Þ 1.1.- “El problema de l’emancipació de
les nacionalitats oprimides,... ofereix un interès indiscutible per al moviment
obrer, que no pot desentendre’s de cap dels aspectes de la lluita emancipadora
dels homes i dels pobles, i, molt especialment, per al d’aquells països que,
com el nostre, el te plantejat d’una manera tan viva”1.
“La posició pseudointernacionalista, que nega
el fet nacional i preconitza la constitució de grans unitats, sosté
pràcticament l’absorció de les petites nacions per les grans i, per tant, l’opressió.
El proletariat només pot tenir una actitud: sostenir activament el dret
indiscutibles dels pobles a disposar lliurament dels seus destins i a
constituir-se en Estat independent si aqueta és llur voluntat”2.
“El
proletariat ha de sostenir tot el que tinguin de progressiu els moviments
nacionals, sense confondre la seva actitud amb la del nacionalisme burgès, de
la mateixa manera que sosté la lluita general per les reivindicacions
democràtiques sense confondre’s amb la burgesia”3.
“Marx
posa en primer terme, sostenint primordialment els interessos de la lluita de
classes del proletariat en els països avançats, el principi fonamental de
l’internacionalisme i del socialisme: El poble que n’oprimeix un altre no pot
ser lliure”4.
“El
principi fonamental del socialisme ha d’ésser, doncs, el dret de les nacions a
l’autodeterminació, que significa el dret a la independència política, a
separar-se de la nació que exerceix l’opressió... (vol dir)... la plena
llibertat d’agitació a favor de la separació i la solució del problema de la
separació per mitjà d’un referèndum de la nació interessada, és a dir oprimida”5.
“Cal
substituir el pel
o a l’autonomia? El no té cap sentit, per tal com
la federació és un contracte bilateral. El dret a l’autodeterminació és
infinitament més democràtica... Els marxistes no poden, doncs, incloure en llur
programa la defensa del federalisme; d’això, ni se’n pot parlar”6. (Andreu Nin)
Þ 01.2.- La perspectiva del socialisme i de
la revolució treballadora inclou totes les qüestions socials, econòmiques,
ambientals, cíviques i democràtiques en general, per tant les de la sobirania
nacional amb el dret a l’autodeterminació. A l’Estat espanyol i a Catalunya exercir
el dret a l’autodeterminació és una tasca pendent que la mobilització popular
ha situat en el centre de la lluita política. Fer o no fer el referèndum és una
conquesta per a la democràcia a Catalunya i a Espanya. 15 de juliol de 2017
Sumari
Þ 1. Què cap dogma ens aturi
Þ 4. Fem el Referèndum.
Notes
1. Andreu Nin. Els moviments d’emancipació
nacional. Ed Base, 2008. Pag. 37.
3.
Ibid. Pag. 144.
5. Ibid. Pag. 147.
6. Ibid. Pag. 149.
No hay comentarios:
Publicar un comentario