3/2/23

Llast

Un llast conservador, caciquil i impune, provoca contínuament que es limitin, bloquegin o facin enrere les temptatives de polítiques socials i de llibertats, sigui al govern de l’Estat o al de la Generalitat, agreujat pel biaix de l‘esquerda nacional espanyola-catalana o de les necessitats de perspectives republicanes. El règim constitucional de 1978 ajorna, coix del bipartidisme inicial, la seva existència amb una crisi endèmica que no resol els desgavells estructurals econòmics, ni els de les institucions estatals, començant per la corona i seguint per la judicatura, ni les llibertats catalanes per decidir, sobirana i per referèndum, sobre constituir-se en Estat, la independència i quin tipus de relació amb els altres pobles i estats de la Península ibèrica i d’Europa.

La Llei sobre el consentiment i llibertat sexual, l’anomenada del “Sí és Sí”, serà revisada, en principi per canviar les penes a l’alça. Tanmateix la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha manifestat que defensarien a ultrança el nucli de la llei, una alerta que expressa el temor lògic a que s’adulterin els articles més polèmics. La interpretació conservadora i actuació reaccionària de diversos tribunals de justícia, que revisen penes d’agressió sexual a la baixa, s’haurien d’haver denunciat i contraposat, potenciant els aspectes més avençats de la llei en drets i reparació, alhora d’aprofitar-ho per sanejar i modernitzar un estament judicial d’herència i tarannà clarament neofranquista, inclinat cap a la ultradreta. La Judicatura, els alts tribunals i una gran parts dels i les Jutges, per tradició familiar, estatus social de classe dominant i ideologia, són un ferment actiu de confrontació entre els aparells d’estat, val a dir contra el govern de l’Estat i contra la sobirania de Catalunya. El PSOE practica el pas de cranc en les llibertats, com es demostra en la no derogació de la llei mordassa o el manteniment de la llei d’estrangeria o la repressió a la sobirania i moviment independentista català.

El Deep State, les “clavegueres de l'estat”, és un altre factor de la repressió que torpedina a tort i a dret. L’agressió sexoafectiva per part de talps policíacs a activistes de moviments socials, descoberta per la revista “La Directa”, mostra la impunitat en que actuen. La norma és el “tot s’hi val”. El Centre Irídia, la CGT i l’advocada Laia Serra, ho han denunciat com il·legal, il·legítim, tortura psicològica i manca d’ètica. Un altre aparell institucional intocable que actua amb fervor per la involució política, a l’empara del ministre de Justícia.

Hi ha pacte pels Pressupostos 2023 entre ERC i PSC. ERC s’ha vist obligat a cedir a les exigències del PSC de Quart Cinturó (B-40, entre Terrassa i Sabadell), també  ha comportat incloure l’estudi de la modernització i ampliació de l’Aeroport, així com la preservació dels terrenys per la macro especulació del Casino Hard Rock. El PSC s’ha configurat com el partit defensor dels grans interessos econòmics especulatius, les grans constructores i finances, sense ni una engruna de respecte pel territori, ni les necessitats socials i laborals de les classes treballadores. En aquest sentit el PSC incorpora les línies roges dels Pressupostos plantejades per l’abans conseller de Junts, a banda de fagocitar la política del PP i Cs. Junts queda completament descol·locat. La CUP-G sembla fora de joc. Tanmateix els Pressupostos incorporen unes mesures socials acordades amb els sindicats i pactades amb Comuns. Segueix l’Oficina del Pla Pilot per la Renda Bàsica Universal, malgrat el veto inicial del PSC. Es consoliden les mesures promogudes per la nova conselleria d’Igualtat i Feminismes, liderada per Tània Verge. Els progressos en Habitatge i lloguers segueixen suspesos pel Tribunal Constitucional; mentre la Llei estatal es llimà per afavorir els potents operadors immobiliaris.

El lideratge de l’esquerra catalanista independentista d’ERC queda llastrat pels interessos i imposicions de la dreta via PSC. El govern ERC aconsegueix mantenir-se però al cost de ser hostatge de la política del mal menor a l’Estat. En la vessant social i la política governamental i la parlamentària, les concessions podrien ser digeribles si s’aprofités el govern, i el lideratge catalanista, per construir un eix de gravetat que inclogués l’entesa amb la CUP-G i el sobiranisme d’esquerres republicà i autodeterminista. La millor manera d’enfrontar-se a resoldre les necessitats socials, les llibertats, l’amnistia i la sobirania via referèndum, val a dir a l’estructuració dominant econòmica i estatal, és fomentant la mobilització, les organitzacions i entitats socials, sindicals, municipalistes, feministes i d’harmonia amb la natura.

En suport a la Marxa Tarajal de Ceuta, dissabte 4-F, a 11,30 h, Pl. Idrissa Diallo, Barcelona: “Prou de violència a les fronteres. Migrar és un dret”.

Europa se segueix dessagnant a Ucraïna. El militarisme imperialista, les conseqüències econòmiques i les vides les paguen els pobles i les classes treballadores. El NO a la guerra és vital. Tanmateix no és quelcom neutral ni equidistant. Defensem la Ucraïna agredida i la resistència del poble en totes les seves facetes, fins i tot amb les controvertides i polèmiques armes, des de tots els mitjans per aconseguir un alto el foc i negociacions de pau. Per una pau lliure i sobirana, per una perspectiva sana d’unitat europea, resulta vital la retirada der les tropes de Rússia i les annexions. Alhora som contra els pressupostos militaristes i l’OTAN. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 2 de febrer de 2023

De la Carta de L’Aurora.

* Vinyeta de JC. Negre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario