La Mesa del Parlament de Catalunya ha fet mostra d'una unitat unànime maldestre. Els nostres parlamentaris de les esquerres van votar junt amb CiU i el PP en contra de l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular perquè la Generalitat convoqui una Consulta Popular sobre la Independència.
Just després de la grandiosa manifestació de més d'un milió del 10 Jn, quan es debat que es necessita alçar per part de les esquerres la bandera unitària per les llibertats democràtiques nacionals, la Mesa del Parlament s'uneix en un sentit contrari a una demanda democràtica.
Es pot argumentar que no s'està d'acord amb la proposta d'Independència, alhora potser correspon fer una altra ILP per una proposta Federalista amb lliure relació i igualtat entre les parts i dret d'autodeterminació, entre Pobles, Nacions, Estats i Autonomies. Tanmateix això no nega el dret d'altres a seguir amb la proposta d'Independència. En tot cas ha de ser el Poble de Catalunya qui ho pugui decidir, no uns representants electes que el seu lideratge, a través del President Montilla, va declarar que acataria la sentència del Tribunal Constitucional, cosa que no s'ha pas retirat després de la manifestació popular.
El Parlament de Catalunya, el govern tripartit de les esquerres, els partits que li donen suport (PSC, ERC, ICV-EUiA), no poden somiar que la manifestació es cosa popular social ciutadana, però què les institucions governamentals i parlamentàries es poden escapolir del sentir i la demanda democràtica massiva.
On queda sinó la democràcia participativa quan se li oposa la democràcia representativa formal?
És un miratge il·lusori i nefast considerar que quan la legalitat xoca contra la voluntat expressa popular el que s'ha de sotmetre és la població.
Si l'estament polític mira a un altra cantó, els sentiments massius de llibertat democràtica s'hauran d'obrir pas d'altres maneres, encara que ara no siguin madures i no es mostrin definides. Les necessitats i la voluntat de la classe treballadora i de la població són com un curs d'aigua, pot tardar a trobar el vial però aprofitarà tota escletxa per engrandir-la i fer-se camí, per voltes i salts que hagi de forjar.
La Mesa del Parlament està composada per: ERC (Ernest Benach), el PP (Rafael Luna), el PSC (Higini Clotas i Lídia Santos), IC-EUiA (Jordi Miralles) i CiU (Toni Castellà). La foto és del 8 de juny quan sí es va admetre a tràmit el què ara s'ha rebutjat.
Un mes i mig de dormir al ras a la porta de la Delegació de la Generalitat a Girona han estat necessaris per aconseguir el reconeixement de la Generalitat als contractes dels convenis de les netejadores.
Quaranta i tres dies per una nova victòria del sector sindical de la neteja al Gironès. Les dones netejadores són les que tenen les categories i els sous més baixos i precaris. Tanmateix, a mesura que la lluita aporta uns petits però importants èxits, la consciència de les treballadores i també las dels treballadors.
Aquesta victòria ens permet reflexionar que per guanyar s'ha de lluitar, encara que moltes vegades, moltíssimes no es guanyi com cal i en algunes fins i tot es perdi. Els derrotistes del no perdre o del no anar a pitjor, han de deixar pas endavant a la gent disposada a lluitar per aconseguir guanyar. Un estat d'ànim que hem d'aplicar per la preparació de la Vaga General del 29 de setembre.
Passo la nota de Pau Gálvez de la neteja de Girona.
Després de 43 dies de lluita, avui hem recollit el campament de les netejadores de la Generalitat.
La comissió sectorial, on son representades les organitzacions empresarials i sindicals dels sector, després de veure les condicions del nou concurs convocat per via d'urgència pel servei de neteja de la nova seu de la Generalitat..., on queda reflectida que la empresa que vulgui presentar-se ha de subrogar a les netejadores dels diferents departament de la Generalitat, ha demanat que s'aixequi el campament donat que l'objectiu principal - el reconeixement per part de la Generalitat de respectar el conveni de la neteja i per tant l'obligatorietat de mantenir els llocs de treball de les treballadores- s'ha aconseguit. No se renuncia a impugnar el concurs per que encara queda algun desacord, però s'ha valorat que les eines avien de ser unes altres.
En l'acampada s'ha viscut una tarda-vespre de festa per la victorià aconseguida i s'ha recollit el campament entre riures i bon humor
Una vegada més s'ha demostra que la unitat i la solidaritat entre treballadores es la nostra arma més valuosa per defensar els nostres drets i la nostra dignitat
Bona nit! Bon sopar! Us saludo en nom del Partit Obrer Revolucionari, el POR. Farem uns minuts d'aperitiu... un aperitiu polític... en aquest cas.
Tenim un any de canvis importants. La crisis que destrueix tantes coses és alhora un oportunitat per lluitar i per guanyar. Si lluitem optem a guanyar, però podem perdre. Si no lluitéssim, si ho donem per perdut d'antuvi, els poderosos imposaran les seves condicions destructives.
La mobilització d'unitat sindical per la Vaga General del 29 de setembre ho canvia tot.
Preparem-la bé des de les empreses, també des del territori, impulsem el suport d'organismes plurals i unitaris.
Jesús Uzkudun, de les CCOO d'Euskadi, ens en parlarà quan arribi pels postres.
Companys, companyes,
El govern de Zapatero s'ha posat en mans de la dreta, a les mans del PP i de CiU. Amb les mesures de retall d'austeritat i de reforma laboral aquest govern no pot ser el govern d'esquerres. Ens cal una alternativa política. Una alternativa que l 'haurem de construir des de la mobilització sindical.
Hem donat suport al vot d'IU i ICV contrari al Decret a les Corts espanyoles. Hem plantejat que el vot a favor de les retallades al Parlament de Catalunya per part d'ICV i EUiA no era el nostre, i no ens representava. Els nostres diputats i diputades no han estat a l'alçada de la mobilització sindical. Davant d'això nosaltres no trencarem res. Cadascú haurà d'assumir les responsabilitats de les seves incoherències. Nosaltres ho posem tot en funció de la mobilització per la Vaga general, això és el més important.
***
L'atac a les condicions laborals i socials no ve tot sol. Ve acompanyat d'un cop legal al Poble de Catalunya.
El PP ha trobat la manera de corrompre la voluntat parlamentària. El Tribunal Constitucional ha sentenciat com inconstitucional una part de l'Estatut de Catalunya. Un Estatut votat pel Parlament català, votat a les Corts espanyoles, referendat per la ciutadania; sense entrar en el contingut de l'Estatut, amb el que varem estar en desacord.
La sentència és un atemptat, un cop a la llibertat democràtica per part d'un Tribunal no escollit per la ciutadania.
Aquesta sentència no s'ha d'acatar. S'ha de rebutjar i no acatar.
El president Montilla, cap del tripartit, ha convocat a una manifestació massiva pel dissabte 10 de juliol. Sí. Allà serem. Defensarem que Montilla, el govern i el Parlament català no acatin la sentència.La manifestació ha de ser un clam popular pels drets de Catalunya, pel dret de decidir, per convertir en paper mullat la sentència.
Aquest Tribunal, tan poc democràtic, es posa ara contra la tímida reforma de la llei de l'avortament. Volen impedir el dret de la dona a decidir sobre el seu cos.
El que s'ha de suspendre és el Tribunal Constitucional. Qui vetlli per la Constitució ha de dependre de la ciutadania, en comptes dels pactes reaccionaris amb el PP.
***
Dins d'aquests canvis us preguntareu, quin és el lloc del POR? Què hi pinta una estratègia socialista i revolucionària? Què hi fem construint moviment polític com Izquierda Unida, Esquerra Unida i Alternativa i Ezker Batua Berdeak? No seria millor posar la directa i fer ja la revolució?
El nostre lloc és preparar junt amb d'altres les condicions per fer la revolució. Una revolució que farà la classe treballadora i la població revoltada. La revolució és cosa d'immenses majories. Els desitjos de les minories polítiques els hem d'inserir pacients en la classe treballadora.
Per fer el camí som part d'IU i EUiA. Per caminar formem amb vosaltres els corrents Bastida, Redes i Sareak.
El lloc i la tasca actual del POR, d'EUiA i IU, de Bastida, és el de forjar un referent polític d'esquerra des de i amb la mobilització sindical, ara per la vaga general.
El PSOE i el PSC no ens serveixen ni per impedir les retallades socials. Cal construir una alternativa política amb totes les forces i activistes d'esquerres i sindicalistes mobilitzades.
Aquest és el contingut de la refundació de l'esquerra per part d'IU. Un nou moviment d'esquerres, per una nova situació de lluita sindicalista combativa.
A Catalunya EUiA no vol parlar de refundació. En canvi està disposada a forjar més moviment social i més a l'esquerra. Pot ser la manera d'enfocar aquí el contingut de la refundació. No cal mirar gaire lluny per a veure que hi ha molta més gent d'esquerra fora d'EUiA que a dins.
Companys, companyes, La nostra aportació específica a la mobilització per la vaga General és preparar amb la gent sindicalista una refundació potent d'un moviment d'esquerres.
***
Finalitzo amb una felicitació d'aniversari pel nostre company Wilebaldo Solano, del POUM i de la Fundació Andreu Nin. Wilebaldo farà 94 anys el proper 7 de juliol. Wilebaldo és per a nosaltres, una experiència viva, les lliçons de la revolució espanyola que volem tornar a emprendre.
Esta carta es la traducción de la publicada en Bastida d'EUiA, sobre el voto de los diputados/as de EUiA i de la coalición ICV-EUiA en el Parlamento catalán.
Este voto no es el nuestro, no nos representa.
El proyecto de izquierdas de euia debe estar al lado de la gente trabajadora, de la juventud y del movimiento sindical.
Gente afiliada a EUiA manifestamos nuestro desacuerdo con el voto favorable al decreto de recortes sociales presentado por el Gobierno de la Generalitat, voto que fue emitido en el Parlamento de Cataluña por los diputados y diputadas del Grupo Parlamentario de ICV-EUiA.
• Este voto no puede representar a las y los militantes, afiliadas y afiliados, amigos y amigas de EUiA que, desde el momento que se conoció el decreto antisocial del gobierno Zapatero y su sumisión al mandato del FMI y de la UE para hacer pagar la crisis a la gente trabajadora y las clases populares, nos pusimos a la tarea de exigir la retirada de este decreto que supone la primera rebaja de sueldo a los trabajadores públicos desde el año 1959, la congelación de las pensiones y el recorte de los gastos públicos en servicios sociales. El decreto también rompe con la negociación colectiva y los acuerdos alcanzados en el sector público y abre la puerta a la negociación a la baja en el sector privado, incrementando el poder de los empresarios en detrimento de los derechos de los trabajadores y las trabajadoras.
Consideramos que es un error político votar a favor del decreto de la Generalitat ya que choca con los intereses de las y los trabajadores públicos tanto los que fueron a la huelga el 8 de junio como que no la hicieron, así como de los miles de ciudadanas y ciudadanos que llenaron las calles de las poblaciones de Cataluña en una clara muestra de rechazo a las políticas antisociales de los gobiernos de Madrid y de Cataluña.
• Para EUiA que nos reclamamos organización transformadora, anticapitalista, alternativa, ¿qué significado tiene apoyar y formar parte de un Gobierno que no defiende a la población trabajadora frente a la voluntad de atacar los derechos sociales y laborales del Banco Mundial y la Comisión Europea? Mantener nuestra postura coherente no habría significado ni hacer caer el gobierno, ni abrir la puerta a CiU, ni deshacer la coalición ICV-EUiA (como ha pasado con otras leyes, como la Ley de Educación de Cataluña). En cambio, habría reforzado la posición de EUiA contraria a los recortes tanto en la calle como en las empresas, los ayuntamientos, e incluso en el Parlamento y el Gobierno. Habría sido también la mejor manera de cerrar el paso a la derecha, combatiendo en todas partes sus políticas y construyendo las alternativas con la movilización. EUiA ha de mostrarse firme, en todo lugar, en la lucha contra la globalización del sistema capitalista y contra todos los imperativos legales que nos impongan desde sus marcos neoliberales.
• La imagen y la trayectoria de EUiA queda dañada con el apoyo parlamentario a estas medidas del gobierno, mientras que el proyecto de movimiento político y social, más a la izquierda y más movimiento social, queda neutralizado así como el esfuerzo invertido en la acción y la organización social en las empresas, los barrios, las escuelas y las universidades
Coherentemente con la posición política de EUiA, estamos en contra del decreto del Gobierno de la Generalitat, que es la aplicación en Cataluña del Decreto Zapatero. El decreto de la Generalitat amplía incluso el ámbito de la reducción de sueldos y los recortes en servicios públicos, cosa que empeora el decreto Zapatero. Tampoco nos sirve la vaporosa promesa de un incremento de impuestos a los ricos, propuesta que en todo caso debería ser alternativa y no complementaria a los recortes sociales. Los impuestos no compensan ni mejoran el recorte, por otro lado tampoco podemos aceptar la filosofía de "compartir" los costos de una crisis que no hemos generado.
• Proponemos que EUiA se plantee la crítica de esta actuación parlamentaria y gubernamental. Cualquier actuación de la representación de EUiA -dirigentes y grupo parlamentario-, debe ser coherente con el propio proyecto político de izquierdas y no con las razones e imposiciones del Gobierno estatal o autonómico. La responsabilidad política se concreta en la defensa de la gente trabajadora y la pensionista.
• Este voto tampoco puede representar a trabajadoras y trabajadores, sindicalistas, jóvenes y personas progresistas que son la base social de la izquierda transformadora y que ya están empezando a organizar la huelga general del 29 de septiembre, que debe ser la expresión de la voluntad popular de encontrar la salida a la crisis en la construcción de un movimiento social fuerte que frene el ascenso de la derecha en Cataluña y en el estado español.
• Este movimiento en la calle es y debe representar la base de una EUiA más fuerte, más movimiento y más útil al pueblo y a la gente trabajadora. Por lo tanto su grupo parlamentario tiene que estar en sintonía con la lucha sindical y en coherencia con el proyecto político que queremos construir como EUiA. El Gobierno tripartito pierde, con estas medidas, credibilidad y apoyo entre la ciudadanía de izquierdas de Cataluña, que constituye su base social.
Por todo ello nos ratificamos en nuestra voluntad y decisión de levantar con el movimiento sindical, las clases populares y la gente joven la bandera de la izquierda transformadora. Queremos hacerlo y lo haremos desde EUiA y con EUiA.
Una bandera para la gente trabajadora y la juventud con otro espíritu y una perspectiva ilusionante de lucha de izquierdas contra la crisis.
19 de junio de 2010
Amanda Martínez Hita (CN, Rubí), Àngels Tomás (CN, SAF), Anna Suñé i Bautista (Gracia, Coordinadora), Assun Franquesa Segura (SAF, Comisión ejec. CONC), Carme Sansa i Albert (Cultura y Artistas), David Companyon Costa (CN, Gràcia), David Flor (Montblanc, Coordinador), David Parron (Llagostera, Coordinador), Francesc Martínez López (CN, Salt), Francesc Matas Salla (CN, Eixample), Isabel Martínez Soriano (CN, Torrelles Ll., Coordinadora), Iván Hernáez (CN, Rubí), Jordi López Santín (CN, Medios Comunicación), Jordi Matas Vilà (CN, Anim·acció), Josep M ª Gil (CN, SAF, Coordinador), Juan José Bravo San José (Universidad, Com. Ejec. F. Enseñanza CONC), Luis Navarro Carrasco (CN, Granollers, Coordinador), Lynn Strother (Horta), Manuel Navarro Castillo (CF, Cerdanyola), Maria Vilà Miras (CN, Anim• acció), Martín Pretel Garrido (CN, Rubí, Coordinador), Miguel Salas Yebra (CG, SAF), Mireia Espert Ansó (CN, Anim•acción), Montserrat Vilà Planas (CN, Eixample), Reinald Roca (MC), Sol Ruíz de Vargas Thiel (Ciutat Vella), Teresa Cairó (CN, Salt), Toni Campos (CN, Transporte / T. Coordinador), Xavier Vives (Salt, Act. Diversas CCOO Comarques Gironines, Secr.Gral.).
La Mesa del Parlament de Catalunya ha fet mostra d'una unitat unànime maldestre. Els nostres parlamentaris de les esquerres van votar junt amb CiU i el PP en contra de l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular perquè la Generalitat convoqui una Consulta Popular sobre la Independència. 
