24/7/17

Què cap dogma ens aturi

Conferència per una República Catalana en Comú. Referèndum i estratègia - 1
Þ 1.1.- “El problema de l’emancipació de les nacionalitats oprimides,... ofereix un interès indiscutible per al moviment obrer, que no pot desentendre’s de cap dels aspectes de la lluita emancipadora dels homes i dels pobles, i, molt especialment, per al d’aquells països que, com el nostre, el te plantejat d’una manera tan viva”1.
“La posició pseudointernacionalista, que nega el fet nacional i preconitza la constitució de grans unitats, sosté pràcticament l’absorció de les petites nacions per les grans i, per tant, l’opressió. El proletariat només pot tenir una actitud: sostenir activament el dret indiscutibles dels pobles a disposar lliurament dels seus destins i a constituir-se en Estat independent si aqueta és llur voluntat”2.
“El proletariat ha de sostenir tot el que tinguin de progressiu els moviments nacionals, sense confondre la seva actitud amb la del nacionalisme burgès, de la mateixa manera que sosté la lluita general per les reivindicacions democràtiques sense confondre’s amb la burgesia”3.
“Marx posa en primer terme, sostenint primordialment els interessos de la lluita de classes del proletariat en els països avançats, el principi fonamental de l’internacionalisme i del socialisme: El poble que n’oprimeix un altre no pot ser lliure”4.
“El principi fonamental del socialisme ha d’ésser, doncs, el dret de les nacions a l’autodeterminació, que significa el dret a la independència política, a separar-se de la nació que exerceix l’opressió... (vol dir)... la plena llibertat d’agitació a favor de la separació i la solució del problema de la separació per mitjà d’un referèndum de la nació interessada, és a dir oprimida”5.
“Cal substituir el pel o a l’autonomia? El no té cap sentit, per tal com la federació és un contracte bilateral. El dret a l’autodeterminació és infinitament més democràtica... Els marxistes no poden, doncs, incloure en llur programa la defensa del federalisme; d’això, ni se’n pot parlar”6. (Andreu Nin)

Þ 01.2.- La perspectiva del socialisme i de la revolució treballadora inclou totes les qüestions socials, econòmiques, ambientals, cíviques i democràtiques en general, per tant les de la sobirania nacional amb el dret a l’autodeterminació. A l’Estat espanyol i a Catalunya exercir el dret a l’autodeterminació és una tasca pendent que la mobilització popular ha situat en el centre de la lluita política. Fer o no fer el referèndum és una conquesta per a la democràcia a Catalunya i a Espanya. 15 de juliol de 2017
Sumari
Þ 1. Què cap dogma ens aturi
Þ 3. Situació excepcional a Catalunya (i a Espanya).
Þ 4. Fem el Referèndum.
Þ 5. Municipalisme del canvi.
Þ 6. L’hegemonia d’esquerres.
Þ 7. Aliança sobirana republicana.
Notes
1. Andreu Nin. Els moviments d’emancipació nacional. Ed Base, 2008. Pag. 37.
3. Ibid. Pag. 144.


5. Ibid. Pag. 147.
6. Ibid. Pag. 149.

No hay comentarios:

Publicar un comentario