Un quart de segle

La imponent manifestació pel “Mazón dimissió”, tercera mobilització del poble valencià contra les conseqüències de la negligent gestió governamental enfront la DANA, és tot un signe dels temps. És una denuncia inapel·lable a la depredació destructora de la natura i de la població per part dels poders econòmics. Un altre ha significat la dignitat de Gisèle Pèlicot amb “Que la vergonya canviï de bàndol”, llançada contra la violació d’uns homes que perpetuen la dominació misògina patriarcal. La dècada de la rebel·lió catalana per l’estat independent republicà, amb el pic del referèndum d’autodeterminació dels fets de l’1 d’octubre de 2017, va ser reprimit per un règim monàrquic i un estat conservador, reaccionari i involucionista, ara bé, va resultar una experiència lúcida per alliberar-se d’un jou de centenars d’anys que sotmet arreu de l’estat. L’any acaba amb

una inflació del 2,8 % que erosiona els sous i qualitat de vida treballadora, mentre colpeix greument a les capes precàries i més empobrides. Les guerres d’invasió a Ucraïna i Palestina formen part de l’iceberg militarista, consubstancial a l’ordre mundial vigent de l’imperialisme de les multinacionals i el capital financer. Per acabar-ho d’adobar, l’estat més poderós posa com a caps els magnats i oligarques ultradretans misògins, Trump i Munsk. Són preludi de desastres. Lluitar i resistir-se aferrissadament és ineludible. Guarir-se dels desgavells i aconseguir avenços és obligat. Cercar la recomposició treballadora, una estratègia i organització revolucionària, és la tasca vital per capgirar el signe del segle. 

El primer quart de segle vint-i-u rebla l’efecte desolador on el capitalisme es revela més nociu i destructiu que creatiu. La caracterització de l’imperialisme com a fase superior del capitalisme monopolista (Lenin), època de guerres i revolucions, és plenament vigent amb l’hegemonia d’unes poques, dues centes, grans multinacionals. El fracàs de la globalització neoliberal obre el trànsit a un escenari de depredació, confrontació, i a un parasitisme més ferotge que promou polítiques ultradretanes. 

El capital privat financer predominant nega ser l’origen de la multiplicitat de crisis. El seu immens poder va aconseguir derrotar la revolució obrera soviètica del passat segle, frenar l’avenç de la revolució mundial, i fonamentar una situació d’involució reaccionària. Tanmateix, els seus fonaments no són granítics ni intemporals. Es basen en la disgregació de les classes treballadores, en la seva manca de referència i estructuració política independent, en la dependència dels postulats, partits i electes del reformisme dels estats, per un capitalisme no salvatge, enemic de la revolució. 

El capital monopolista globalitzat manté uns estats nacionals que han de consumir recursos ingents en reprimir, esclavitzar a la gent treballadora, a les dones i als pobles. Són uns estats en constant competència que predomina sobre les proclames d’ordre mundial de cooperació i pau. L’ONU n’és una expressió impotent. Les guerres, l’explotació i l’espoli són la cara descarnada dels poders existents.

La recolonització del món per part del poder del dolar, de la seva imponent indústria i exèrcit, te uns límits en els interessos dels altres imperialistes, dels pobles i regions senceres, de les dones, de les classes treballadores i de la pròpia natura. Un nou repartiment del món, o un sotmetiment global a l’imperialisme hegemònic nord-americà tampoc és sostenible. No és un futur viable. 

L’avenç social del món no ve per la màgia que emana del poder de la propietat privada, ni de l’encís del gran capital, ni les mercaderies, ni de la mitologia i religions, ni de la repressió i dominació estatal, sinó de la ciència, la tècnica, el treball humà, de la lluita revolucionària, de l’anhel de llibertat i de viure en felicitat, en estima i cures entre totes les persones, pobles i natura.

L’Aurora lluitem per un segle on es freni la reacció i s’obri les portes a la revolució socialista.

Centenari Lenin. A “El poder soviètic i la posició de la dona” (6.11.1919): “segon aniversari del Poder soviètic... La burgesia i els seus partidaris ens acusen d’haver infringit la democràcia. Nosaltres afirmem que la revolució soviètica ha donat un impuls sense precedents al progrés de la democràcia en extensió i en profunditat... La posició de la dona mostra d’una manera particularment concreta la diferència entre la democràcia burgesa i la democràcia socialista... La democràcia burgesa promet de paraula la igualtat i la llibertat... a la pràctica ni una sola república burgesa, ni la més avançada, ha atorgat a la dona (la meitat del gènere humà) plena igualtat de drets com els homes, davant la llei, ni ha alliberat a la dona de la tutela i el jou dels homes... En dos anys el Poder soviètic, en un dels països més endarrerits d’Europa, ha fet més per l’emancipació de la dona, per la seva igualtat amb el sexe “fort”, del que van fer durant cent trenta anys totes les repúbliques”. Sobre les lleis de les repúbliques capitalistes, burgeses: “... que consagren la desigualtat de la dona en el matrimoni i en el divorci, que estableixen la desigualtat entre els fills nascuts fora del matrimoni i els “legítims”, i que atorguen privilegis als homes i humilien i ofenen a la dona... La República Soviètica, la república dels obrers i els camperols, foragità d’un sol cop aquestes lleis... Fora els mentiders que parlen de llibertat i igualtat per a tothom mentre existeix un sexe oprimit... eliminació de tota possibilitat d’oprimir i explotar”. Tom 39, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

2 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo39.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/