Piquito

Piquito resulta la segona paraula més sentida de l’any (Ràdio 4 dixit). La resposta unànime de les dones arreu del món, “Ja n’hi ha prou”, a l’agressió sexual del petó no consentit de Luís Rubiales a la campiona mundial del futbol femení, Jenni Hermoso, ha tingut la doble virtut d’amplificar la mobilització feminista i de consolidar el lliure consentiment de les relacions sexoafectives. En un any on la reacció masclista patriarcal semblava que guanyava adeptes i governs (prohibicions dels “drets de les dones al propi cos”), la involució ha xocat contra el “piquito”. Palestina, ensangonada i destruïda a Gaza pel terror sionista d’Israel, s’alça de bandera per fer front a la barbàrie estructurada de la globalització imperialista. Ucraïna, envaïda per l’imperialisme rus, és una prova que per un món lliure cal finalitzar amb el poder econòmic i estatal de les grans multinacionals i del capital financer. La mobilització treballadora, dels pobles dominats i de les diferents causes socials i de gènere, el moviment organitzat col·lectiu, necessiten focalitzar-se en el poder polític, per aconseguir l’esclat i força regeneradora revolucionària.

En aquest dies del Solstici d’hivern, festes, Nadals i cap d’Any, es difonen insistents missatges pietosos de pau, caritat, harmonia i amor universal. Un immens esforç simbòlic, subliminal i explícit, s’estén urbi et orbe: si hi ha bona voluntat, si abolim l’odi, si acceptem les estructures, hàbits i tradicions ancestrals de rols socials, ciutadans, gènere, pobles; val a dir, si s’és submís a les estructures de poder, la moral i les ideologies dites de sempre, milloraríem un poc els excessos o les anomalies que pertorben l’ordre vigent burgès, del poder de la propietat privada dels mitjans de producció, de l’espoli de la natura i dels pobles, del sotmetiment de les dones. Fins i tot evitaríem les guerres i la destrucció del planeta per part del capitalisme anomenat salvatge; com si hi haguessin dominacions més suaus, menys execrables; com si fora llei obligada que aquest sistema socials perdurés pels segles dels segles.

Tanmateix és il·lusori, utòpic, pensar o deduir o assumir, que els sistema capitalista, imbricat del patriarcat, imperialista i globalitzat, guanyarà impol·lut un futur de roses i violes. L’immens poder acumulat del parasitisme financer pot provocar retrocessos greus, involucionisme dictatorial, polítiques inquisitorials i neonazistes, destrucció, però aquest poder segueix necessitant viure de les mercaderies i el treball de les classes treballadores i dels pobles, així com que les dones siguin font de vida i nadons.

En l’hipotètic cas que les classes oligarques dels amos del món derrotessin irremissiblement a les treballadores, sotmetessin de per vida els pobles, violentessin a les dones sense aturador, aconseguissin anul·lar totes les capacitats de lluita, el mateix sistema de competència i domini de la propietat capitalista destruirien la humanitat i el planeta. El capitalisme no pot escapolir-se de les crisis econòmiques que provoca l’anarquia del mercat, ni de les guerres que esclaten per aconseguir nous recursos, ni tampoc de la lluita de classes, de gènere i les revolucions que tendeixen a engendrar unes llibertats comunals, un món de convivència i respecte civilitzat. El futur serà comunista i lliure, de cures entre les persones i la natura.

El Sindicat d’Infermeres de Catalunya manté la vaga després de dues setmanes de mobilització exitosa. El conseller de Salut de la Generalitat els hi ha fet un moc en plenes festes. Ni més ni menys ha exigit que desconvoquessin la vaga per poder entrevistar-se i si s’escau fer acords. Des del poder governamental certs responsables es  beuen l’enteniment. L’estament vital i aplaudit popularment per la seva abnegació durant la pandèmia no és tractat segons aquest criteri a l’hora de les condicions laborals. Els Pressupostos són escadussers en Salut, també en Educació. El govern d’ERC s’ha de plantejar fer mans i mànigues per superar les retallades en aquest sectors, cal situar-los segons els índex europeus.

Participem amb la Comunitat Palestina de Catalunya i la plataforma Artistes x Palestina a la concentració de solidaritat amb Betlem i Gaza, demà 29 de desembre, a 17 h, a Pl. Sant Jaume de Barcelona: Porta una estrella ⭐️ en memòria d'un infant palestí. Sentim el Kurdistan i Rojava. I tenim Ucraïna al cor. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

 28 de desembre de 2023

Sequera

Sequera és la paraula de l’any, la més sentida segons Radio 4. Sequera d’aigua pel canvi climàtic, malgrat el negacionisme de la dreta reaccionària. I afegim, sequera de llibertats, en nom de la seguretat, a mans dels Estats en franca involució autoritària. Sequera de solidaritat i humanitat, feta norma en el Pacte de migració i seguretat de la UE, fruit de la tendència vers la ultradreta, que converteix la Mediterrània en un mar de mort per persones desesperades migrades, en un fossar dels valors i drets de lliure convivència republicana que, fals, en fan bandera els Estats.

L’alerta per la sequera d’aigua precipita mesures extraordinàries que recauen sobretot sobre les persones individuals i les economies domèstiques més humils. Els poders polítics no s‘atreveixen a establir polítiques eficaces estructurals. Ben al contrari, aconsegueixen que s’instauri un imaginari popular d’estalvi d’aigua, ans és una gota d’aigua en el mar de la disbauxa. Prohibeixen les dutxes als centres esportius públics (no als privats), penalitzen el consum a les llars, mentre qui te poder econòmic omple camps de golf, gespa i pistatxos, les banyeres i piscines, de neu artificial i pistes de gel. Alhora es dilapida l’aigua pel mal estat dels sistemes de conduir-la. Segons autoritats ecologistes a Crític, fins i tot les dessaladores són perverses pel seu gran consum energètic, o els transvasaments entre conques. Ara bé, la COP28 de Dubai no posa fi a l’extractivisme dels combustibles fòssils. Som davant l’enèsim factor de crisi del sistema del gran capital, de la propietat privada de la globalització de les multinacionals i els amos del món. La natura i el planeta condemnats són una demostració punyent que cal enfrontar-se a les classes dominants per capgirar valors, poders i societat.

Avança la sequera de llibertats amb una temeritat que sembla no tenir aturador. La repressió dels drets fonamentals i de l’exercici de les llibertats bàsiques es constitueix com a sacre dogma per a la seguretat de la civilització. És una societat embrutida per la falsedat, la demagògia, la moral del sotmetiment al poder econòmic, social i polític d’unes minories poderosíssimes. La crítica, la dissidència i la lluita són perseguides per aïllar i impedir que les espurnes i flames de futur s’estenguin. La història està feta de lluita de classes i revolucions, com la natura i la vida, és una font de convicció en que el futur, saludable i lliure, aconseguirà frenar i posar fi a la ignomínia de l’apropiació dels drets, bens, treball i terra.

Hi ha una gran sequera de solidaritat i humanitat en aquest món que imposen les grans fortunes multimilionàries, paràsites des del militarisme dels exèrcits i estats, els jutges, clergues, gurús, ideologies i símbols. La hipocresia nadalenca de l’amor i harmonia universal, de la caritat i la pietat, enganyen i blanquegen l’extrema violència de l’actual civilització, el terror masclista, l’espoli neocolonial i el saqueig de la terra patrimoni de tothom, la destrucció i domini de les guerres. Ho veiem ara mateix a Palestina per part d’Israel, d’Ucraïna obra de la invasió de Rússia, o les barbaritats al Sudan, Kurdistan i tantes altres que s’amaguen.

Hipocresia i burla dels DDHH que s’enterren en la realitat concreta dia rere dia. Els del treball. Els drets de les dones. Els drets dels pobles. Els drets de la infància.

La crueltat i la repressió guien les polítiques dels amos del món. Sense rubor aprofiten els temors i la misèria per dividir a les classes treballadores, des de les famílies i el gènere (domini patriarcal dels homes sobre les dones), els barris, pobles i treballs (racisme, colonialisme, xenofòbia, racialització, colonialisme).

L'aturador d'aquesta barbàrie quotidiana vindrà de la mà de l'erradicació  de la cultura de la violació i la violència masclista, per part de la mobilització feminista que impulsa una societat sana, respectuosa, lliure i feliç. Convé un canvi de rumb profund revolucionari que doni la paraula i les decisions a les classes treballadores, els pobles i les dones.

Aquests dies de festes, Nadals, Solstici d’hivern, defensem convivència i llibertat a casa nostra, a Ucraïna, Palestina i arreu. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 21 de desembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Veto vinculant

L’Estat més poderós del món, USA, ha vetat, en solitari, l’Alto el foc a Gaza al consell de seguretat de l’ONU. L’Assemblea general de l’ONU replica amb majoria a favor de l’Alto el foc. La mobilització solidària al món, incloent col·lectius jueus dels USA, s’estén. Tanmateix el veto és vinculant, malgrat Israel prossegueix en la destrucció de Gaza i l’ocupació a Cisjordània. La llei de l’Amnistia obre una escletxa en el búnquer reaccionari, caciquil i neofranquista, de l’estat espanyol monàrquic. El lliure consentiment posa entre les cordes la cultura de la violació a la Unió Europea. L’alternativa global no rau entre la conservadora concepció de l’ordre establert o deriva involucionista autoritària ultradretana, sinó entre la revolucionària de llibertats i convivència respectuosa o reacció ultradretana repressora, neocolonial i misògina

El veto nord-americà vinculant, enfront de la majoria de països a l’assemblea internacional a favor de l’Alto el foc, és alliçonador. 153 vots a favor, 14 en contra, 45 abstenció (entre ells Ucraïna). Una mostra sublim del poder i funció de la comunitat internacionals establerta per les potències guanyadores de la 2a Guerra Mundial. Il·lustra el dilema d’un món estructurat en funció dels interessos de les grans multinacionals, del capital financer i dels poders dels grans estats imperialistes, neocolonials i patriarcals. És hora d’acabar amb els vetos imperialistes: USA contra Palestina o Rússia contra Ucraïna. Les veus i els planys de l’ONU per encaminar-se cap una conferència de pau que exclogui Hamas, mantingui l’extensió del Mur a Cisjordània, promogui una administració estatal a través d’una ANP supeditada a l’exèrcit sionista i els dòlars USA, és una burla als pobles, a la lliure convivència, a les llibertats i drets fonamentals, un engany a les classes populars treballadores arreu del món.

El president Biden ha explicat: “Si no existís Israel, no hi hauria un jueu segur en el món”, en un exercici demagògic d’identificar les comunitats jueves, fins i tot la religió, amb el sionisme militarista de l’actual Estat d’Israel. En anteriors declaracions, després de visitar Netanyahu a Tel Aviv, Biden sentencià: “Si no existís Israel, l’hauríem d’inventar”. La política de la comunitat internacional, a través de l’ONU, de reconèixer les fronteres de 1967 i dels pactes d’Oslo sobre els dos Estats, a banda de ser paper mullat, com ho demostren el Mur i les successives massacres fetes per Israel, forma part de l’encobriment i complicitat amb el pla sionista de continuada destrucció, exclusió i extermini del poble palestí.

La Comunitat Palestina i la solidaritat mobilitzada clama per un Alto el foc a Gaza, Palestina. Fi de la compra i venda d’armes a Israel. Ruptura de les relacions diplomàtiques entre Espanya  Israel, també per part de la Generalitat de Catalunya. Són tres decisions polítiques bàsiques, dos d’elles de la competència i a l’abast del govern estatal del PSOE i Sumar. BComú ho està demanant des de l’Ajuntament de Barcelona. Convé incloure-hi interrompre les transaccions financeres públiques i privades, institucions, empreses i entitats amb l’Estat i empreses israelianes. Animem a tothom a participar a la manifestació: “Aturem el genocidi. Des del riu fins el mar”, dissabte 16, a 17 h, Pl. Universitat, Barcelona.

L’oficialitat del català es demora a la UE obstruït per qui nega les llibertats als pobles. L’Amnistia al Congrés estatal encrespa la reacció nacional espanyola, la judicatura i la corona. Feijóo, en la competència entre el PP i Vox, amenaça desbocat: "No és just deixar en paper mullat el discurs del cap de l’Estat del 3 d’octubre”, referint-se a l’aval del “a por ellos” de Felip VI a la nit de la vaga general del 3 d’octubre de 2017. Fins i tot sembla que somií despert en veu alta, tot desitjant un Tejerazo victoriós. Aflora la consciència que les llibertats i la sobirania catalana prosseguirà, convençuda i mobilitzada, fins aconseguir que els conceptes de convivència i plurinacionalitat incloguin els fets de lliure determinació, referèndum i processos constituents republicans.

Abans d’ahir, 12 D, començà una nova vaga de la Salut, indefinida, a l’lCS, de les infermeres i personal sanitari, organitzada pel Sindicat creat el 2019. Saludem i animem la mobilització i les reivindicacions d’unes cures, uns CAPs, hospitals i mitjans, públics i gratuïts, no sotmesos a l’entramat públic-privat

La participació del president ucraïnès a la cerimònia de possessió del populista i dretà argentí, Milei, dificulta la solidaritat treballadora. Zelenski també ha anat al Congrés nord-americà a demanar més armes per la resistència a la invasió de Rússia. El centre d’interès del pressupost militarista del principal imperialisme s’ha desplaçat cap el proper Orient, per assegurar sostenir el seu “gran portaavions” a la regió. Israel. El suport a la lluita armada d’Ucraïna s’agermana amb la de Palestina. Els agressors, Rússia i l’Israel sionista, formen part cabdal de l’ordre reaccionari internacional, sigui unipolar imperialista o multipolar. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 14 de desembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Xenofòbia institucional

El sotrac desencadenat pels greus resultats que il·lustra l’informe PISA queden agreujats indecorosament per la justificació xenòfoba i xovinista que el responsable de transformació educativa de la Generalitat ha atorgat a la pressió de l’alumnat immigrat. El 45è Aniversari de la Constitució espanyola monàrquica traspua anquilosament, praxis conservadora i reaccionària de fons neofranquista, emparada en la corona, l’exèrcit i la judicatura d’ànima ultradretana. La sobirania ciutadana resta subordinada a institucions no electes com el Rei i el Poder Judicial. No hi ha solució ni reforma que valgui, si no ens encaminem a construir alternativa republicana, de llibertats i lliure sobirania, social, feminista i autodeterminista.

Les dades de l’Informe PISA són demolidores, un gerro d’aigua glaçada sobre les espatlles dels pressupostos de l’Estat i de la Generalitat. Catalunya suspèn ni més ni menys que en matemàtiques, ciència i lectura, mentre es queda a la cua dins l’Estat espanyol. Les retallades neoliberals passen factura. Uns pressupostos migrats per l’educació pública. Unes aportacions substancioses continuades a l’ensenyament privat, religiós i concertat. Una manca de recursos notables que han generat malestar i vagues continuades de la Comunitat educativa. Any rere any, l’educació perd qualitat i gratuïtat. L’esperit Rosa Sensat a l’aigüera. 

Tanmateix, el secretari de transformació educativa s’ha despatxat a gust, sense embuts. La seva ocurrència, o la de la conselleria si no hi ha correcció, ha estat d’obviar les responsabilitats del govern i del departament, per carregar-ho contra el jovent nouvingut. Pur xovinisme racista institucional. Quina transformació educativa pot haver atès que no hi ha pressupostos suficients, ans el responsable farfolla explicacions xenòfobes. El que vivim és sobrerepresentació del racisme institucional, val a dir una aplicació de polítiques i pràctiques educatives públic/privat que continuen excloent la població migrant. Hi ha també sobrerepresentació de l'atur, racisme, exclusió social, islamofòbia, pobresa, salut mental, xenofòbia. La Generalitat ha de resoldre aquest destret.

L’escola es troba amb les ràtios de 25-30 alumnes/aula, manca de docents malgrat les que s’han incorporat, penúria de recursos per atendre la diversitat, uns  currículums dissenyats des de despatxos sense trepitjar els centres públics, uns concerts inadequats. Fins quan per endreçar aquesta penúria educativa que condemna els talents, creativitats, il·lusions i formació del jovent?

Podemos ha consumat la ruptura amb Sumar al separar-se del grup parlamentari pluralista i passar les seves 5 persones diputades al grup mixt. Un fet que incrementa la varietat del bloc parlamentari plurinacional d’investidura i suport al govern estatal. Hi perd Podemos, Sumar, la coalició governamental del PSOE amb Sumar. El bloqueig i greuges per part de Sumar a Podemos, que s’ha vist sense portaveu ni ministeri, a despit de que la formació morada hi hagi fet mèrits negatius, ha estat una operació pírrica. A un dies de la formació del govern la seva feblesa augmenta. Que la dreta i la reacció estatal no ho aprofiti ha de venir de la ma de la lluita i la mobilització treballadora, social i feminista, també la catalana autodeterminista republicana. La important mobilització de la vaga feminista basca del 30N, és el camí, doncs les catifes, negociacions, compromisos i pactes, han de ser controlats i encaminats per les necessitats socials, cíviques i dels pobles, per anar cap a bon fi.

L’Estat d’Israel ha prosseguit els bombardejos i extermini a Palestina, a gran escala i sense aturador a Gaza. A Cisjordània són els escamots i progroms dels colons i el Mur, protegits per l’exèrcit. El terrorisme es el militarisme exterminador y l’apartheid sionista. Donem suport a la campanya Prou comerç d’armes amb Israel. Cal que el govern estatal decreti una moratòria de compra d’armes a Israel, denegui els permisos de venta a la indústria armamentista espanyola a Israel, bloquegi les transaccions financeres entre Espanya i Israel. Alhora alertem que Rússia pretén aprofitar que el focus militarista imperialista s’hagi desplaçat cap a Israel i Palestina, inclosa la meravellosa solidaritat popular, per consolidar la partició d’Ucraïna resultat de la seva invasió. La pau a Europa només pot ser veritable des de la llibertat, respecte, unitat i sobiranies amb el dret d’autodeterminació, des dels Urals a l’Atlàntic. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.[1]

7 de desembre de 2023.

Fortuïts

Les diverses crisis que corroeixen el món les presenten com si fossin fenòmens aïllats, fortuïts, fruits de la casualitat i d’inclemències naturals, sense relació entre ells, ni amb el sistema social, ni el de poder de la propietat privada. La cosa no va pas així. La conjunció de crisis prové de l’estructura mundial del poder financer i estatal de les grans multinacionals. El món i l’economia s’empobreixen, un sector ínfim de multimilionaris augmenten el seu poder a costa dels altres, la immensa majoria retrocedeix en qualitat de vida, treball, drets, serveis públics i felicitat. Els senyors dels diners i dels estats estan impulsant la reacció i la ultradreta com la resposta al fracàs de la globalització en fer un món vivible i lliure per a tothom. Aquí mateix és un calvari disposar de millores socials suficients, concretar una amnistia per les persones encausades, condemnades i exiliades per independentistes, o la possibilitat d’exercir lliurement la sobirania en referèndum, per decidir la separació o no de l’Estat, així com l’estructuració d’una república catalana.

L’acte d’Òmnium Cultural del dissabte passat a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat, “Amb l’Amnistia cap a l’autodeterminació, Reactivem la força de la gent”, forma part de la mobilització necessària a l’escenari que s’inicia amb el vot a Pedro Sánchez com president. Ha estat possible per part d’un bloc d’investidura plurinacional. Aquesta segona versió de govern de coalició, ara entre el PSOE i Sumar, més conservador en la seva composició, depèn de tots els vots parlamentaris dels nacionalistes i els independentistes catalans, bascos i gallecs. Les il·lusions o la miopia difumina i tergiversa una realitat punyent. Els drets socials i les llibertats involucionarien ben seguit amb un govern del PP i Vox, com es comprova a les Autonomies que governen, amb l’entusiasme de la Corona i les institucions estatals. La reacció política la impedeixen, de moment, el rerefons sobiranista ‘perifèric’, plurinacional, i la seva representació en uns pocs vots al Congrés de les Corts. Un avenç democràtic, republicà, de la lliure sobirania i relació entre els pobles, necessita de l’entesa i aliança entre totes les esquerres i demòcrates republicans de les diferents nacions, sense imposicions ni privilegis.

El president d’Òmnium, Xavier Antich, s’ha concentrat en la idea força de que cal concretar i executar la llei d’Amnistia, doncs està acordada però encara no aprovada, per això resulta imprescindible mobilització i lluita arreu, el més unitària i massiva possible. Antich ha senyalat com n’era de necessari presentar i guanyar unes esmenes a la tramitació de la llei, per assegurar que no s’hi quedin fora una part de la gent encausada, val a dir que cal tenir en compte les 4.500 repressaliades, així com el seu entorn familiar i activista.. 

Des de la imposició de la repressió del #155, el 27 d’octubre de 2017, per part del govern del PP amb el suport del PSOE-PSC, s’ha insistit tant pel govern PP com pel del PSOE i UP, que una amnistia era impossible, mai podria ser, doncs era il·legal, inconstitucional. El PP, els jutges, la guàrdia civil, segueixen anatemitzant l’independentisme com moviment terrorista. Ara bé, la força de les llibertats sobiranistes, representades en un grapadet de vots, ha resultat màgica en donar la volta al mitjó. Pedro Sánchez i el PSOE han fet el cor fort i s’han convertir a pregonar les virtuts d’aquesta amnistia. Que ningú s’enganyi, només la faran si la mobilització es suficient per imposar-la. Cal aprofitar totes les escletxes, furgar fins fer camí ferm per l’autodeterminació, el referèndum i la república catalana.

Formular una política útil, que eviti els miratges sobre la realitat tant de 2017 com del 2023, per l’actual nou cicle implica incloure el factor estat a l’estratègia sobiranista, autodeterminista, republicana i rupturista. El bloc d’investidura plurinacional pot ser una eina eficaç, sempre que la força de la mobilització vagi en el sentit de les llibertats dels pobles i de les necessitats socials de la població.

Poderosos i Estats temen la mobilització com a la pesta. Saben que la lluita mou consciències, estats d’ànim i voluntats. És un factor d’on pot sorgir proposta política, programa, moviment organitzat i força combativa victoriosa. Les lluites treballadores i els esclats d’alliberació dels pobles. Com la mobilització internacional de les dones. Just passat el 25 N del “S’ha acabat”, saludem la Vaga feminista per les cures convocada i organitzada demà 31 a Euskal Herria.

A Barcelona, en el Fòrum regional per la Mediterrània, s’ha tractat de que s’ajorni l’alto el foc entre Israel a Gaza i de preparar una Conferència de Pau. Israel no hi ha volgut participar. Tanmateix des del recinte de l’Hospital de Sant Pau, les potencies reunides anuncien que a l’esmentada Conferència de Pau s’exclouria la participació de Hamas. Precisament fou Hamas qui guanyà les últimes eleccions a Gaza i Cisjordània, amb supervisió internacional, que foren de facto anul·lades, per EEUU i Israel, per impedir que Hamas guanyés l’ANP. Benvingudes siguin les crítiques i denúncies, però davant la massacre perpetrada pel sionisme cal fets, concrets i tangibles, com congelar les transaccions financeres amb Israel, moratòria compra armes, prohibició venda armes. Si es fa amb la solidaritat i la resistència palestina, perquè no es pot fer amb els botxins? Aturem el genocidi a Gaza. 30 de novembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Esquerdes

Els carrers seran sempre nostres es mouen des de diferents causes socials. “Som una nació” a Bilbao el passat 18N. Les mobilitzacions de solidaritat Palestina. La mobilització feminista contra la violència masclista el 25 N. La lluita de la marea blanca a la sanitat i de la marea pensionista. Són espurnes de vida, llibertat i revolució, que s’enfronten a la tendència a la involució autoritària ultradretana. És una gran burgesia que hegemonitza les multi crisi traumàtiques del fracàs de la globalització neoliberal i dels poders de les grans multinacionals. El seu imperialisme militarista, mortífer contra Ucraïna i Palestina, és el cost de sostenir la constel·lació econòmica mundial de la propietat privada dels mitjans de producció. Les esquerdes que s’obren s’han d’aprofundir des de la resistència als poderosos, per frenar l’avenç ultradretà, reaccionari, fins a revertir aquesta evolució desfavorable amb la lluita i mobilització, cristal·litzada en proposta social comunal i alternativa revolucionària.

Una investidura inversa ha fet president a Pedro Sánchez. El bloc d’investidura plurinacional ha reeixit per barrar el pas de la dreta i ultradreta al govern. La mobilització encrespada de les dretes al carrer, els suports encegats de les institucions i jerarques estatals, inclosa la ganyota desagradosa del rei, expressen les esquerdes del règim constitucional que han aflorat la projecció electoral parlamentària. Ans la contradicció bàsica no està entre involució reaccionària autoritària i democràcia de la constitució monàrquica de 1978, sinó entre involució i avenç en llibertats democràtiques més millores socials. Barrar el pas a les dretes és un primer esglaó ineludible per enfrontar-se al fons neofranquista estatal. Cal bregar en l’escletxa iniciada amb el respecte parlamentari a les llengües diverses i l’acord d’una llei d’amnistia, per prosseguir cap el dret a l’autodeterminació, atès que és el taló d’Aquil·les d’unes plurinacionalitats sobiranes i lliures. L’estratègia de fer camí d’alternatives constituents republicanes, necessita de mobilització massiva, potent i unitària. L’estratègia de sostenir l’actual règim i constitució enfront dels embats ultradretans, pot guanyar un temps, però és difícil aconsegueixi estabilitat i consolidi una plurinacionalitat sotmesa a l’actual estat i nacionalisme espanyol, doncs te majoria de cartes per perdre l’envit. Per resoldre la contradicció nacional des de sobiranies lliures cal llibertats, inclosos els referèndums de lliure decisió, i avenços en les condicions de la majoria de la població, per tant també de les dones, jovent i immigració.

El govern conformat per Pedro Sánchez entorn del PSOE, coalitzat amb Sumar, forma part d’un estat burgès monàrquic; te una composició procedent de classes intermitges i professionals; adopta un programa de reformes en polítiques socials i en llibertats com l’amnistia, sense proposar-se d’antuvi canvis estructurals en industrialització, habitatge, turisme i natura, precarietat i pobresa, evita plantejar-se racionalitzar ajudes i subsidis per encetar una renda bàsica universal, garantir la regularització i derogar d’una vegada la llei d’estrangeria i de la “mordassa”. És un govern que manté els ponts amb els grans poders del capital de la UE, que exclou el feminisme revolucionari del lliure consentiment i gènere, un govern continuista a Interior, Exèrcit i Economia. El titllat de nucli conservador és un oprobi al progressisme, una amenaça als drets de la immigració, una benedicció a la repressió a les llibertats.

Manifestació Aturem el genocidi a Gaza, Palestina, el diumenge 26, 12 h als Jardinets de Gràcia, Barcelona

“Prou violències masclistes! S'ha acabat! Ens volem juntes, diverses, vives i rebels”. El manifest de la mobilització de les dones contra la violència masclista concentra les principals necessitats i reivindicacions del moviment feminista. Arreu dels pobles s’aixequen les dones. La consciència i la vivència emocional promou la lluita arran de terra a cada indret, alhora que exigeix mesures polítiques per erradicar la violència masclista als governs Municipals, Generalitat i Estat. Manifestació 25 N, 18 h, Passeig de Gràcia, Barcelona. 23 de novembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

 https://caladona.org/agenda-caladona/25n-2023-prou-violencies-masclistes-sha-acabat/

https://form.jotform.com/233124555598362

https://www.palestina.cat/forum/

Majoria plurinacional

Una majoria plurinacional, inclòs l’independentisme català parlamentari, dóna avui suport a la investidura de Pedro Sánchez per formar un govern entorn el PSOE. L’acord l’ha fet possible una certa normalització del català i de les diverses llengües existents dins l’Estat, una llei d’amnistia a les encausades i agreujades de la repressió (155) a la mobilització per la lliure decisió a Catalunya. La dreta està enfervorida i mobilitzada als carrers. El règim i l’estat es tensen. S’esbossa una nova legislatura amb promeses de mirada social, ans sostenint un règim monàrquic que aflora involució en les llibertats. Les classes treballadores a l’Estat, els pobles i nacions, necessiten una perspectiva d’avenç social, llibertats, lliure decisió i capgirament republicà.

Hi haurà inestabilitat doncs la dreta no està pas disposada a calmar les aigües tempestuoses. Les institucions estatals s’encrespen des de la Judicatura, l’alt funcionariat, els comandaments de les forces armades, policials i de la Guàrdia Civil, la Jerarquia eclesiàstica i la corona. Hi haurà inestabilitat car la majoria plurinacional és fràgil, contradictòria i contraposada. PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i Coalició Canaria, representen sobiranies i interessos antagònics entre elles mateixes en els aspectes vitals socials, en els de les llibertats, com amb les lleis d’estrangeria i mordassa, i en l’execució del dret a l’autodeterminació. El que uneix aquesta majoria plurinacional és el barrar el pas a la dreta i frenar la involució estatal.

El pacte a vàries bandes sobre l’amnistia -PSOE, Sumar, ERC i Junts- ha estat finalment possible pel gir de Puigdemont, president destituït pel decret 155 després de les votacions en referèndum de l’1 d’octubre de 2017, eurodiputat de Junts a l’exili. Ara bé, això queda com un vestit embastat amb agulles. És Òmnium qui celebra el pacte de la llei d’amnistia, cosa que rebutja l’ANC i en part també la CUP, ans l’entitat cultural, de 190.000 associades, ha reclamat superar algunes ambigüitats del text perquè no s’exclogui a ningú per part de la judicatura. En aquesta investidura qui va a formar govern considera l’amnistia com un punt final que conciliï un Estat plurinacional, quan les altres parts independentistes ho plantegen com una escletxa des de la que acumular forces fins aconseguir el dret a l’autodeterminació, a fer el referèndum de lliure decisió, o com un camí des del que introduir l’estructuració republicana.

La majoria plurinacional d’investidura és una realitat positiva. Des d’ella s’haurà d’obrir camí per unes perspectives de futur social, republicà i de sobiranes decisions nacionals. Aquesta investidura implica, en primera instància, la contenció de la dreta i la ultradreta, li barra el pas al govern. En segona instància, permet aprofitar el frec entre les institucions estatals i el govern per aconseguir que es concretin i facin

reals les promeses de polítiques econòmiques i socials, malgrat entre elles no hi hagi lloc per iniciar una renda bàsica universal. En tercer lloc avançar en les llibertats, derogar la llei d’estrangeria, la llei mordassa, incorporar el referèndum per la lliure decisió. Aconseguir-ho compromet els carrers i les empreses, la mobilització social és el factor vital per avançar cap un gir de rumb cap a l’esquerra.

La investidura governamental estatal obre les portes als Pressupostos de la Generalitat. L’Ajuntament de Barcelona també haurà de resoldre el govern que conforma, un del PSC amb Comuns i ERC, o del PSC amb Junts per Trias. En cada cas cal aprofitar per frenar polítiques favorables als grans poders econòmics i d’impulsar polítiques socials que afavoreixen a la majoria de la població.

La destrucció que fa el militarisme de la Federació de Rússia resulta cada dia més brutal a Ucraïna. L’extermini palestí a Gaza per part de l’Estat sionista mostra el terror que desencadena el manteniment de l’ordre mundial de les grans multinacionals i estats imperialistes. Els pobles sotmesos, dominats, oprimits i espoliats, no tenen futur de convivència i llibertats, dins la globalització militaritzada neoliberal. La llibertat dels petits pobles és revolucionària al trastocar l’ordre existent dels poderosos. La solidaritat amb Ucraïna i Palestina és llum per un futur on els pobles puguin conviure sense explotació i opressió. 16 de novembre de 2023

De la Carta de L'Aurora.

Els carrers importen

El crit enfervorit “España es cristiana y no musulmana” il·lustra la concentració a Barcelona en contra de l'amnistia. Volen impedir la investidura de Pedro Sánchez. Pretenen barrar el pas a un govern del PSOE, de coalició, amb el suport parlamentari de l’independentisme català, basc i gallec. A Madrid policies uniformats han encapçalat la mobilització a la seu del PSOE, simultània a altres capitals i ciutats. És neofranquisme en acció. Mostra la fúria i la impunitat policial i judicial, liderats pel PP i Vox. Llibertats al paredó promou el nacionalisme caspós espanyolista, involucionista. Emergeix l’essència reaccionaria, caciquil i corrupte, de l’estat i del règim monàrquic. Es fa urgent “els carrers seran sempre nostres” plens de defensa de les llibertats, drets i serveis públics vitals, inclosa la lliure decisió dels pobles.

En altres moments omplir el Passeig de Gràcia d’Amnistia hagués estat lo natural i lògic per consolidar l’exigència i la defensa de les llibertats catalanes. La iniciativa política no pot dependre d’uns pocs vots parlamentaris, si es vol que sigui l’inici d’un nou escenari de recomposició de forces, d’avenç pel dret a l’autodeterminació i del referèndum. Cal fer fracassar la conjunció política estatal reaccionària que

s’encamina cap a la involució autoritària, nostàlgica de la dictadura de la “democràcia orgànica” franquista. Finalitzar amb el neofranquisme pervivent a les institucions estatals repressives, policia, guàrdia civil, exèrcits, judicatura, alts funcionaris estatals, corona, jerarquia eclesiàstica catòlica i als grans poders econòmics, és cosa que es confronta i possibilita als carrers i a les empreses. Una mobilització clara i ferma per l’amnistia, podria ser una de les escletxes, per on fer camí per les llibertats i la transformació republicana.

La divisió de l’independentisme en la defensa de l’amnistia sega l’herba sota els peus de la necessitat d’una mobilització potent que permetés un nou embat d’horitzó republicà. L’ANC s’endinsa en una deriva degenerativa que la inutilitza.

Els carrers i la terra palestina està essent destruïda a Gaza, ans també a Cisjordània. Els vetos a l’ONU, a frenar la barbàrie militaritzada i a un alto al foc, per part d’EEUU, EU i UK, senyalen els còmplices, responsables i beneficiaris de l’ocupació, el pla sionista del gran Israel i de l’extermini. El dret a la defensa de l’Estat d’Israel es deslegitima pel terror desfermat, aquest dret només és legítim contra l’opressor i el colonialista. L’ONU ha construït com doctrina l’existència de dos estats a Palestina, però la realitat des de fa 75 anys és l’existència d’un únic Estat, el d’Israel. El sionisme fa cada any més improbable un Estat Palestí lliure.

Les mobilitzacions populars solidàries per Palestina, defensores de Gaza, promouen el Boicot, les Desinversions i les Sancions a l’Estat d’Israel; un Estat sionista, agressor, que imposa l’apartheid i l’extermini palestí. Palestina lliure és el clam que encén i propaga la llibertat dels pobles com a ferment revolucionari enfront de la globalització neoliberal. L’eufemisme de la comunitat mundial, o la majoria crítica a la massacre perpetrada per l’exercit israelià, inclòs la denúncia de la presidència de l’ONU, queden neutralitzades, bloquejades, mentre la sang palestina es vessa irremissiblement, consumant l’apropiació i expulsió de la seva terra. I no fan res, no poden. La mateixa Rússia aprofita la massacre palestina per bombardejar més ciutats ucraïneses, convé comprendre la unitat de la natura de la lluita per la llibertat d’Ucraïna i la del poble palestí. L’ONU demostra que no te aquesta funció de pau i convivència entre els pobles que predica. Un nou fracàs dels Senyors de les finances i dels amos del món. L'ordre mundial de l'imperialisme globalitzat te un nòdul neuràlgic vital a Palestina i Proper Orient, és l’Estat d’Israel. La massacre de Palestina a Gaza és tot un símbol del poder de les multinacionals, concreta el perjudici per les poblacions treballadores i pel món.

La divisió entre les comunitats jueves sorgida a les mobilitzacions a Washington i New York, també a la mobilització important dins mateix de Tel Aviv, representen espurnes de futur revolucionari de convivència. El boicot pràctic a algunes empreses europees i nord-americanes per impedir armes per l’exèrcit d’Israel, és de gran valor per una solidaritat activa. La decisió de l’assemblea d’estibadors del port de Barcelona, sobre bloquejar el transport d’armes, obre camins on les classes treballadores fonamentin un ordre mundial que capgiri l’actual.

La 19a edició del Fòrum organitzat per la Plataforma unitària contra les violències de gènere ha resultat un èxit en els continguts i la participació. Les experiències treballades en aquest important espai unitari, han ressaltat els avenços del moviment feminista, el “S’ha acabat!” des de les futbolistes femenines, el dret al propi cos i el lliure consentiment, la necessària lluita diària contra la violència institucional, les estratègies enfront les noves fórmules de violència vicària i de victimització de les mares protectores, els escenaris per combatre la misogínia i el masclisme a les xarxes digitals; la

consolidació del Fòrum Jove d’adolescents i joves a partir de l’extensió de les XAJI (Xarxa Activa de Joventut per la Igualtat) als Instituts. En el Fòrum s’han aportat estudis, propostes i estratègies que alimenten i incrementen la força feminista. A destacar que siguin les pròpies entitats i col·lectius les que estableixin els continguts, identifiquin necessitats, acordin objectius i les estratègies, com a la Taula dinamitzada per les Heroïnes anònimes de Reus. El 19è Fòrum ha fet un pas de geganta vers analitzar, contextualitzar i relacionar, la contraofensiva reaccionària patriarcal amb la pulsió ultra dels poders i forces polítiques, fins i tot en la influència divisòria dins el propi feminisme que dificulta i afebleix la unitat del moviment. En el Fòrum s’ha viscut lucidesa col·lectiva en les vivències que uneixen les petites coses, senzilles i desapercebudes, amb les estratègies per enfrontar-se al sistema patriarcal dels poders econòmics, polítics i ideològics.

Animem a difondre la Carta de sectors de la ciutadania civil ucraïnesa que se solidaritza amb el poble de Palestina: “Rebutgem les declaracions del govern ucraïnès expressant el seu suport incondicional a les accions d’Israel”... “considerem que l’actual suport a Israel i el rebuig del dret dels palestins a l’autodeterminació estan renyits amb el propi compromís d’Ucraïna amb els drets humans i las lluita per la nostra terra i nostra llibertat. Com ucraïnesos, no ens hem de solidaritzar amb els opressors, sinó amb qui sofreix i resisteix l’opressió. Tothom a la manifestació Aturem el genocidi, el dissabte 11, a 17 h, Plaça Urquinaona, Barcelona. 9 de novembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/el-xix-forum-en-directe

https://sinpermiso.info/textos/declaracion-de-activistas-ucranianos-sobre-palestina

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/prop-de-200-joves-es-reconeixen-com-agents-digualtat-la-trobada-xaji-2023

Aliances feministes

“Aliances feministes. Els drets de les dones no es toquen”. El lema de la dinovena edició del Fòrum contra les violències de gènere situa el moviment davant la contraofensiva reaccionària patriarcal, dedicada amb virulència, poderosos mitjans i finançament, a impedir els avenços feministes dels darrers trenta anys. El dret al propi cos, el lliure consentiment en les relacions afectives i el dret a l’avortament, són posicions vitals en l’erradicació de la violència de gènere.

El Fòrum és un espai de diàleg, respecte i unitari, d’experiències i conclusions, de construcció del futur d’empoderament i emancipació de les dones. Hi ha consciència de que es contribueix a erradicar la violència masclista en aquest segle, atès que les criatures, les nenes, les adolescents i joves, els nens, cada dia disposen de més referents per fer i gaudir d’un món de cures, llibertats i natura.

Les passes de geganta en el sentiment i sororitat feminista han eclosionat aquest estiu per part del futbol femení en el magnífic s’ha acabat! La sororitat de la selecció campiona mundial amb la seva companya agreujada, Jenni, va ser possible per l’abast internacional del rebuig a la humiliació misògina del petó sense consentiment. El discurs de la doble pilota d’or i capitana, Alexia Putellas, al Parlament, ha tingut un impacte superior a les tribunes parlamentàries arreu de les llars i del cor de les nostres nenes i nens. Alexia va concentrar en poques paraules tot un manifest que s’ocupa de les futbolistes i de les nenes i adolescents, oferint un compromís de futur, una perspectiva per la rebel·lia davant la misogínia i humiliació pública, la discriminació constant i les vexacions. En el món, de manera inaudita i inesperada, es va estendre la comprensió de que un acte com un petó no consentit és violència masclista. La defensa del dret al propi cos i al lliure consentiment són bandera per a les generacions actuals.

L’avenç del moviment feminista i pels drets de les dones a viure sense violència s’ha anat enfortint, malgrat totes les barreres. El feminisme adopta la concepció d’interseccionalitat per copsar i denunciar la conjunció de greuges, discriminacions i repressions que afecten a les dones. En aquest sentit, el moviment feminista a tot el món ha esdevingut fort, sensible i garant de les injustícies que genera la societat neoliberal i patriarcal.

Cada esclat de nou focus de crisi ni resol ni anul·la els altres, sinó que incrementa la inestabilitat general, és el fracàs dels poders econòmics i polítics imperialistes militaritzats. El centre d’atenció, de solidaritat i ràbia, es desplaça d’Ucraïna, envaïda per l’imperialisme rus, a Palestina, massacrada a Gaza, colpida a Cisjordània, pel sionisme militaritzat de l’Estat d’Israel. Un estat que es punta de llança i protegit per l’imperialisme predominant EEUU, les grans multinacionals nord-americanes i europees.

El que uneix la causa dels pobles d’Ucraïna i Palestina és la lluita per la llibertat i la terra. Els grans oligarques que governen Rússia, EEUU, la UE, UK, Espanya, volen els pobles dividits, confrontats i sotmesos. Ans el futur de convivència és el d’un món de nacions lliures, de classes treballadores solidàries, una lluita, de natura internacional, que necessitarà unir-se per sobre de les grans potències. La massacre sionista de Palestina és font de terror i horror, ara bé, el rebuig, solidaritat i rebel·lia, que es cou i alimenta en les mobilitzacions arreu del món, fins i tot dins les comunitats jueves, serà flama d’alliberació i revolta dels pobles. Els còmplices i responsables de l’ocupació sionista són les grans multinacionals i estats imperialistes. Tots els plans de pau des de fa 75 anys han resultat un oprobi de destrucció pel poble i la terra de Palestina.

L'horror del terror militarista de l'extensió i existència de l'Estat d'Israel denúncia i recau sobre els grans podes econòmics de la globalització, els estats predominants i la comunitat internacional ONU.

I tant que tota mesura que alleugeri la barbàrie és benvinguda, fins i tot les resolucions, ans atès la seva inutilitat concreta pràctica ha de caure la bena als ulls de la candidesa benintencionada de la convivència pacífics entre botxins i víctimes, entre explotadors i explotats, entre destrucció de drets i vides i les llibertats i existència saludable feliç, o es frenen tots els fluxos financers i comercials amb i de l 'Estat d'Israel o es capgira de soca-rel els grans poders de les multinacionals. La ruptura de relacions diplomàtiques de Bolívia denúncia la impunitat internacional de Israel  Els sindicats del transport de Bèlgica mostren amb el seu boicot pràctic al transport de les armes destinades a Israel, una via solidària revolucionària.

La democràcia occidental fortament militaritzada de l'imperi de les finances i multinacionals s'alimenta de la sang dels pobles oprimits, de l'extorsió a gran escala, del sotmetiment i misogínia de la meitat de la humanitat dones. Això no té aturador si la rebel·lia dels colpits no finalitza amb els botxins i els seus senyors dels diners.

2 de novembre de 2023

https://www.violenciadegenere.org/sites/default/files/2023/Programa_A4_D8_c.pdf

https://www.violenciadegenere.org/inscripcio-al-xix-forum-contra-les-violencies-de-genere