Absolució còmplice

La sentència absolutòria del TSJC per Dani Alves és sobretot política. L’absolució contra l’anterior condemna, que es basà en el lliure consentiment i la credibilitat de la víctima agredida violada, reflecteix la pressió dels milions i la fama de l'home prepotent, es fonamenta en el sistema patriarcal que discrimina i sotmet a les dones. Aquesta sentència mostra la virulenta reacció misògina ultradretana i el poder de la cultura de la violació ancestral. El vendaval Trump contra els drets de les dones contamina la unanimitat del veredicte. Les floritures processals normatives i els esgarips sobre drets fonamentals, són l'embolcall per una decisió de complicitat masclista amb el violador i descrèdit, en contra, de la dona víctima. Aquesta sentència, masclista, vergonyant i indigna, que atorga la fiabilitat a l’agressor i la nega a la noia violada, cal revertir-la. És violència institucional. Revocar-la necessita de la mobilització massiva de les dones, de les advocades feministes i de la societat, que barri el pas a la involució contra les dones.

“La sentència absolutòria és inacceptable, cal revocar-la. S’imposa la impunitat contra el consentiment... L’absolució de Daniel Alves pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és inacceptable per a les dones, pel moviment feminista, per a la víctima agredida violada i la família, per una societat democràtica lliure de violència masclista, així com per una justícia justa, sana i equànime”, proposa la Plataforma unitària contra les violències de gènere.

“La sentència del TSJC que absol Alves crea impunitat... Ara es propaga el missatge a les dones perquè no denunciïn, perquè les agressions patides quedaran impunes", ho exposa l’advocada Marisa Fernández Gálvez, a La Directa.

"La declaració de la víctima pot ser suficient per a justificar el dictat d'una sentència condemnatòria, fins i tot encara que fos l'única prova disponible"; del comunicat de Dones Jutgesses, AMJE.
“El divendres passat, amb la sentència de Dani Alves, la cultura de la violació es va desplegar en la seva màxima esplendor”, ressalta la investigadora Bárbara Tardón Recio, a El Salto.

Des de la judicatura, el PP, altaveus masclistes, fins i tot pretesos prohoms d’esquerres, han desencadenat una campanya de linxament de la vicepresidenta del govern estatal, Maria Jesús Montero, per dir alt i clar: "quina vergonya que encara es qüestioni el testimoniatge d'una víctima i es digui que la presumpció d'innocència està per davant del testimoniatge de dones joves... volem dir-li a aquesta dona que estem amb tu, estem amb ella, estem amb totes aquelles que s'enfronten a gegants per a poder reclamar la dignitat que en la seva paraula, en la seva boca, és la dignitat de totes nosaltres. No està sola, aquí estem amb tu".

La presumpció d’innocència s’alça en aquest cas contra la víctima. Tanmateix la presumpció d’innocència de l’agressor, condemnat anteriorment, s’acaba davant els fets, la vida i la paraula de la jove violada. La complicitat misògina es creu a l’agressor i no es creu a l’agredida sexualment. Som davant una presumpció de tarannà neofranquista. Una presumpció sacra pròpia de la pràctica de la llei mordassa o la d’estrangeria, on la paraula d’un policia val com a testimoni, malgrat càmeres i altres persones.

Infiltracions a dojo. Ara a moviments socials, d’habitatge i independentistes a Lleida.  Són il·legalitats legals perpetrades pel DeepEstat, els responsables operatius i polítics. El ministre Grande-Marlaska, la Llei mordassa, el govern PP introductor de la llei, govern PSOE-Sumar que segueixen amb la mordassa, la repressió i els operatius especials que trepitgen drets i burlen impunes les llibertats fonamentals. 

El dissabte 5 d’abril, el Sindicat de llogateres i el moviment per l’habitatge català, fan una crida per una mobilització estatal. A Catalunya tothom a les columnes per una nova gran manifestació a Barcelona (Pl. Espanya, 18 h): “Abaixem els lloguers, Acabem amb el negoci de l’habitatge”. 

Centenari Lenin. En “Informe sobre la gestió política, X Congrés del PC(b)R” (8 març 1921): “Que significa aquesta consigna de llibertat de comerç, plantejada per l’element petitburgès?...que en les relacions entre el proletariat i els petits agricultors hi ha problemes difícils, hi ha tasques que encara no hem complert. La missió del proletariat en un país així consisteix en dirigir la transició d’aquests petits propietaris al treball en comú, al treball conjunt, col·lectiu... sabem que no es tracta de les disposicions legislatives sinó de la realització pràctica...

tenim no només una minoria, sinó una considerable minoria proletària i una immensa majoria camperola”. “És inqüestionable que existeix una plaga burocràtica; ha estat reconeguda i cal combatre-la amb eficàcia... en aquest congrés... és precís que comprenguem que la lluita contra la burocràcia és absolutament necessària i tant complexa com la lluita contra l’element petitburgès. La burocràcia ha adquirit en el nostre règim estatal les proporcions de xacra de tal caire que ha estat necessari parlar d’ella en el Programa del nostre Partit”. Tom 43, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

3 d’abril de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/comunicat-sobre-labsolucio-de-daniel-alves-pel-tsjc
https://dai.ly/x9h3fjy
https://directa.cat/soterrar-el-consentiment-amb-limaginari-de-la-victima-perfecta-labsolucio-dalves/
https://www.elsaltodiario.com/opinion/dani-alves-cultura-violacion-regimen-verdad
https://www.pikaramagazine.com/2025/03/victima-fiable-o-metodo-fiable/
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo43.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/