-Una ciudad en llamas luchaba contra el fuego y el hielo. -Bajo las botas de un ocupante. -El ejército privado del Rey Trump del Departamento de Seguridad Nacional. -Con armas atadas a sus abrigos. -Vinieron a Minneapolis para hacer cumplir la ley. -O eso dicen. -Contra el humo y las balas de goma. -Con la luz del amanecer. -Los ciudadanos defendieron la justicia. -Sus voces resonaban en la noche. -Y había huellas de sangre. -Donde debería haber piedad. -Y dos muertos, abandonados a su suerte en calles nevadas. -Alex Pretti y Renee Good. -Oh, nuestra Minneapolis, oigo tu voz. -Cantando a través de la niebla sangrienta. -Defenderemos esta tierra. -Y al extranjero entre nosotros. -Aquí, en nuestra casa, mataron y vagaron. -En el invierno del 26. -Recordaremos los nombres de los que murieron. -En las calles de Minneapolis.
L’alta velocitat i les rodalies descarrilen a Ademuz i a
Gelida. El col·lapse ferroviari i a l’AP-7 causen dolor i morts. Són una
conseqüència del desgavell governamental autonòmic i estatal, de la liberalització
i la competència. Són les polítiques que supediten els serveis públics
essencials als interessos de les empreses privades, a les concertacions, al
centralisme espanyolista, i a una monarquia que perjudica a la població i ofega
les nacions. El deteriorament de l’educació, la sanitat, l’habitatge i les
infraestructures, formen part de la nefasta gestió pressupostària. No hi ha prou
pegats per resoldre la crisis d’aquest estat. Cal que sindicats i usuaris exerceixin
el control dels ens públics.
Hi ha una desinversió històrica, que es manté amb els
governs del PSOE i s’agreuja amb els del PP.
L’incompliment en l’execució pressupostària oscil·la
entre un 47% i un 18%. És la ineficiència d’un aparell estatal obsolet. Mentrestant
no es pressuposten, ni es dediquen diners suficients als serveis públics,
l’estat perd 51.000 milions d’euros en la recaptació d’impostos de l’ IRPF pel
frau fiscal de les grans fortunes, del capital immobiliari i en part de les
transaccions econòmiques.
L’abandó de Rodalies i de RENFE s’entén per una xarxa
ferroviària i de carreteres que no té en compte les necessitats dels
desplaçaments de la gent treballadora, ni els perjudicis enormes que causa en
l’àmbit laboral, ni tant sols el traçat més econòmic, sinó del control de
l’estat i els interessos dels grans grups capitalistes competint entre sí.
El traspàs de les competències ferroviàries ha fracassat,
tant com el finançament singular acordat pel govern del PSC. La prioritat és la
unitat de l’estat nacional espanyol. Però la seva economia va bé a cavall del
turisme, dels lloguers de temporada, i dels grans beneficis de Bancs i
multinacionals. Les grans fortunes s’han quadruplicat entre 2021 i 2025.
La incompetència a RENFE, Adif i Rodalies és la dels
governs d’un règim que no es pot apedaçar, ni reformar. És hora de fer el
traspàs de Rodalies íntegra a Ferrocarrils de la Generalitat, en comptes d’una
empresa mixta que segueix depenent de RENFE i de l’estat. Fer una sola empresa
pública (FGC), amb totes les garanties pel personal treballador i maquinistes. I
el que cal és cessar la monarquia.
Ens cal mobilització, ens cal eficiència i control per
part dels sindicats i altres organismes de la classe treballadora, com els
veïnals i d’usuaris. El 7 de febrer a la tarda es prepara una gran manifestació
contra l’abandó ferroviari, impulsada per plataformes com la de Promoció del
Transport Públic, Dignitat a les Vies, Defensem el tren de l’Empordà, Usuaris
del transport públic del Baix Llobregat i Perquè no ens Fotin el Tren, que
estan cercant la col·laboració del Sindicat de llogateres; i convé que s’hi impliquin
els sindicats declasse, com CCOO que ja
s’hi ha adherit. Per separat l’ANC ha convocat una gran mobilització de país
(12h) contra el deteriorament dels serveis més bàsics i fonamentals: transports,
infraestructures, sanitat, i educació.
Palestina
A Davos els EEUU han presentat el futur Ressort Gaza de
turisme de luxe, on el protectorat neocolonial de Trump i Netanyahu preveu fer
negoci sobre les tombes de les víctimes del genocidi perpetrat per Israel. Dissabte,
31 de gener, es convoca la manifestació Embargament d’armes, Ja! Ruptura
total de relacions. Llibertat preses palestines, a 12 h al Passeig de
Gràcia, Barcelona.
Rojava: Trenes revolucionàries
Kobane s’està defensant aferrissadament contra les
milícies sirianes, turques i de l’Isis. Les milicianes fent-se la trena en
filera simbolitzen la seva disposició a la lluita. Solidaritat per un Kurdistan
lliure!
Minneapolis, Minnessota
El poble nord-americà s’ha revoltat amb la vaga general
de Minneapolis, i a les imponents mobilitzacions a altres setanta-dues ciutats,
contra el terror de la milícia de Trump. En els barris, les comunitats d’immigrants,
les blanques, les originàries índies i les afro-americanes, incloent les milícies
dels Black Panthers, s’han unit en organismes de suport mutu i d’autodefensa.
En el cor del poder financer i tecnològic imperialista emergeixen moviment, organització
consciència amb ressons de llibertat i revolució.
Nova Web
L’Aurora
El proper 5
de febrer serà a la xarxa la nova web de la nostra organització. Una eina més,
però molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita.
Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització
revolucionària són les tasques més urgents. Esteu atentes!
A Sentmenat es repeteix el que sembla un patró. Els
feixistes, en aquest cas els de Nexo Nacional, convoquen un acte, tot seguit el
jovent antifeixista es mobilitza per denunciar i foragitar-los, la policia
també hi fa acte de presència, però els Mossos, en comptes de protegir el
jovent que increpa i vol fer fora els ultradretants, ataquen i reprimeixen
acarnissadament la joventut democràtica, republicana i la revolucionària.
Les diferents faccions de l’extrema dreta provoquen, i
fan demostracions de força per atreure adeptes. Com que no són benvingudes per
la majoria de la gent i del jovent resulta que compten amb la protecció de les
forces de l’ordre, els Mossos de la Generalitat, amb l’argument de la llibertat
d’expressió.
La repressió de la joventut antifeixista és política de
dretes feta des d’una Generalitat del PSC i d’un govern estatal de coalició de
les esquerres oficials, PSOE y Sumar; Com ho és la limitació de drets i
llibertats per part de la llei mordassa i la llei d’estrangeria.
La crisis del govern s’agreuja amb aquestes actuacions
policials. El desinterès creix entre la població treballadora i sobretot en la
gent jove. Els incompliments polítics -–derogació llei mordassa, llei
d’estrangeria, habitatge-- obren les portes a la reacció involucionista del PP
y Vox, promoguda per l’estat monàrquic.
No pot atorgar-se cap confiança a l’estat ni a la
judicatura, és des dels carrers, barris i fàbriques que cal defensar condicions
de vida, drets i llibertats, i avançar en la construcció d’aliances socials i republicanes
que frenin les polítiques i governs de dretes.
La mobilització del jovent per barrar el pas als escamots
de la ultradreta és una espurna potent d’acció unitària i revolucionària.
Aquesta experiència de lluita, com la de l’habitatge i la de solidaritat amb
Palestina, entre d’altres, és la que pot fonamentar una alternativa d’esquerres,
republicana, obrera i revolucionària, al règim monàrquic.
Veneçuela lliure de l’agressió nord-americana
L’espoli del petroli, gas i recursos naturals es desplega
a la vista de tothom amb el règim neocolonial que imposa Trump. La lluita de
solidaritat internacional amb Veneçuela és un ferment de l’alçament contra el
domini i la destrucció imperialista arreu. Dissabte, 17 de gener, manifestació Prou
Agressions imperialistes a Veneçuela, ni enlloc, a 17 h a Jardinets de
Gràcia, Barcelona.
Els bons desitjos per al 2016 s’han cobert de plom amb
l’agressió militar dels EEUU contra Veneçuela, on han temut la reacció dels Colectivos
i les masses populars. L’imperialisme nord-americà s’orienta cap a la imposició
d’un règim de sotmetiment neocolonial comptant amb l’acceptació del sector més
conservador del propi xavisme. La mobilització a multitud de països,
fins i tot a Nova York, al propi cor del poder depredador, ha donat resposta a
l’agressió i en defensa de la sobirania del poble veneçolà.
Trump amenaça tothom: pobles que considera vassalls
naturals, els enemics
del segle anterior, i els seus antics aliats de la II
Guerra Mundial. El poder militar nord-americà desencadena agressions
econòmiques i guerres que resulten greument perjudicials per al món, per als
països directament afectats, i també per als propis Estats Units.
La incertesa i la fragilitat que enfosqueixen les
perspectives de l’economia mundial empitjoren amb l’atac de Trump, que consolida
el patró seguit per Putin amb la invasió de Rússia a Ucraïna, i el genocidi i destrucció
de Gaza per part de Netanyahu. El segrest del president Maduro és un punt
d’inflexió en la transició cap un nou
escenari internacional de poder, on les
grans multinacionals i els principals estats imperialistes augmenten els
nivells de confrontació i de militarisme,
sense poder mesurar-ne les conseqüències. Els amos del món ja no poden mantenir
la competència econòmica aferrissada dins dels paràmetres de la seva pròpia
democràcia i del seu ordre internacional.
Si la invasió de Rússia a Ucraïna ha afectat el nivell de
vida i la seguretat de tota Europa, i l’economia mundial, i si a Afganistan i a
Iraq les intervencions i guerres han resultat un fiasco. Veneçuela pot ser més
que una pedreta dins les botes dels marines. Ni les grans petroleres han
mostrat entusiasme, ni veuen segur el gran negoci que promet Trump.
La persistent mobilització internacional a favor de
Palestina ofereix un exemple per la mobilització en solidaritat amb Veneçuela. Són
ferments de revolució sobre els quals reorganitzar l’esquerra com a força
política internacional.
L’esquerra obrera i revolucionària ha de saber veure en aquestes
crisis l’ocasió per forjar aliances, assolir la unitat de la mobilització entre
les classes treballadores i els pobles oprimits, i reviure les perspectives
revolucionàries per un món socialista lliure. Fora les urpes imperialistes de
Veneçuela!
El desnonament de
400 persones del B9 de Badalona el 17 de desembre, per part de l’alcalde del
PP, García Albiol, és un punt d’inflexió en les polítiques xenòfobes, que mostra sense complexes la seva cara més bàrbara,
dividint i enfrontant una població treballadora amb els seus germans nouvinguts.
La pervivència de la Llei d’estrangeria, l’especulació en l’habitatge, i el
treball precari conformen una triada que enfosqueix el segon quart de segle que
enceta aquest 2026.
Albiol pot
incomplir la llei al no empadronar la població migrant, pot negar l’aixopluc
alternatiu que especificava la jutgessa a l’ordre de desnonament, pot atiar la
mobilització reaccionària contra els ‘negres assassins’, i incentivar
les amenaces de cremar gent, com cridaven els grups que boicotejaven la
solidaritat veïnal i l’ajut humanitari.
L’alcalde ho fa amb
total impunitat. L’estat el protegeix. Els governs autonòmics i estatal acaten
i no s’atreveixen a mobilitzar. La Llei d’estrangeria, que s’havia de derogar
segons els compromisos dels pactes de govern del PSOE, discrimina i
criminalitza les persones migrants, obligades a malviure, a treballs precaris,
amb sous i condicions laborals miserables, i desposseïdes dels drets de
ciutadans elementals.
La Generalitat de
Salvador Illa, del PSC, va oferir certs mitjans que no es varen poder concretar
per l’obstrucció d’Albiol, però el cert és que els autors materials del
desnonament van ser els Mossos d’Esquadra. Hi ha una complicitat de fet, encara
que no sigui desitjada o vingui obligada per la legalitat del règim
constitucional monàrquic.
En el seu discurs, Illa
ha parlat dels valors del Nadal i de la humanitat envers les persones més
desvalgudes, ha repetit promeses per al nou any, però no ha fet propostes
viables per a la crisis de Badalona, ni per combatre el racisme, per resoldre
el problema de l’habitatge, o per defensar drets fonamentals. Els pretesos valors
nadalencs són d’una hipocresia escandalosa. Pau, amor i caritat mentre es
practica l’esclavisme modern i la guerra.
La manca d’habitatge
i els lloguers impossibles són el contra-valor de l’especulació immobiliària,
no contradita per la llei, ni per una política de sol i habitatge públic per
part de la Generalitat i dels municipis. Barra lliure a l’avarícia i
parasitisme dels interessos econòmics, sobretot dels grans tenidors que
incrementen el seu parc d’habitatges, molts buits i destinats al turisme.
Les associacions
veïnals, entitats culturals, ateneus i sindicats han promogut la solidaritat
activa enfront d’una retòrica pública buida sobre la caritat.
Badalona anticipaun possible futur amb governs de la dreta i
la ultradreta. Cal la solidaritat i la mobilització veïnal i de la classe
treballadora, per barrar el pas a les polítiques dretanes, per fer front a les
crisis que provoquen els poders econòmics, per derogar lleis, condicions de
treball i d’habitatge que condemnen a la gent migrant i a les persones més
necessitades i vulnerables.
Calen alternatives com
la renda bàsica, habitatge públic, drets i serveis
universals, treball digne i
salaris que permetin viure. Amb el 2026 arriba el moment de posar els fonaments
d’una estratègia de ruptura amb el règim i de construcció republicana.
