El foc ha arrasat milers
d’hectàrees de boscos, conreus i explotacions ramaderes. És fruit d’una
conjunció de factors del sistema econòmic, de la desigualtat entre el camp i la
ciutat, entre la dispersa i petita producció agropecuària de capital feble i el
gran capital de les finances, la industria i el comerç. El canvi climàtic és la
guspira que encén el cataclisme anunciat.
Hem viscut un escenari d’abnegació
i heroïcitat per part del cos de Bombers, malgrat estar damnat pel continu
retrocés de les seves forces en el territori, doncs no hi ha pressupost
suficient. Ha esclatat la dedicació de la ciutadania afectada i una gran
solidaritat i preocupació de la societat civil de les ciutats.
Hi ha estupor, indignació i ràbia
per la incapacitat en afrontar la cura de la natura, el món on vivim.
El que aboca a la terra cremada i
al canvi climàtic és la desídia de l’adaptació del poder institucional a uns
poders econòmics que malmeten l’equilibri en el territori, destrueixen les
capacitats naturals i humanes de subsistència.
La Generalitat prioritza la
industria i el comerç sense doldre´s de les agressions al medi natural, com
veiem impunement amb la C32, entre altres situacions d’especulació a la costa i
a l’interior. Mentre, l’Estat, des del Tribunal Constitucional, tomba 15
articles de la Llei de canvi climàtic de la Generalitat, per afavorir el gran
capital extractiu energètic.
Ambdues institucions mostren que són
per on cal començar a canviar-los completament per instaurar una concepció de
respecte al medi ambient, a l’equilibri territorial i productiu, una visió
estratègica comunal, republicana i socialista, revolucionària.
Aquests governs i Estat no convenen
per a la salut de la terra, de l’economia, la natura i de la ciutadania.
Les grans concentracions urbanes i
industrials viuen d’espatlles de la vida rural, només hi pensen en termes de
subministres, lleure i turisme. La consciència ecològica s’estén però es queda
a la superfície del problema. La dependència del món rural a la ciutat és part
d’una imposició del mercantilisme i el guany del capital privat.
Les persones de les zones afectades,
la pagesia i ramaderia, coincideixen en assenyalar el descuit de les
administracions en la cura dels boscos; unes veus tracten dels baixos preus a
origen per explicar la fuita, la manca dels serveis bàsics per infants, jovent
i famílies que renovin el teixit rural.
La Generalitat ha promès un pla de
xoc i escoltar les famílies damnades. L’Alcaldessa de Barcelona ha convocat a
una Taula per l’emergència climàtica, oberta a les Entitats. Que no quedi en
declaracions.
La pagesia afectada reclama que el
pla de xoc passi per una línia d'ajuts directes, urgents i a fons perdut i una
agilització de la burocràcia. L’actuació quirúrgica és imprescindible
d’immediat, però la qüestió de fons és una planificació preventiva efectiva.
Ens cal polítiques per guarir la natura. 4 de juliol de 2019
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario