El
Parlament ha donat el suport a les persones imputades de la Sindicatura
electoral del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Han votat a favor de la
resolució els grups JxCat, ERC, ECP i CUP, ha estat en contra l’antic bloc 155,
C’s, PSC i PP.
El
mateix dia al vespre s’ha efectuat un homenatge a la presidenta empresonada
Carme Forcadell. 500 persones parlamentaries i ex parlamentàries ha signat un
manifest on es demana: “Instem a resoldre per vies no penals els conflictes institucionals
i polítics. Manifestem la nostra solidaritat amb l’ex-presidenta Carme Forcadell,
i demanem el seu alliberament immediat”.
Altres
persones presidents anteriors del Parlament han expressat que “haurien fet el
mateix”. Joan Josep Nuet ha format part dels oradors defensant que la
presidenta havia complert amb el seu deure democràtic de permetre la lliure
expressió, el debat i les decisions parlamentàries.
L’excepcionalitat
de la situació política institucional resulta colpidora. Els empresonaments
preventius de llarga durada, les imputacions i l’amenaça d’unes condemnes
aclaparadores, de presó, inhabilitació i econòmiques, són un greuge que només
enterboleix el futur de les relacions polítiques entre l’Estat i Catalunya.
Poc
diàleg és creïble. Gens de fraternitat es percep en aquest escarniment que
reprimeix i humilia el “Som una nació, Nosaltres decidim” (2010) de Catalunya.
Jordi
Cuixart, president d’Òmnium Cultural empresonat a Lledoners, ha situat el
proper Judici com el motiu per fer una defensa política. Es tracta de que
esdevingui una palanca de defensa de les llibertats, la democràcia i de la
possibilitat republicana de la lliure decisió.
Aquesta
palanca política serà vital en la denuncia de la involució democràtica del règim
caduc de 1978, d’un Estat que colpeix als seus pobles i ciutadania, alhora que
es cerca l’avinentesa, empatia i fraternitat de les persones i pobles
demòcrates espanyols.
El
desig de la llibertat dels presos i preses polítiques és compartit per un 80 %
de la població. La voluntat de decidir en un referèndum també aplega gairebé el
80 %. En canvi les propostes de reformes constitucionals són clarament
minoritàries.
La
Plataforma Som el 80% sorgeix basada en aquestes dades. Els passos següents
necessiten de mobilització, àmplia, majoritària i compartida que fonamenti una
estratègia i coordinació conjunta de les components sobiranistes i
independentistes, amb l’eix republicà com a centre de gravetat.
Les
iniciatives en curs resulten parcials, sense una estratègia de fons republicà
compartida.
Els
Pressupostos estatals i català estan encallats, sense perspectives profitoses.
El diàleg del govern PSOE estatal que anuncia el president Pedro Sánchez, és
frenat per la Fiscalia i des del propi PSOE. Les amenaces d’aplicar de nou
l’article 155 no preludien res de bo. El mateix consell de ministres pel proper
21 de desembre, resulta una provocació política en comptes d’una ma estesa.
El
president Torra dilapida la seva credibilitat. Les declaracions sobre les vies
a seguir, o sobre la repressió dels Mossos a Girona i Tarragona que ha
finalitzat amb una disculpa als comandaments. L’anunci d’un Fòrum eteri, la
promoció de la Crida per la República, també la constitució d’un Consell per la
República a Brussel·les de composició apartada de la realitat plural catalana i
de funcions virtuals.
La
reversió de les retallades no forma part de l’ideari social i econòmic del
govern Torra. Això llasta al PDECat, JxCat i la Crida, però també frena la
capacitat de lideratge d’ERC.
Una
lluita soterrada i ferotge per les aliances i lideratge de les esquerres o de
les dretes queda massa esmorteïda pels moviments als despatxos i sobre les
catifes. Quan el que cal és una perspectiva política republicana pel clam “els
carrers seran sempre nostres”.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario