El
clam ‘Els carrers seran sempre nostres’ de l’1 d’octubre de 2017 és viu i
actual davant la crisi múltiple dels estralls que comporta la pandèmia en la
salut i l’economia. La Covid-19 interfereix i esbiaixa tota mobilització, la
social i la sobiranista republicana i independentista, alhora remou la crisi
profunda del règim de 1978. Els carrers, els barris, els treballs, no es
resignen a unes polítiques que afavoreixen les grans finances mentre fomenten
més precarietat, pobresa i manca de recursos sanitaris i públics. La vaga del
MIR és alliçonadora, com l’anunciada del personal mèdic.
La
mobilització, ni que sigui amb mascareta i continguda per la seguretat, planta
cara a unes polítiques empresarials i governamentals que degraden la salut, el
treball i les llibertats.
El
verset exculpatori de la Generalitat de que no es fan suficients polítiques
socials i sanitàries per manca de diners doncs l’Estat els restringeix, val a
dir que no compleix ni amb els compromisos minsos d’inversions, no justifica
que el govern independentista engreixi les grans empreses i capital financer.
La Caixa, el Banc de Sabadell, Grifols, Planeta, Ferrovial, FCC, resulten més
afavorides que els hospitals, els centres d’atenció primària, el personal
sanitari, metges i infermeres.
Un
escàndol ben poc encaminat a constituir un bloc cívic i social que doni la
força, amplitud i cohesió suficient per aconseguir les llibertats, sobirania i
Generalitat republicana. El camí l’assenyala la vaga del MIR, la mobilització
de Nissan i Bosch, o el moviment ciutadà que ha aconseguit la llei de la
reducció dels lloguers.
Cauen
mites econòmics. El govern de coalició estatal es disposa a prescindir del
neoliberal sostre de despesa pressupostària, tot sigui dit amb el beneplàcit de
la UE, per tant de compensar un poc la catàstrofe econòmica. Es dedicaran
aquests milers de milions a la sanitat i serveis públics o seguirem amb
genialitats desastroses com el subsidi ingrés mínim vital? Com és que hi ha una
negativa total a implementar una renda bàsica universal? O potser el gruix dels
euros formaran part de greixar el gran capital i concentracions com la de
CaixaBanc-Bankia en comptes d’una Banca Pública?
L’exaltació
nacional espanyolista de la colonització americana del 12 d’octubre ve
precedida de la visita de Felipe VI a Barcelona el divendres 9. Hi haurà
mobilització de rebuig, republicana i independentista, així com una plantada
institucional. El Rei, de la Casa reial corrupta i d’extrema dreta,
que animà
la repressió “A por ellos” contra les llibertats democràtiques i la lliure
decisió sobirana catalana, no serà rebut ni per la presidència de la
Generalitat ni per l’alcaldessa de Barcelona. El Rei no és benvingut a
Catalunya.
Per
aquest sentiment majoritari la campanya de signatures per l’Amnistia,
organitzada per Òmnium, va acompanyada de la pressió per la retirada dels
símbols i referències públiques al Rei emèrit.
Junt
a les eleccions autonòmiques del 14 de febrer resulta vital una entesa i
coordinació bàsica enfocada a formar un govern sobiranista, republicà, social i
municipalista, que permeti un canvi de rumb a la lliure decisió i a una
Generalitat que, malgrat sigui autonòmica, faci front de forma efectiva a les
imposicions estatals, de la UE i de les grans corporacions. 8 d'octubre 2020
De
la Carta de L’Aurora.
