Factor Espàrtac

La rebel·lió del mític esclau gladiador a l’antiga Roma simbolitza la lluita dels sotmesos, la desesperació creadora de qui entrega la seva vida a la lluita com única esperança d’engendrar un futur de llibertat. L’esclavatge, el sotmetiment de les dones, l’espoli dels pobles i el genocidi d’ètnies, cultures i llengües, l’explotació destructiva de la natura sense retorn, la sang innocent de gent indefensa, colpida i sense propietats, rau en els mites i valors ancestrals, exacerbats en la immensa potència transformadora, creativa i destructiva, encarnada pel sistema capitalista de la propietat dels mitjans de producció. Els poders dels Estats i el militarisme del terror imperialista condemna tota revolta i la titlla de terrorisme, en especial les dels petits pobles oprimits. Segons aquesta doctrina el poble palestí ha de sofrir resignat tot el terror i ignomínies per part de l’Estat d’Israel. Segons la  convicció internacionalista revolucionària avui Tothom som Gaza!

L’esclat de Gaza, executat per Hamas i altres onze organitzacions, és una ofensiva armada i política palestina que qüestiona i trasbalsa l’ordre internacional dels poderosos. El fet que sigui inesperat i fruit de la desesperació, que generi vessament de sang i por a l’opressor israelià sionista, no elimina que sigui la lluita d’un poble irreductible que no renuncia a les seves llibertats, ni accepta l’apartheid i destrucció quotidiana, ni a constituir-se en Estat de la terra de Palestina. El poble palestí no vol deixar-se assassinar, ni morir, amb el cap cot. Els USA, UK i la UE són còmplices i responsables del terror estructural de l’estat d’Israel; són còmplices del terror i destrucció a Gaza.

L’acció criminal, els crims de lesa humanitat, són sobretot els quotidians de la destrucció planificada des de 1947 per l’Estat militarista d’Israel, l’exèrcit, les colònies del sionisme integrista, el mur. Un Estat fet carn i ungla dels interessos imperialistes de predomini mundial dels EUA.

No iniciar una condemna ferma i efectiva, val a dir, no decretar tot seguit el bloqueig i boicot a l’Estat d’Israel, és pura complicitat hipòcrita. El terror sionista no es frena amb proclames, ni laments, ni resolucions buides d’eficàcia de les instàncies internacionals.

Un alto el foc real, efectiu en frenar el terror del poderós militarisme israelià, ha de ser quelcom més que una mediació pietosa de l’ONU. Hauria de ser amb el tancament dels importants fluxos comercials, financers i militaristes. Cal tancar l’aixeta de la delegació del poder neocolonial, sobretot per part de l’imperialisme nord-americà al Proper i Mitjà Orient.

Un nou front de guerra, destrucció i sang s’afegeix al de l’europea Ucraïna. El desgavell i crisis múltiples d’una globalització en transició,

expressa la incapacitat de resolució democràtica, saludable, pacífica i lliure, per part dels poders del gran capital financer i multinacionals. Aquest escenari fa més punyent i necessària la maduració de l’alternativa comunal soci8alista.

Contra la Amnistia i el Dret a l’autodeterminació, contra un Referèndum, contra a que es voti a Catalunya sobre el seu estatus d’independència i república, es va aplegar el diumenge la plana major del PP i Vox, els seus presidents autonòmics, milers d’electes i partidaris de la unitat espanyola anti-catalana. El carrer va demostrar ben clar que es tractava d’un conflicte polític entre Espanya (l’Estat) i Catalunya, lluny de la confrontació entre gent catalana, o d’una situació de delinqüència constitucional de rebel·lia. Tot i el gran esforç de la mobilització estatal espanyolista dretana i ultradretana no van aconseguir ni la meitat de la mobilització independentista de l’11 de setembre. 

En canvi el dimecres, Sumar i ECP van defensar una llei d’amnistia. Varen presentar un Dictamen sobre els seu fons polític, que encaixava en la Constitució, que era una oportunitat i un inici per traslladar la repressió i la judicialització per fer camí vers la resolució del conflicte polític. L’amnistia a totes les persones imputades, encausades, condemnades, a la presó i exili, és una necessitat ineludible de llibertats i salut democràtica mínima. Tanmateix ha de ser clar que no és pas suficient. Convindria una mesura política de diverses amnisties, que inclogui tots els cassos de repressió de llibertats d’activistes i altres encausats per la llei mordassa (incomplit el pacte de derogar-la), i de les persones colpides per la llei d’estrangeria (un altre incompliment governamental). L’amnistia ha de ser el primer esglaó per enfocar l’execució política del dret d’autodeterminació, del referèndum.

Avui 12 d’octubre ens agermanem amb tots els pobles espoliats, destruïts i sotmesos pel colonialisme patri espanyol. Un oprobi històric que necessita coneixement veritable i reparació política

“Si hi ha un factor revolucionari en aquesta situació encara immadura pel socialisme, només pot ser la llibertat dels petits pobles” (extracte). Us animem a compartir la “Presentació del llibre SinMuro. Escritos de un revolucionario”, d’Arturo Van den Eynde “Aníbal Ramos”. És un homenatge en el 20è aniversari de la mort del militant comunista internacionalista. El dissabte 14 d’octubre, a les 18 h, a l’Espai Veïnal Calabria 66, Barcelona. Ho organitza la Fundació Socialisme sense fronteres (FSSF). 12 d’octubre de 2023

De la Carta de L’Aurora.