La Presidenta del
Parlament, Laura Borràs de Junts, no ha resistit, no ha desobeït, ni s’ha
rebel·lat, ni ella ni el Parlament han defensat la seva sobirania, val a dir
l’escó de Pau Juvillà. El Congrés estatal ha ratificat la reforma laboral
pactada entre el govern, la patronal i els sindicats CCOO i UGT; el govern
Sánchez ha preferit la geometria variable amb la dreta en aquesta qüestió
cabdal, fins i tot a costa d’afeblir la majoria d’investidura, això dóna oxigen
al règim del 78 i a les polítiques dretanes. La sobirania ciutadana resulta
mediatitzada i sotmesa a altres poders com els econòmics, judicials,
estatals-caciquils i de Brussel·les. Convé un treball sistemàtic i perseverant
per alternatives sobiranes, republicanes i socials.
Les jugades
màgiques del president destituït i exiliat, Carles Puigdemont, la direcció del
procés que reclama el Consell per la República o la innocència solitària en que
s’embolcalla la presidenta del Parlament, posen l’embat democràtic a l’Estat en
entredit. Les intencions poden ser molt lloables, agosarades i profundes,
tanmateix els fets prevalen: s’ha retirat la credencial a un diputat acatant
l’ordre de la JEC.
La credibilitat
sobre l’estratègia de construcció de futur republicà mentre es transita pel
possibilisme autonomista en surt damnada. El lideratge d’ERC s’afebleix al
compàs de les boiroses expectatives en la mesa de diàleg. I, què hi ha de l’Acord
Nacional per l’amnistia i l’autodeterminació? O el de la Llengua?
La mobilització de
les consultes sobre la independència poble a poble (2009-2011), és un exemple
autòcton, verídic i d’èxit, que valdria la pena adaptar-lo a una estratègia i
aliances per l’amnistia, el referèndum d’autodeterminació i la llengua.
La repressió
estatal segueix provocadora. El Tribunal de Comptes denegà els avals de
l'Institut Català de Finances per a 34 ex alts càrrecs de la Generalitat. La
diputada Eulàlia Reguant ja ha estat convocada pel judici acusada de
desacatament al Tribunal Suprem. El suport i solidaritat és fonamental i
troncal de la causa republicana.
La CEOE ha corregut
a desvincular-se de l’acord d’augment del salari mínim a 1.000 €, en canvi al Congrés
se li va manllevar la capacitat de canviar algunes propostes, més que comes,
per acatar fil per randa les imposicions de la patronal. Tanmateix convenis com
el de la construcció al País Basc estan aconseguint salaris per sobre
l’increment de l’IPC. El ressò de l’esclat del Metall de Cadis prové d’un
epicentre que presenta força treballadora que les patronals temen i volen
evitar.
Una estratègia
republicana s’ha d’establir tenint en compte el context autonòmic, estatal i
europeu, de manera que la lluita i les perspectives fomentin i es basin en la
mobilització massiva unitària. Concretar els objectius, ritmes i aliances
obliga a una tasca prèvia conscient i acurada. L’acte “Construir Repúbliques,
Un projecte de país per a la majoria treballadora”, organitzat per Comunistes*
de Catalunya, amb EH Bildu (Oskar Matute), Guanyem Catalunya (Dolors Sabater),
BNG (Ana Miranda) i C* (Hèctor Sánchez), forma part d’activitats com les de
l’Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC): divendres 11 de febrer a
CCOO Via Laietana.
Ens fem ressò de la
constitució del grup Assemblea de Municipis per la República des de baix a la
Diputació de Barcelona, mostra una nova temptativa d’aplegar forces
sobiranistes, autodeterministes, independentistes i republicanes amb
consciencia social i feminista. Som-hi! 10
de febrer de 2022
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario