i destrucció de Gaza per part de Netanyahu. El segrest del president Maduro és un punt d’inflexió en la transició cap un nou

escenari internacional de poder, on les grans multinacionals i els principals estats imperialistes augmenten els nivells  de confrontació i de militarisme, sense poder mesurar-ne les conseqüències. Els amos del món ja no poden mantenir la competència econòmica aferrissada dins dels paràmetres de la seva pròpia democràcia i del seu ordre internacional.  

Si la invasió de Rússia a Ucraïna ha afectat el nivell de vida i la seguretat de tota Europa, i l’economia mundial, i si a Afganistan i a Iraq les intervencions i guerres han resultat un fiasco. Veneçuela pot ser més que una pedreta dins les botes dels marines. Ni les grans petroleres han mostrat entusiasme, ni veuen segur el gran negoci que promet Trump.

La persistent mobilització internacional a favor de Palestina ofereix un exemple per la mobilització en solidaritat amb Veneçuela. Són ferments de revolució sobre els quals reorganitzar l’esquerra com a força política internacional.

L’esquerra obrera i revolucionària ha de saber veure en aquestes crisis l’ocasió per forjar aliances, assolir la unitat de la mobilització entre les classes treballadores i els pobles oprimits, i reviure les perspectives revolucionàries per un món socialista lliure. Fora les urpes imperialistes de Veneçuela!

8 de gener de 2026

De la Carta de L’Aurora.

https://amnistia.omnium.cat/