Ja hi som.
El
Judici ho està removent tot. Afecta a tothom. Estan a la banca d’acusades les
llibertats democràtiques, els drets i la lliure decisió, les institucions, les
forces polítiques i la societat civil. Res no seguirà igual. Catalunya i
Espanya amb més greuges i allunyades.
La defensa s’ha
estrenat demolidora. No hi ha Estat de dret. El Tribunal no és ni imparcial ni
independent ni equànime ni proporcional. Les acusacions no corresponen als
fets, les proves estan manipulades, l’arbitrarietat judicial te línia directa
amb el trident PP-C’s-Vox, la sentència serà política i ja està dictada. Es
condemna la discrepància, la dissidència política, els drets d’expressió,
opinió, manifestació i decisió.
 |
| Advocats i advocades. |
La Judicatura del
Suprem dinamita les fonts de dret del règim, constitució i regne de 1978.
Tot si val per sotmetre
i esclafar a Catalunya. L’Estat de la nació espanyola dominant exclou els
altres pobles i nacions, no és ni plurinacional ni democràtic. Els dubtes sobre
les identitats i les pertinences, sobre les diferències entre Catalunya i
Espanya, les resol el Suprem amb el criteri de supeditació i submissió de
Catalunya a la nació i Estat espanyol. No deixa albirar cap lliure decisió que
permetés una solució política entre nacions lliures, civilitzades i sobiranes.
“L’autodeterminació és
sinònim de pau i no de guerra” ha remarcat Andreu Van den Eynde, advocat
d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. Ni cas. El dret europeu i internacional no és
la norma de la Constitució ni del Tribunal Suprem espanyol.
L’Estat i la Judicatura
condemnaran als presos i preses de l’esclat de llibertat de les urnes, vot i
decisió de l’1 d’octubre de 2017. Però en aquestes setmanes es cou la
possibilitat de la derrota política del Regne i règim constitucional 1978.
 |
| Lleida. |
La repressió de l’Estat
pot arribar a sotmetre per un temps a Catalunya, però no aconsegueix
derrotar-la. La reforma de l’Estatut ho mostra. Durant deu anys la nació
catalana ha aixecat junt amb l’autodeterminació i el clam d’ independència, la
perspectiva republicana.
La república farà camí
a Catalunya i a Espanya, més tard o més d’hora.
Hi ha un efecte dominó
del Judici. Un reguitzell de víctimes. En primer lloc la pròpia justícia i el
concepte democràtic per l’Estat espanyol.
Segon, el diàleg entre
el govern de l’estat i el català ha saltat pels aires de nou. El trident reaccionari
ha obtingut el suport quintacolumnista dins el mateix PSOE, malgrat que la
manifestació ultra per la unitat d’Espanya punxés, al quedar-se lluny de
l’objectiu de superar a les anterior mostres de força al carrer, fins i tot al
ser bastant inferior a la del 8 d’octubre 2017 a Barcelona.
 |
| Plaça Catalunya. Barcelona. |
Els Pressupostos queden
a la picota. La majoria parlamentària que va foragitar el PP i Rajoy del
govern, mentre facilitava el govern minoritari de Pedro Sánchez del PSOE
s’esvaeix a mesura que avança el judici.
El govern està en estat
de xoc, en caiguda lliure a l’hora de recompondre un acord no se sap com o a
eleccions.
La Generalitat pot ser una
altra víctima. El trident anuncia un “155 llarg i profund”, l’eliminació de tot
element d’autonomia.
La població
catalana i espanyola també sofriran i seran víctimes d’aquest Judici que empara
la regressió democràtica, però que no pot fonamentar el règim polític ni la
seva reforma en clau democràtica.
A les
expectatives de danys ens cal oposar-li la possibilitat de que es generés un
nou escenari i perspectives de mobilització i de llibertats, com va esdevenir
després de l’eliminació de la reforma estatutària.
Animem i
participem a totes les mobilitzacions per denunciar el Judici, començant per la
manifestació, convocada per l’ANC i Òmnium, d’aquest dissabte 16 a la Gran Via
de Barcelona. Participarem a l’aturada del 21-F i a la concentració a Madrid
del 16-M. Farem actes arreu amb el “Tots som Nuet” i el “Jo acuso” d’Òmnium.
El Judici obliga a madurar i accelera l’evolució
política. La societat metabolitza greuges, encerts, fracassos i èxits. A grans
trets l’alternativa general es configura entre la regressió ultra del trident
PP-C’s-Vox o processos constituents republicans. 14 de febrer de 2019
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario