Avui la força treballadora
es queda confinada a casa. Els sindicats no han aconseguit trobar la manera de manifestar-se
en condicions de seguretat, respectant el metro i mig i les mascaretes
preventives.
En canvi, aquests dies,
el personal hospitalari, tant aplaudit als balcons i en els valors socials,
considerat essencial per fer front a la pandèmia, ha hagut de fer
concentracions per reclamar el 5 % de les retallades i contractes dignes per a
tothom.
Les conseqüències de la pandèmia
de la Covid-19 apunten a una catàstrofe econòmica d’una profunditat incalculable,
sobretot per a les condicions de vida i de treball de la majoria de la població
mundial. Segons la OIT tres mil de milions de persones treballadores estan confinades
o semiconfinades.
Som en un punt i final
de l’anomenat estat del benestar de després de la Segona Guerra Mundial i de la
concentració de capital que ha comportat la globalització. Aprimar els
organismes socials i públics de serveis bàsics estatals, en funció de les
polítiques neoliberals de l’austeritat retalladora a ultrança, ha desembocat en
un caos i desastre complert.
L’imperi del lliure
mercat privat mostra el caos i la incapacitat de prioritzar el be privat, en
concret dels gran capital, sobre les necessitats, recursos, serveis i be
públic.
Els serveis públics i
els drets universals, l’economia dels sectors vitals, essencials, els valors de
les cures, la igualtat i d’un món sense violència de gènere del moviment feminista,
les propostes de renda bàsica universal, són uns vims amb els que es pot teixir
un món de persones lliures que convisquin en harmonia amb la natura.
La visió d’una nova era en
que es promogui una economia pública, vital i lliure, és una concepció d’arrel
comunera oposada a la de sostenir l’economia del capital i la societat patriarcal.
El fet que a dia 1 de
maig l’estat d’alarma decretat pel govern progressista derivi a una prohibició del dret de manifestació és del tot greu. Una cosa és que es recomani i altra que
es prohibeixi.
Ha estat el Tribunal
Constitucional, no el govern. El TC prohibeix el dret de reunió i de
manifestació al·legant el dret prioritari a la vida. Hipocresia complerta,
doncs no fa pas el mateix amb el capital de les residències geriàtriques on han
mort la meitat de les persones pel coronavirus, ni pels treballs no essencials,
ni davant les patents i recerques privades de les empreses farmacèutiques. El
TC, garant de la Constitució practica un neofranquisme judicial. És el TC qui transforma
l’estat d’alarma en estat d’excepció.
El trinomi A: Salut/Seguretat/Social,
B: Economia/Treball/Educació i C: Llibertats/Drets/Valors s’ha de compondre en
un algoritme de la població treballadora i feminista.
Les llibertats i drets fonamentals
democràtics són imprescindibles per establir un futur comú habitable, social,
republicà i de la natura.
Visca l’1 de maig!
No hay comentarios:
Publicar un comentario