La magistrada del TSJC del cas Forcadell ha tornat a incloure a Joan Josep Nuet a la querella contra els membres de la Mesa del Parlament. Nuet havia estat exclòs per la Fiscalia per bones intencions, malgrat haver fet el mateix acte de permetre el debat en el plenari del Parlament. Ara està citat pel 12 de juny.
Nuet, junt a la presidenta del Parlament Carme
Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó y Ramona Barrufet, està imputat per
permetre debatre sobre el Referèndum.
La defensa de Nuet, com la de Forcadell, és
d’una gran càrrega política, doncs es basa en el dret a deliberar i a decidir
del Parlament, en funció de la legitimitat de la sobirania de la ciutadania i
poble que ha escollit a les persones parlamentàries.
Nuet ha despullat de legitimitat la querella
quan ha expressat que la instrucció del Tribunal Superior de Justícia “en
comptes d’exculpar a tots (ha decidit) imputar-me a mi”. “Els meus companys de
Mesa i jo som innocents” ha sentenciat, mentre aclaria que el cas estava “ple
de despropòsits i te una clara intencionalitat política”. Nuet insisteix que “ho
tornaria a fer” i que no canviaria les seves opinions polítiques fruit d’una
querella.
![]() |
G. Pisarello signa pel Referèndum. |
La recent imputació a Nuet ha estat al bell
mig de la campanya de signatures per què es faci el Referèndum, promoguda pel
Pacte nacional pel Referèndum. Aquesta mobilització popular forma part de la
preparació política amplia per exigir, pressionar i aconseguir realitzar la
lliure decisió ciutadana.
Fer o no fer el Referèndum està en el centre
de l’actualitat política.
Qualsevulla estratègia de futur queda
determinada pel Referèndum. Inclosa la perspectiva d’un canvi d’hegemonia
política a Catalunya cap a l’esquerra, així com les aliances necessàries per
aconseguir-ho, val a dir el lideratge polític, institucional i cultural de la
mobilització i del conjunt del poble català.
L’acció política de Nuet prioritza la
legitimitat de la sobirania catalana a la legalitat constitucional i
governamental estatal. L’Estat, a través del TC, es dedica a reprimir, negar i
impedir les llibertats democràtiques a Catalunya. El govern de l’estat ni vol
que en el Parlament de Catalunya es pugui parlar i debatre de política catalana.
El Pacte Nacional del Referèndum ha explorat
el recorregut que te la primera resolució majoritària del Parlament per un
acord amb l’Estat per fer el Referèndum. Quan s’esgoti aquesta via, probable en
pocs dies en el mes de maig, el Parlament haurà d’afrontar la realització de la
segona resolució parlamentària majoritària de fer el Referèndum unilateral.
Hi ha un potent anhel i la il·lusió de la
població que s’ha mobilitzat aquests darrers anys en poder, per fi, decidir en
Referèndum. Aflora el progrés clar de la preferència sobiranista i la pro
independència entre la gent treballadora, els partits i els lideratges.
La immensa majoria del país vol fer el
Referèndum acordat o el Referèndum unilateral.
L’acció i el fil conductor de les declaracions
de Nuet a favor de debatre i de que es pugui fer el Referèndum, se situen en
una clau de futur proper.
El moviment popular catalanista necessita un
debat públic sobre com fer en concret el Referèndum, com s’afrontarà la
prohibició, boicot i repressió per part de l’Estat, quins mitjans es posen per
part del govern, del Parlament, que fa la ciutadania; quina serà la pregunta,
clara i precisa, que permetrà que la població si senti reflectida per decidir,
i que el resultat sigui efectiu.
Convé debatre les condicions i actuació per
fer-lo. És un greu error de perspectiva dedicar-se a establir condicions amb
les que no es pot fer; O insistir que el Referèndum està perdut, que no es farà
perquè l’Estat no ho deixarà fer, per tant el que cal és preparar unes noves
eleccions autonòmiques, mentre es culpa del destret al govern o els altres
partits.
El compromís i la implicació en la realització
del Referèndum és el pas previ ineludible per executar la voluntat popular.
El futur de sobirania constituent catalana
republicana es cou entre les forces polítiques que lluitin a fons per
l’execució del Referèndum.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.