La fallida de la globalització
neoliberal dona pas a uns escenaris de crisi i mobilització arreu del món. La
crisi econòmica 2008, el moviment feminista, la crisi sanitària pandèmia, el
moviment climàtic, la profunditat i extensió contra el racisme Black Lives
Matte són fenòmens de transit que il·lustren els fracassos notoris del sistema
econòmic, social, polític i moral, mentre s’obre el pas a uns moviments i
consciència internacional.
Les relacions
entre les classes anuncien canvis profunds, fruit de l’avenç en la denúncia
dels greuges estructurals.
Els Estats
encara es veuen com neutres, com si fossin inevitables per sobre del bé i del
mal, com si no fossin l’instrument privilegiat i acurat d’unes classes per
dominar a les altres. Tanmateix progressa una consciència de la ineficàcia
estatal i dels governs a l’hora de resoldre les necessitats de la immensa
majoria de la població.
L’esclat de
rebel·lia contra el racisme ha situat en el punt de mira ciutadà la barbàrie
intrínseca que comporten les policies i els instruments repressius estatals. Les
lleis i comportaments estatals, com la llei d’estrangeria i els CIEs a l’Estat
espanyol, o la ignomínia vers les persones refugiades que converteix en un
cementiri tenebrós la Mediterrània, assenyalen la irrupció d’un nou front
entorn els Drets Humans, les llibertats, la igualtat i les condicions de vida.
Les últimes
setmanes de l’estat d’alarma han estat protagonitzades per la mobilització ‘Les vides
negres importen’. Sanitàries
en lluita promouen que el sector de Salut es converteixi en públic, estatal.
Similar proposen les Marees, com la pensionista. La Renda Bàsica Universal és
una solució més eficaç que la tímida Renda Mínima de Garantia o l’estatal Ingrés
Mínim Vital. A la Unió Europea hi ha veus que parlen d’encaminar-se cap un Salari
Mínim Europeu.
La
mobilització ‘Nissan es queda’ alerta del panorama de precarització que comporta el continuat procés
de desindustrialització. La força de la Nissan obrera que mou el sindicalisme,
genera simpaties en la població i obliga als governs estatal, autonòmics i
municipals a donar-li suport. Nissan ens planteja la necessitat vital de que la
classe treballadora s’incorpori i marqui el nord a les diferents mobilitzacions
internacionals.
El post
confinament fa pensar en el post règim. Qui hi treballa? La dreta-ultradreta,
PP, C’s, Vox, escarneixen el govern de coalició, dit progressista, per
aniquilar-lo.
La paradoxa va
de que mentre és un greu error facilitar donar un gram d’oxigen que permetés un
govern del PP, per tant cal defensar l’actual govern en contra de les alternatives
més reaccionàries, alhora convé una crítica i denúncia ferma de que perllongar
l’existència del règim caduc constitucional 1978 bloca treballar per les
condicions de l’alternativa republicana. Val a dir, l’actual govern, encaminat
a sostenir el Regne d’Espanya, no fomenta una perspectiva republicana, de
llibertats i sobiranies autodeterministes, això permet joc a l’acció estatal
cap a la recentralització autoritària i reacció conservadora.
A la
Generalitat el govern acumula escàndols. Atorgar a dit a Ferrovial el rastreig de
Covid-19 (18 M €), segueix al de les UCIs privades (43.000 pacient i 47,7 M €)
i hotels de places medicalitzades (1,5 M €). Mentre les cues per l’atenció sanitària
que no és Covid-19 s’eternitzen; no s’aprofita per fer el tomb a
reprivatitzacions i Salut pública necessària.
Un altre escàndol va de
la ma de la condemna de l’inspector de Mossos, Arasa (2 anys i 4 mesos):
desautoritza la legitimitat del seu recent ascens a cap de l’Àrea Regional de
Recursos Operatius (ARRO) per part del conseller Buch.
Per si de cas, el rei
emèrit Juan Carlos I trasllada la seva residència oficial a la República
Dominicana, procura impunitat fiscal a la corrupció de la Casa Real.
El panorama va
de misèria i repressió per la majoria, concentració financera i industrial amb
bons dividends per la minoria privilegiada. La gran multinacional, Telefónica,
retribuirà aquest any 2.000 milions d'euros entre els accionistes, són més de
10.000 milions d'euros en els últims cinc anys.
Cal un Pla de
xoc social de manera que es reverteixin diners de la banca, l’Ibex 35 i les
grans fortunes.
La mobilització i la consciència
política depèn de la base social, necessita transformar-se en proposta política
i moviment organitzat per aconseguir els seus fins. Serveis i drets vitals
públics, llibertats i alternatives republicanes sobiranes. 11 de juny de 2020
De
la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario