Rectificació en ziga-zaga

El govern estatal PSOE arriba a un acord amb Junts per recuperar els continguts socials del decret que van tombar la setmana passada entre PP, Vox i Junts. Unes minimíssimes mesures, molt necessàries, d’escut social, que varen concitar l’aliança parlamentària de les dretes. En canvi en el nou decret Junts rectifica el vot a favorable. Entre les mesures s’inclouen garanties de cobrament dels lloguers pels petits propietaris, alhora que segueix la pèrdua dels impostos especials a les energètiques. L’alineació de les dretes i ultradretes per sobre de la confrontació nacional espanyola catalana, en una ziga-zaga tremenda, va desencadenar la denúncia i mobilització d’innumerables entitats socials i organitzacions, incloses les sindicals. Les manifestacions convocades pel proper diumenge 2 de febrer per CCOO i UGT expressen l’impacte entre la població, que tendeix a superar la dinàmica estricta parlamentària. La PAH va arribar a convocar davant la seu de Junts. És entre l’amenaça de la desaprovació social i de noves eleccions que s’esdevé la rectificació de Junts, doncs no està la situació per orgues. El factor social, les llibertats i el fet nacional posen el govern i el règim entre les cordes.      

El factor social, les necessitats de treball, sostre i pa, les condicions laborals i de vida, uneixen a la classe obrera i a la població treballadora a tot l’estat, a qui te millor treball, les més modestes, les precàries i les més empobrides. 

El fet nacional i les diferencies, les discriminacions en les llibertats, divideixen dins la població treballadora. És un fruit de la influència de la dominació del poder estatal en funció del territori, país, nació i ètnia. 

La clivella nacional està dominada pel nacional espanyolisme estatal, de substrat vertebrat pel poder ancestral dels terratinents ampliat pels financers, que destil·len un neofranquisme dictatorial i del nacional catolicisme. Aquest símbol l’encarna la monarquia i la constitució.

Entre les llibertats menystingudes i escapçades clama el cel el 21% d’immigració, la major part sense drets de ciutadania. La llei d’estrangeria, sostinguda sigui govern PP o del PSOE, o del PSOE amb Sumar (abans amb Podemos), resulta una repressió dura que divideix profundament a la població. El racisme és un factor que afavoreix la dominació de tota la gent treballadora per part dels poders econòmics i estatals. La llei mordassa completa el panorama d’una seguretat repressiva que colpeix i emmanilla les llibertats.
L’altra factor que divideix en cada llar és la misogínia patriarcal masclista, la discriminació i sotmetiment de les dones, el maltractament i l’agressió persistent, des de la cultura de la violació, a tota dona, sigui nena, jove o adulta.

Unir social, llibertats, drets, i resoldre la confrontació nacional, és la tasca per bastir una estratègia republicana, treballadora i revolucionària. 

Per frenar la involució ultradretana, alimentada per l’estat, el règim monàrquic i els poders econòmics, cal atrinxerar-se i defensar drets, serveis i condicions socials, evitar que retrocedeixin. Tanmateix això és necessari però no suficient. La lluita, la mobilització i les propostes, l’acció parlamentària, necessiten complementar-se d’una estratègia que configuri un escenari de processos constituents republicans.   

Centenari Lenin. A “La malaltia infantil de l’ “esquerranisme” en el comunisme” (12.05.1920): “En lluita contra quins enemics en el si del moviment obrer ha pogut créixer, enfortir-se i temperar-se el bolxevisme?. En primer lloc i sobretot en lluita contra l’oportunisme, que en 1914 es transformà en social xovinisme... (també) en llargs anys de lluita contra el revolucionarisme petitburgès, semblant a l’anarquisme... El petit burgès “enfurismat” pels horrors del capitalisme és, com l’anarquisme, un fenomen social propi de tots els països capitalistes...  l'anarquisme ha estat sovint una espècie d'expiació dels pecats oportunistes del moviment obrer... La força de la costum de milions i desenes de milions de persones és la força més terrible... Els bolxevics... Des de 1905 defensaren sistemàticament l’aliança de la classe obrera amb la pagesia contra la burgesia liberal i el tsarisme, sense negar-se mai, al mateix temps, a donar suport a la burgesia contra el tsarisme...”. Tom 41, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

30 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo41.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Promeses daurades

La punta de llança de la reacció ultradretana brama en la presidència Trump per una nova edat d’or. El govern d’EEUU, l’estat imperialista més poderós del món vira, enfervorit, al racisme, contra la immigració; contra la Salut i el Clima, es retira de l’OMS i de l’Acord de París; contra la pau i la cooperació internacional, amenaça a Xina i pressiona les BRIC; anima a les multinacionals nord-americanes a enriquir-se sense aturador en la depredació i especulació; fomenta el militarisme a esclavitzar els pobles per espoliar els seus recursos; fa d’ariet contra els drets de les dones i el moviment feminista. Tanmateix no és pas or tot el que lluu. El potent poder desfermat no aconsegueix la pedra filosofal de l’alquímia, per fer sostenible el sistema econòmic i social que pivota en la propietat privada. La lluïssor del programa Trump-Musk no permetrà apaivagar ni resoldre els conflictes, crisis, guerres i destrucció que genera el gran capital. Les rebel·lions, les revoltes i les revolucions, des de la classe treballadora, les dones i els pobles, trobaran la seva manera i moment de fer camí de vida i llibertat.  

La transició de la globalització neoliberal, fallida, opera en clau de poder dels grans magnats i oligarques d’unes multinacionals i capital financer insaciables. El xoc entre aquests poders està servit. La confrontació a ultrança és inevitable per devorar la seva part dels recursos de la natura i del treball.

No se supera l’època imperialista, en tant que estadi superior del capitalisme monopolista financer. Ho prova el mateix fet d’emprar com a clau ardent fórmules polítiques ultradretanes fracassades d’involució. L’escenari que van determinant és possible pel control dels grans avenços científics i tecnològics, en l’organització de la gran producció i distribució, en la formació i coneixement del treball assalariat del que no poden prescindir, com no es pot deixar de menjar i respirar.

La lluïssor que catapulta els Trump-Musk s’imposa degut a la disgregació i retrocés de la consciència i organització revolucionària obrera. La manca de referència política programàtica socialista i orgànica treballadora, pateix l’experiència agònica d’un reformisme estructural que eludeix confrontar-se al cor del poder de la propietat privada i estats.

A escala local, autonòmica, el govern Illa/PSC no compleix les seves promeses i acords d’investidura, no pot. Ni haurà nous Pressupostos, ni Finançament singular. És un govern feble que sura per la ressaca de la gesta de l’1 d’octubre de 2017, bloquejada i reprimida per l’estat. Un govern PSC de la Generalitat que perviu per la major feblesa i divisió del sobiranisme republicanista i el catalanisme independentista en reflux. Un govern que es presenta d’esquerres, ans competeix amb Junts en afavorir els poders econòmics i del gran capital, sense resoldre la clivella nacional.

Centenari Lenin. A “Informe en el I Congrés dels cosacs treballadors” (2.03.1920): “la propietat privada ha conduït i conduirà sempre a la guerra... Els terratinents i capitalistes polonesos... aspiren a sotmetre Ucraïna al seu domini... No volem lliurar una guerra per una o altra frontera, doncs volem esborrar el maleit passat en que tot rus era considerat com un opressor... sense la ciència és impossible formar un exèrcit modern... el treball uneix, mentre que la propietat desuneix... els imperialistes... en primer i en últim lloc, es barallen pel botí”. Al “IX Congrés del PC(b)R” (29.03 a 5.04.1920): “... encara que varen crear la “Societat de Nacions”, la “gran lliga única” de totes les nacions avançades del món... semblant unitat és pura ficció, un engany total, una mentida continua... els imperialistes són opressors no només dels obrers dels seus països, sinó també de la burgesia dels petits estats... la igualtat del fart i del famolenc és un crim contra els treballadors... (la) nostra revolució es diferencia de les precedents perquè la nostra està desproveïda d’utopies”. Tom 40, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

23 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo40.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat

Ètica dels agents d’intel·ligència

És l’ètica de la repressió i del terror estatal. Els i les agents d’intel·ligència són policies infiltrats que actuen legal i il·legalment contra moviments socials, organitzacions que el règim considera perilloses, contra l’independentisme i el secessionisme. N’hi ha per tot Espanya, segons la infiltrada Maria Isern Torres. Són policies que repten al marge del seguiment judicial. Les missions de les infiltracions burlen, colpeixen i subverteixen, els drets fonamentals de les persones i organitzacions. La impunitat dels cossos repressius

estatals va sense aturador, amparada en el neofranquisme latent i la llei mordassa. La seguretat per l’estat implica la limitació de drets i la tortura, quan els hi cal. El fet que sigui una pràctica policial ancestral que es depura, pèrfida, no és menys nociva ni acceptable per les llibertats i els estats que es presenten com democràtics. La defensa de la impunitat d’aquestes infiltracions, fins i tot la negació de la seva il·legalitat, forma part dels llots en que es mou el ministre Grande-Marlaska i posa en entredit el govern. No hi haurà un demà de llibertats amb aquests vims, sinó futur involucionista. Derogar la llei mordassa és una necessitat mínima democràtica per garantir les llibertats i frenar la deriva estatal ultradretana.     

“T’hem pillat” li diu per videoconferència en Roger a la infiltrada mallorquina Maria. És quan al reportatge de La Directa i del 30’, la jove policia exposa sense rubor que les infiltracions són centenars a tota Espanya, i que “no van només contra l’independentisme”. La investigació tenaç i minuciosa del mitjà alternatiu La Directa ha resultat clau per desemmascarar i denunciar les infiltracions. A Gran Bretanya, en cassos similars, es va condemnar a implicats i responsables per conculcar els drets fonamentals de les persones. A l’estat espanyol el règim monàrquic i el govern pretenen que no ha estat res. A Catalunya la portaveu del govern diu que les infiltracions van seguir "el marc normatiu establert", malgrat la vulneració de drets. La entitat de Drets humans, Irídia, ha interposat un recurs d’empara davant el TC, contra la inadmissió de la querella contra un policia espanyol infiltrat en espais polítics i socials de Barcelona. Iridia denuncia les “greus vulneracions” de drets fonamentals i “l’absoluta manca d’investigació dels fets”. La CUP demana reactivar la comissió d'investigació sobre les infiltracions policials als moviments socials vetada al Congrés. Què hi faran Sumar i els aliats de la majoria d’investidura?

El PP i Vox, la dreta i la ultradreta, se sostenen en les expectatives electorals, mentre les esquerres en general s’erosionen. La població treballadora alimenta l’abstenció i el desencís, la immigrada no disposa de drets de ciutadania per votar. Les lleis com la de mordassa i la d’estrangeria, són pilars que condemnen les llibertats i afavoreixen la involució autoritària i el neo-franquisme. I, és clar, no es tracta només d’aquestes lleis. El retrocés continu i la degradació en el “Pa, Sostre i Treball”, que te com a contrapunt els beneficis lluents de bancs i grans empreses i fortunes, no es compensa en les tímides mesures governamentals, ni els subsidis, quan n’hi ha. 

És vital virar a una estratègia republicana de llibertats. Unes aliances per temptejar i preparar un escenari de processos constituents republicans, que inclogui el dret a l’autodeterminació, que s’alimenti de les necessitats socials més vitals, així com dels drets fonamentals i serveis públics universals.

A l’inici de l’any és memorable el nou cràter obert amb la denúncia de les agressions sexuals pel #JoTambé de les periodistes. L’abast del MeToo, el S’ha Acabat de les futbolistes, el “Cuéntamelo” de les milers de denúncies anònimes, el “que la vergonya canvií de bàndol” de Gisèle Pelicot, la condemna pel cas Alves, va estenent-se a nous àmbits professionals i socials. 

Demolidora l’onada desencadenada per la denúncia de la jove periodista de 24 anys Mar Bermúdez a Raül Gordillo (condemnat); l’estudi de L’Observatori de violències masclistes de Mèdia.cat, que detecta que més de la meitat de les dones periodistes han sofert agressió sexuals en el desenvolupament de la seva professió; el pòdcast i articles de Crític que han fet saltar l’omertà de significades periodistes agredides. El “Ja n’hi ha prou” obre els ulls a noves dones, i també d’homes.

Centenari Lenin. A la “Carta als obreres i camperols d’Ucraïna a propòsit de les victòries sobre Denikin” (28.12.1919): “Existeixen tasques especials per al Poder soviètic a Ucraïna... el problema nacional, si Ucraïna ha de ser la República Socialista Soviètica d’Ucraïna, independent i unida a la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia per mitjà d’una aliança (federació), o ha de fondre’s amb Rússia en una República Soviètica única... La independència d’Ucraïna ha estat reconeguda pel Comitè Executiu Central de la RSFSR i pel PC(b)R... només els obrers i camperols d’Ucraïna, en el seu Congrés dels Sòviets d’Ucraïna, poden decidir i decidiran la qüestió de fusionar Ucraïna amb Rússia o deixar a Ucraïna com una república independent, i en aquest últim cas, quina classe de lligam federatiu ha d’establir-se entre aquesta república i Rússia. ... Nosaltres volem una unió voluntària de les nacions, una unió que no tolera cap violència d’una nació sobre altra. ... Els comunistes borotistes defensen la independència absoluta d’Ucraïna. Els bolxevics no fan d’això objecte de divergències, de desunió, no veuen en això cap obstacle per un treball solidari del proletariat. Entre els bolxevics hi ha partidaris de la independència complerta d’Ucraïna, com també els hi ha de la unió federativa més o menys estreta o de la fusió plena d’Ucraïna amb Rússia. Les divergències per aquestes qüestions son inadmissibles”. Tom 40, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

16 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo40.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/
Infiltrats: https://www.3cat.cat/3cat/infiltrats/video/6319194/?ext=SM_TW_F4_CE24_
Observatori Mediacat: https://www.media.cat/2024/12/18/resum-executiu-violencies-masclistes-contra-periodistes/
Crític: https://www.elcritic.cat/noticies/el-podcast-de-critic-19-amb-mar-bermudez-i-ana-polo-225308
Comunicat: https://www.violenciadegenere.org/actualitat/comunicat-el-jotambe-de-les-periodistes

L’ombra fosca negacionista

S’estén l’ombra fosca d’un passat conservador i reaccionari que nega el futur, com nega les evidències del desgavell i incapacitat del capitalisme monopolista financer globalitzat. En aquests dies d’inici d’any s’anuncien un munt de desitjos i reptes. Moviments socials, Entitats de tot tipus i persones, animen per un any millor. I tant, que menys a lluitar. Uns sans desitjos i reptes en drets i serveis públics universals. Passes en Pa, Sostre i Treball. Avenços en la concreció de la lliure convivència i respecte per les dones, i entre els mateixos homes, jovent, pels segments nombrosos d’immigració i racialitzades. Tanmateix, perquè els propòsits siguin realistes, convé desemmascarar les il·lusions i miratges en un capitalisme “no salvatge” o “civilitzat”, o en un ordre mundial de pau i cooperació a mans de les multinacionals. La societat fonamentada en la gran propietat dels mitjans de producció, basada en la dominació i l’espoli, condueix indefectiblement a la destrucció i la barbàrie. L’antídot a aquest verí és una estratègia revolucionària socialista de masses. 

La juxtaposició de crisis, financera (2008-12) i econòmiques, pandèmica (2020), climàtica, militaristes, polítiques, il·lustren el fracàs de la globalització neoliberal. Els amos del món que predominen són un segment més reduït, privilegiat, de magnats i oligarques milmilionaris, que els fa nosa fins i tot la democràcia parlamentària. Les elits del poder impulsen obertament l’autoritarisme, la repressió, la limitació de les llibertats i el neofeixisme. També els fa nosa les estructures de serveis i empreses públiques estatals, els drets universals, de les dones, dels pobles i la natura.

Les grans multinacionals imposen la seva llei d’explotació, espoli, depredació, parasitisme i militarisme, sense pau, cooperació ni harmonia. L’escenari internacional que sorgeix d’aquestes crisis és reaccionari, d’involució de les llibertats, de degradació de les condicions socials i de vida de la majoria de la humanitat. Un món colpit i infeliç.

Les proclames de Trump i Musk, just a punt de formar el govern dels USA, sonen a increment desfermat de la competència interimperialista; esbossen matusserament un nou repartiment del món, per doblegar països i regions emergents, assegurar les fonts d’energia, els subministres industrials bàsics. Putin cerca el lloc d’una Rússia imperial en un context de multilateralitat en l’espoli mundial. El capital financer no perd puntada en depredar i parasitar qualsevol recurs de la natura i dels estats. La tendència política reaccionària s’encamina a un xoc vers la població treballadora, les dones, els pobles i el planeta.

Com més poder acumulen l’1 % humà mundial, les “dues-centes” multinacionals i els seus estats, més contradiccions, conflictes, guerres, misèria i destrucció provoquen. És un escenari de poder de la gran propietat privada insostenible.

Hi ha feblesa dels pobles i de la gent treballadora en la resistència a aquesta evolució, però no hi ha resignació en una pau dels cementiris. El moviment feminista desafia aquesta involució, des de la defensa dels drets adquirits, així com sostenint l’avenç en la consciència, l’empatia entre tota la població, la concreció de noves millores concretes palpables. Ucraïna, Palestina, Rojava, Síria, expressen els esclats de lluita de supervivència amb les armes a la mà. La classe treballadora arreu del món és la clau de volta per forjar els instruments concrets de defensa, resistència i avenç social revolucionari. 

Els desitjos i reptes, els somnis en un món millor, seran més possibles i realistes si contribueixen a engendrar i formen part d’una estratègia treballadora revolucionària.

Centenari Lenin. A la “Resolució del CC del PC(b)R sobre el Poder soviètic a Ucraïna” (2.12.1919): “1. Aplicant invariablement el principi de l’autodeterminació de les nacions, el CC considera necessari confirmar una vegada més que el PCR sustenta el punt de vista del reconeixement de la independència de la RSSU. 2. Considerant indiscutible  per a tot comunista i per a tot obrer conscient la necessitat d’establir la més estreta unió entre totes les Repúbliques Soviètiques... el PCR sosté que la forma d’aquesta unió serà determinada en última instància pels propis obrers i camperols treballadors ucraïnesos. 3. Actualment les relacions entre la RSSU i la RSFSR estan determinades pel vincle federatiu... 4. Tenint en compte que la cultura ucraïnesa (l’idioma, l’escola, etc.) fou oprimida durant segles pel tsarisme i les classes explotadores de Rússia, el CC del PCR obliga a tots els membres del Partit a contribuir per tots els mitjans a eliminar quants obstacles s’oposin al lliure desenvolupament de l’idioma i la cultura ucraïnesa... els membres del PCR estan obligats a donar proves de la major tolerància i precaució respecte a aquestes tendències, oposant-li, en explicacions fraternals, la identitat d’interessos entre els treballadors d’Ucraïna i de Rússia. ... haurà de posar en pràctica el dret de les masses treballadores a estudiar en idioma ucraïnès i a parlar la seva llengua materna en totes les institucions soviètiques, ...mesures per assegurar que en totes les institucions soviètiques hi hagi un nombre suficient d’empleats capaços de parlar en ucraïnès i que en el futur tots els empleats sàpiguen explicar-se en aquests idioma”. Tom 39, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

9 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo39.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Un quart de segle

La imponent manifestació pel “Mazón dimissió”, tercera mobilització del poble valencià contra les conseqüències de la negligent gestió governamental enfront la DANA, és tot un signe dels temps. És una denuncia inapel·lable a la depredació destructora de la natura i de la població per part dels poders econòmics. Un altre ha significat la dignitat de Gisèle Pèlicot amb “Que la vergonya canviï de bàndol”, llançada contra la violació d’uns homes que perpetuen la dominació misògina patriarcal. La dècada de la rebel·lió catalana per l’estat independent republicà, amb el pic del referèndum d’autodeterminació dels fets de l’1 d’octubre de 2017, va ser reprimit per un règim monàrquic i un estat conservador, reaccionari i involucionista, ara bé, va resultar una experiència lúcida per alliberar-se d’un jou de centenars d’anys que sotmet arreu de l’estat. L’any acaba amb

una inflació del 2,8 % que erosiona els sous i qualitat de vida treballadora, mentre colpeix greument a les capes precàries i més empobrides. Les guerres d’invasió a Ucraïna i Palestina formen part de l’iceberg militarista, consubstancial a l’ordre mundial vigent de l’imperialisme de les multinacionals i el capital financer. Per acabar-ho d’adobar, l’estat més poderós posa com a caps els magnats i oligarques ultradretans misògins, Trump i Musk. Són preludi de desastres. Lluitar i resistir-se aferrissadament és ineludible. Guarir-se dels desgavells i aconseguir avenços és obligat. Cercar la recomposició treballadora, una estratègia i organització revolucionària, és la tasca vital per capgirar el signe del segle. 

