 |
| Caritas. |
El mercat es recupera, el gran luxe viu
vaques grosses, la indústria, la producció, l´àmbit immobiliari
milloren, uns bancs fan l’agost, així com les grans fortunes i els inversors,
però res d’això repercuteix en el treball que malignament empitjora, el
resultat és que la precarietat avança de manera imparable.
Una ignomínia que degrada vides, drets i país.
La política de retallades continuades des del govern de l’Estat i de
l’Autonomia beneficien els grans poders econòmics i perjudiquen a tots els altres;
sobretot a les dones, joves i persones immigrants.
Malgrat els ministres de l’Estat endinyin qualsevol desgavell a la
desestabilització del règim monàrquic del 1978 que implica la immensa
mobilització de la democràcia catalana republicana, la precarietat, demostrada
i denunciada per CCOO i Caritas, te ben poc a veure amb el ‘procés’ i tampoc
amb els atemptats de l’estiu passat.
 |
| Caritas. |
Ciutadans no baden boca per atacar la voluntat i la perspectiva de
república catalana, en canvi eludeixen destacar i denunciar les polítiques
neoliberals de retallades que agreugen la precarietat. Arrimadas mira a una
altra banda quan la corrupció que gangrena l’Estat no és la de certes elits
catalanes sinó del PP.
Taxa de pobresa en el treball d’un 12%, gairebé 390.000 persones
treballadores. Taxa d’atur del 14,9%, 556.000 persones no tenen on treballar.
Entre les diferents propostes i consideracions sobre els pactes i
legislació laboral, a l’informe esmentat es proposa l’augment del salari mínim
de 850 € a 1.000 €. El 91% dels contractes de treball de novembre de 2017 eren
temporals. En el 2017 el 26% dels contractes van ser de 7 dies o menys.
Impacta la contundència de l’afirmació que augmenten les persones que
tot i treballant segueixen sota el llindar de la pobresa, cobrant menys de 837
euros mensuals.
El treball informal, els contractes brossa, l’encadenament de contractes
temporals, els falsos contractes com autònoms/es, són font de manca de drets
laborals, sous de fam, val a dir la galàxia del treball precari i persones
treballadores pobres que tot i treballant no poden cobrir les necessitats
bàsiques i tenen que adreçar-se als serveis socials públics i/o privats per
fer-ho.
A l’informe esmentat entre
diverses propostes s’avança la d’augmentar el salari mínim interprofessional a
1.000 € mensuals.
En una setmana que bull entorn a la investidura del president, seria un bon
moment perquè el candidat Puigdemont assumís un compromís per arranjar aquest
precariat que denuncien CCOO i Caritas.
Del
Butlletí electrònic d’EUiA.
