La negligència, la
misogínia i els obstacles públics a defensar i protegir a les dones s’anomena
“violència institucional”, és a dir, la violència que pot exercir l’Estat i les
seves institucions, sigui per acció, per omissió o per tenir responsabilitat en
els fets.
El Parlament i el
govern de Catalunya han d’assumir el clam de la vaga feminista del 8-M i de la
mobilització del 26-A contra l’arbitrarietat judicial, en el cas de l’agressió
sexual i violació de “la manada”.
 |
| Estratègies des de Moçambic i Senegal. |
El balanç de 10 anys de
la Llei pel dret de les dones a erradicar la violència masclista deixa molt de
desitjar. El maltractament, assassinats i violacions quotidianes posen el dit a
la xacra. Els medis són escadussers. Es revictimitza a la dona agredida en els
cassos de violència masclista; fins i tot tribunals, jutges i jutgesses, i
mitjans. escarneixen i humilien a les dones amb total impunitat.
En el Fòrum es
tractaran estratègies i respostes col·lectives. Entre elles la necessitat de
completar la llei: a) amb recursos eficients i pressupost suficient, alhora
d’incorporar articles com: b) les dones ens puguem defensar de la violència
institucional, i c) la llei d’estrangeria no tingui prevalença sobre la de
violència masclista.
La violència
institucional es tractarà en quatre àmbits: a) el de la trata de persones amb
finalitat d’explotació sexual, b) el de les dones privades de llibertat als
CIES i Centres penitenciaris, c) el sanitari, i d) les dones racialitzades.
La força feminista és
captivadora i dialogadora, de cura i estima. El 8 de març de 2018 va gravar
indeleble el clam “Si nosaltres parem,
es para el món”. Milions de persones, d’arreu del món van fer una vaga
diferent, la vaga de les cures, la pau i els drets, incloent la important
contribució de les dones treballadores i sindicalistes a les petites i grans
empreses. No s’accepta ni és sostenible el treball ocult de l’economia
domèstica i social, la desigualtat i dominació amb la bretxa salarial,
l’agressió sexual, la violència masclista i la supeditació social.
Som en un temps de
canvi de la consciencia col·lectiva que posa a la picota l’essència de
l’estructura de la societat patriarcal. Eclosiona un canvi generacional.
 |
| Tertúlia-cafè professorat XAJI*. |
Entre totes hem de
teixir un nou contracte social. No és només un canvi cultural, és sobretot un
canvi estructural del poder tant a la societat com als estats.
L’emancipació i la
llibertat de les dones implica un canvi en els drets i realitat de les
persones, un canvi de la humanitat.
Els símptomes són
encoratjadors. El moviment s’enforteix i s’universalitza, la consciència
s’afina vers l’equitat en una societat que vol viure lliure de violència
masclista. El canvi ha d’enterrar la consideració de les dones com ciutadanes
de segon ordre. Cal acabar amb l’ús dels mites, estereotips i prejudicis, que
normalitzen la violència i l’agressió.
També s’obre pas, en
els convenis col·lectius, l’exigència d’implementar el pla d’igualtat, la de
posar mesures contra l’assetjament per raó de sexe i per reduir la bretxa
salarial.
El divendres 9 matí hi
haurà el Fòrum Jove on es donarà veu
a la VII trobada de la Xarxa Activa de Joventut per la Igualtat (XAJI) per la prevenció de la violència.
Les
nenes, les adolescents i les joves, volen assaltar el cel de la igualtat i
gaudir en un món lliure de submissió i violència vers les dones. 8
de novembre de 2018
Carta
de L’Aurora.
* XAJI, Xarxa activa de joventut per la Igualtat a les escoles i instituts; programa
impulsat per la Plataforma contra les violències de gènere de Catalunya.
 |
| Joves XAJI. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario