L'Assemblea fundacional del dissabte 8 d'abril, al Pavelló
d'Esports de la Vall d'Hebron de Barcelona, ha conclòs un procés inèdit i
innovador de confluència participativa.
Els ingredients han sorgit des del moviment de la rebel·lia
15M, així com del catalanisme pro sobirania i independència 11S.
Les interpretacions maldestres o les ironies
ridiculitzadores de l'estratègia política concentrada a l'ideari i al codi
ètic, són intents en fals. Els atacs contra Un País En Comú no poden evitar que
la nova força política alci el vol amb una convicció àmplia i decidida,
disposada a aconseguir les aliances suficients per fonamentar una hegemonia d'esquerres
a Catalunya.
Les posicions polítiques que han estat al centre de les
aportacions, debats i acords de l'ideari, giren entorn l'economia del comú, a
frenar les polítiques neoliberals i les retallades, la des-privatització i
re-municipalització dels serveis i béns d'us públic, a donar suport a
l'execució del referèndum i aconseguir les sobiranies en plural i la
sobirania nacional catalana.
La convivència de diferents sentiments nacionals i
internacionals és possible amb convicció social, una ètica d'honestedat i
transparència, a governant obeint la ciutadania, el rendiment de comptes i del
principi d'una persona un vot, en això es concentra el concepte de radicalitat
democràtica republicana.
La força política Un País En Comú està compromesa en el bé
comú que faciliti el treball i la vida de la majoria de la població. El nou
partit neix confrontat a la minoria de poderosos, als representants polítics de
la dreta catalanista i estatal, a un Règim i unes institucions locals, autonòmica
i estatal, que perjudiquen a les classes populars i al país.
Qui pacta, defensa i accepta els Pressupostos neoliberals
retalladors, submisos a les línies vermelles del PDECat poc pot criticar
i fer escarni de les denúncies sobre la corrupció del 3% o de les reclamacions
socials d'Un País En Comú.
Les aliances supeditades a la política econòmica imposada
pel PDECat, que segueix fil per randa les decisions neoliberals de la UE de
Brussel·les i les normatives estatals, difícilment permetran aconseguir una majoria
social suficient àmplia i forta per cohesionar-se'n la consecució dels drets,
la sobirania i la República Catalana.
Un País En Comú neix amb el suport, compromís i convicció de
milers d'activistes, del municipalisme del canvi amb BComú, i amb la coalició i
grup parlamentari En Comú Podem.
L'ideari En Comú aposta ben clar per una política catalana a
Catalunya. L'Assemblea fundacional ha consolidat el consens establert amb una
formulació magistral incloent; ho va fer amb el rebuig de dues esmenes
excloents de tall més independentista una, i federalista l'altra.
Gerardo Pisarello va donar el to a l'inici assembleari al
plantejar: “Som aquí per construir un espai catalanista i sobiranista que
defensa el referèndum i que vol exercir el dret a decidir sense demanar
permís”.
El contingut adoptat estableix: “República i Estat
plurinacional. Considerem com nostra i volem actualitzar la tradició majoritària
del republicanisme catalanista i de les classes populars catalanes a partir de
la defensa de sobiranies plenes i lliurament compartides.
L'activista del nou partit vol i exigeix coherència per unes
bones pràctiques en el desenvolupament de l'ideari adoptat. El compromís és
actiu i crític. No es vol caure a l'adaptació a les institucions, al sistema
polític i econòmic. Hi ha molta sensibilitat per fer els acords i decisions de
forma transparent i col·lectiva.
Som a la primavera de la rebel·lia social i de la sobirania
republicana. Fem camí En Comú. 13 d'abril de 2017
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario