26/7/24

BruIxes i repressió

Com anell al dit va ‘Bruixa de dol’, el Festival Dansàneu que commemora el 6è centenari de la llei contra la bruixeria més antiga d'Europa (1424-2024). Repressió, terror i foguera per a les dones, atiada per la corona, cacics, clergues, els dominics de la Santa Inquisició i els Actes de fe. Cultura de la violació i misogínia simbòlica, ben vigent a l’essència punitiva que perviu del nacional catolicisme de la dictadura franquista. Una política continuada amb vernís democràtic, sense poder fer us de la pena de mort, per una judicatura elitista i ultradretana, en tant que aparell estatal implacable contra la sobirania ciutadana, les llibertats, els dret dels pobles i l’independentisme. L’antídot a aquesta negació i perversió de la justícia, la poció, només s’aconseguirà amb processos republicans, llibertats i dret d’autodeterminació. Entre moltes altres coses això vol dir jutges i tribunals populars escollits directament per la població sobirana.

Sha inclòs al Dansàneu de juliol el Congrés Internacional sobre Els orígens de la cacera de bruixes a Europa. El Codi contra la Bruixeria (1424) sinsereix en el llibre dels Costums i Ordinacions (s XIV-XV) de les Valls d’Àneu, es considera el 1er document conservat al continent europeu.

Ma Mercè Marçal ofereix en el poemari Bruixa de dol sentiments pregons: “Avui les fades i les bruixes s'estimen”; “Bruixa de dol/ Lligo els records i tanco la maleta:/ que engoleixi aquest llast l'avenc marí./ Que els peixos cusin la boca d'un destí/ amarinat en aigües de desfeta./

La repressió i el terror es consubstancial de l’època de decadència del sistema que comporta l’imperi del poder del capital privat: explotació, espoli, militarisme, colonialisme, racisme, domini, guerres, assassinats massius i destrucció dels bens, la natura, llibertats i pobles. Una caça de bruixes generalitzada i globalitzada. Ucraïna, Palestina-Gaza i l’altra cinquantena de guerres ho atestaven.

Repressió del règim constitucional de tall neofranquista és el resultat del manteniment governamental de la llei mordassa, malgrat els pactes per derogar-la. La judicatura i les policies (PN, GC, CNI) guanyen el pols a les llibertats i a la democràcia representativa monàrquica. La ultradreta cofoia.

Una majoria del Congrés estatal (PP, Vox, Junts) ha frenat en sec la nímia millora de reforma de la infame llei d’estrangeria, malgrat clama al cel que es derogui per defensar els drets de totes les persones, incloses les emigrants. Els menors seguiran desemparats sense obligació de les autonomies d’acollir-los, això en un Estat on el turisme gairebé doble la població resident. La poteta parda del xovinisme de Junts els agermana en el factor social amb les dretíssimes forces espanyoles reaccionàries del PP i Vox. És alliçonador pel 21% de migrants al país, també per una bona part dels aborígens. Fets són més que paraules, desitjos i fins i tot programes propagandístics.

Centenari Lenin. La fallida de la II Internacional” (1915): La majoria dels partits socialistes... shan posat al costat del seu Estat Major central, dels seu Govern i de la seva burgesia, contra el proletariat”. El socialisme y la guerra”: “Els socialistes han condemnat sempre les guerres entre els pobles, per considerar-les actes de barbàrie i vandalisme. Però la nostra actitud davant la guerra es, per principi, diferent a les dels pacifistes burgesos (partidaris i predicadors de la pau) i els anarquistes. Diferim dels primers perquè comprenem l’inevitable lligam de les guerres amb la lluita existent entre les classes dins de cada país, perquè comprenem la impossibilitat de posar fi a les guerres sense suprimir i sense instaurar el socialisme. Diferim també d’ells perquè reconeixem plenament que les guerres civils, és a dir, les guerres empreses per la classe oprimida contra la classe opressora -les guerres dels esclaus contra els esclavistes, del camperolat serf contra els terratinents, dels assalariat contra la burgesia- són legítimes, progressives i necessàries. Diferim tant dels pacifistes com dels anarquistes en que nosaltres, els marxistes, reconeixem la necessitat d’un estudi històric (des del punt de fita del materialisme dialèctic de Marx) de cada guerra per emparat”. Tom 26, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 25 de juliol de 2024

De la Carta de L’Aurora.

* Bruixa de dol. Il·lustració de Luci Gutiérrez. @Lucigutierrezillustration 

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo26.pdf

https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/bruixa-de-dol-391315

https://freight.cargo.site/m/L1819533316113500369868885369140/CONGRES_BRUIXERIA.pdf 

https://www.mhcat.cat/content/download/33558/345543/file/Per_bruixa_i_metzinera_seté%20articlepdf.pdf

https://amnistia.omnium.cat/

No hay comentarios:

Publicar un comentario