El primer quart de segle vint-i-u rebla l’efecte desolador on el capitalisme es revela més nociu i destructiu que creatiu. La caracterització de l’imperialisme com a fase superior del capitalisme monopolista (Lenin), època de guerres i revolucions, és plenament vigent amb l’hegemonia d’unes poques, dues centes, grans multinacionals. El fracàs de la globalització neoliberal obre el trànsit a un escenari de depredació, confrontació, i a un parasitisme més ferotge que promou polítiques ultradretanes. 

El capital privat financer predominant nega ser l’origen de la multiplicitat de crisis. El seu immens poder va aconseguir derrotar la revolució obrera soviètica del passat segle, frenar l’avenç de la revolució mundial, i fonamentar una situació d’involució reaccionària. Tanmateix, els seus fonaments no són granítics ni intemporals. Es basen en la disgregació de les classes treballadores, en la seva manca de referència i estructuració política independent, en la dependència dels postulats, partits i electes del reformisme dels estats, per un capitalisme no salvatge, enemic de la revolució. 

El capital monopolista globalitzat manté uns estats nacionals que han de consumir recursos ingents en reprimir, esclavitzar a la gent treballadora, a les dones i als pobles. Són uns estats en constant competència que predomina sobre les proclames d’ordre mundial de cooperació i pau. L’ONU n’és una expressió impotent. Les guerres, l’explotació i l’espoli són la cara descarnada dels poders existents.

La recolonització del món per part del poder del dolar, de la seva imponent indústria i exèrcit, te uns límits en els interessos dels altres imperialistes, dels pobles i regions senceres, de les dones, de les classes treballadores i de la pròpia natura. Un nou repartiment del món, o un sotmetiment global a l’imperialisme hegemònic nord-americà tampoc és sostenible. No és un futur viable. 

L’avenç social del món no ve per la màgia que emana del poder de la propietat privada, ni de l’encís del gran capital, ni les mercaderies, ni de la mitologia i religions, ni de la repressió i dominació estatal, sinó de la ciència, la tècnica, el treball humà, de la lluita revolucionària, de l’anhel de llibertat i de viure en felicitat, en estima i cures entre totes les persones, pobles i natura.

L’Aurora lluitem per un segle on es freni la reacció i s’obri les portes a la revolució socialista.

Centenari Lenin. A “El poder soviètic i la posició de la dona” (6.11.1919): “segon aniversari del Poder soviètic... La burgesia i els seus partidaris ens acusen d’haver infringit la democràcia. Nosaltres afirmem que la revolució soviètica ha donat un impuls sense precedents al progrés de la democràcia en extensió i en profunditat... La posició de la dona mostra d’una manera particularment concreta la diferència entre la democràcia burgesa i la democràcia socialista... La democràcia burgesa promet de paraula la igualtat i la llibertat... a la pràctica ni una sola república burgesa, ni la més avançada, ha atorgat a la dona (la meitat del gènere humà) plena igualtat de drets com els homes, davant la llei, ni ha alliberat a la dona de la tutela i el jou dels homes... En dos anys el Poder soviètic, en un dels països més endarrerits d’Europa, ha fet més per l’emancipació de la dona, per la seva igualtat amb el sexe “fort”, del que van fer durant cent trenta anys totes les repúbliques”. Sobre les lleis de les repúbliques capitalistes, burgeses: “... que consagren la desigualtat de la dona en el matrimoni i en el divorci, que estableixen la desigualtat entre els fills nascuts fora del matrimoni i els “legítims”, i que atorguen privilegis als homes i humilien i ofenen a la dona... La República Soviètica, la república dels obrers i els camperols, foragità d’un sol cop aquestes lleis... Fora els mentiders que parlen de llibertat i igualtat per a tothom mentre existeix un sexe oprimit... eliminació de tota possibilitat d’oprimir i explotar”. Tom 39, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

2 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo39.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/