Algorisme per una nova estratègia sobiranista constituent

El delegat del govern estatal, Enric Millo, ha fet saber que una derogació de l’article 155, en el cas de que es formi el govern català, no significa automàticament la retirada de la intervenció econòmica a la Generalitat.

La política d’intervenció econòmica s’ha iniciat a Catalunya, però no s’ha quedat en les mesures de bloquejar, derrotar i supeditar la democràcia catalana, va molt més enllà. 

Ciutadans demana intervenir i aplicar el 155 a Castilla-La Mancha, mentre aprofita per exigir finalitzar amb el Concert basc. Montoro ha intervingut l’Ajuntament de Madrid. L’ajust, via reducció del marge de fiscalitat que obliga retallades substancioses a totes les Autonomies, arriba fins les retallades a tots els ministeris; també els senyors de l’administració governamental han de passar les seves inversions i despeses per la ploma de l’interventor.

L’algorisme per resoldre positivament la sobirania de Catalunya es combina, de manera contradictòria però natural, amb l’algorisme per superar un Estat, un Règim i Regne de 1978, que són un llast per tots els pobles i per les classes treballadores i populars.

Els elements a incloure en aquests algorismes són molt variats: a) la retirada de la intervenció econòmica; b) derogació del 155, val a dir la llibertat presos polítics, retorn exiliats/des, no condicionar el Parlament, President i Govern català, finalitzar la intromissió en les institucions i electes per complir amb la voluntat popular, expressada l’1 d’octubre i 3-O, inclòs la proclamació republicana del 27-O no executada, o el resultat electoral del 21-D; c) el factor social, que implica la política econòmica, els drets i serveis bàsics i universals, amb un esment especial a ‘Treball, Pa i Sostre’, Educació i Coneixement, Salut, Caixa de la Seguretat Social i Pensionistes; d) eradicar el frau i la corrupció, tant catalana com espanyola; e) desenvolupar amb el ritme adient l’inici constituent de sobirania republicana, en clau rupturista del règim 1978; f) la mobilització i decisió de l’1 d’octubre i 3-O; la complementarietat i solidaritat amb els pobles, així com l’evolució de la crisis a l’Estat.

La corrupció econòmica que gangrena el PP i les institucions estatals, o la de les elits del 3% catalanes, ha esdevingut en una corrupció política de la legalitat, la judicatura i la democràcia amordassada. El PP n’ha estat l’artífex, amb les intervencions i l’article 155, però no hagués reeixit a destituir el govern de la Generalitat i empresonar-lo sense  l’exigència estrident de Ciutadans, al que s’hi afegeix el suport del PSOE-PSC. 

M. Rajoy, S. Santamaria, A. Ribera, P. Sánchez, I. Arrimadas i M. Iceta, amb l’alenada d’JM. Aznar, són els noms del 155. 

En el segle passat es va emprar el concepte de ‘dictablanda*’, enguany podrem titllar de ‘dicta155’ la ignomínia ètica y la corrupció política del bloc 155 que està involucionant el règim de 1978. En nom de la legalitat constitucional perverteixen i destrueixen les llibertats democràtiques i el futur treballador de la ciutadania i pobles.

L’algorisme d’una nova estratègia sobiranista ha de permetre resoldre el desenvolupament democràtic, les sobiranies, el dret a decidir-ho tot, en el que s’inclou el d’autodeterminació, la regeneració democràtica, teixir els processos constituents als ritmes de la mobilització i consciència de cada poble, concretar la ruptura política per constituir les repúbliques i les relacions lliures que estableixin. 

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

* Dictablanda, 1930, últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII, caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer, nomenat pel rei perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera; li seguí un breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, febrer i abril de 1931, que donaria pas a la proclamació de la Segona República Espanyola.