25/11/20

Azote machista

25 de noviembre de 2020, Día Internacional contra las violencias machistas.

De la Conferencia ONU Beijing 1995 al Convenio de Estambul 2011 hay una marea enorme de movilización y conciencia feminista que no para de crecer en profundidad y universalidad. El reconocimiento del sometimiento de las mujeres se concentra en la brutalidad de la violencia machista en sus distintas modalidades, hasta llegar a la agresión sexual, violación y asesinato. Es hora de declarar la emergencia general por la pandemia machista y erradicarla.

El Manifiesto de la Comisión 8 M de Madrid lanza “volvemos a salir a la calle para rebelarnos contra las violencias machistas y luchar por nuestra autonomía, por ser dueñas de nuestras vidas y nuestros cuerpos”, “Las violencias machistas son una forma brutal de dominación y opresión hacia las mujeres que tiene su raíz en un sistema patriarcal, capitalista y colonial”.


Las cadenas feministas 25 N realizadas el domingo en Cataluña clamaban por la Justicia feminista.

La violencia machista es la punta del iceberg de la dominación de la mitad de la humanidad, hombres, sobre la otra mitad, mujeres. Los privilegios del sexo y género masculino oprimen, humillan y destruyen lo femenino, es una misoginia milenaria que mantiene la disgregación, división y desigualdad social, hace trizas los derechos y vivencias de las mujeres.

La diferenciación de opiniones sobre la transexualidad, la trata, la prostitución, el trabajo sexual, o incluso sobre el inmenso tiempo destinado a los cuidados, nos tiene que enriquecer y fortalecer en nuestra unidad contra el machismo destructor dominante. El movimiento feminista puede generar la empatía y motivación de todas las minorías oprimidas, pero a la vez buscar y conseguir la estima y alianza entre los hombres.


Las mujeres y los hombres, la humanidad en su conjunto, pierde con el sometimiento y la división que provoca el machismo patriarcal. El amor universal ha de pisar firme el suelo para erradicar toda misoginia, dominación y privilegios.

El borrado de los derechos, la historia, la procreación, talento y trabajo de las mujeres es una ignominia, un infierno cotidiano que infecta la vida humana. No es sostenible para una vivencia saludable, creativa, placentera y feliz.

El derecho al propio cuerpo, el libre desarrollo de la identidad de género, la libertad de expresión y la unidad del movimiento feminista, hace frente a la transfobia, al racismo, al negacionismo que rezuma la moral, cultura, la práctica costumbrista y política imperante.

El patriarcado ha durado en exceso, 4.500 años, hay todas las condiciones para terminar con esta lacra.

Hemos de declarar la violencia machista como pandemia que azota y corroe la sociedad. La infección va a la par que la extensa cadena de complicidades. Se han de dedicar fuerzas, investigación, medios y políticas suficientes para la vacuna que permita erradicar este daño atroz.

Este 25 N de coronavirus salimos a la calle pues Machismo es pandemia. Ninguna de nosotras está sola: ¡Vecina confinada, aquí están tus hermanas! 24 de noviembre de 2020

De la Carta de La Aurora.

https://hacialahuelgafeminista.org/vecina-confinada-aqui-estan-tus-hermanas/

24/11/20

El fil d’Ariadna

Els governs no ho estan fent bé. El frau i la corrupció escatimen un cabal financer important als serveis i necessitats vitals públiques. L’empobriment general i l’increment de la misèria contrasten amb els elevats beneficis del gran capital d’una minoria privilegiada, que gaudeix de la impunitat del poder. Enfrontar-se al minotaure modern encarnat en les crisis necessita aconseguir el fil d’Ariadna per superar el laberint de les comparticions, desigualtats i cadenes de dominacions socials, polítiques estatals, anímiques i morals.

El nostre objectiu és enfrontar-se a les diverses crisis combinades -sanitària, econòmica, feminista, climàtica, democràtica nacional republicana-, que amplifiquen la crisi oberta el 2008, per derrotar-les. És un pas obligat per alliberar els pobles, les dones i les classes treballadores del poder del gran capital globalitzat i dels seus servents estatals

L’actual fil d’Ariadna és el conjunt de necessitats, mobilitzacions, moviments i propostes que impugnen objectivament la sostenibilitat del poder econòmic del capital i el patriarcat. El cabdell esta format per les lluites socials i democràtiques. La pandèmia ha situat en primer lloc la salut i tot el que envolta la sanitat, l’acompanyen les de la mobilització feminista, metall (Nissan, Bosch), habitatge (límit lloguers, desnonaments, social), pensionistes, municipalista, climàtica i republicana.

Hi ha urgència i emergència en aquest nus de crisis que no poden seguir ignorades per una globalització destructora, una austeritat demolidora i un negacionisme estès. La reducció a problemes individuals i particulars, o de certs segments socials o populars, el que són pandèmies diverses fruit de la propietat privada dels mitjans de producció i distribució, confon i desvia d’una concepció sana i comunal, lliure, igualitària i social.

Tenim davant uns Pressupostos generals de l’Estat, una Mesa de negociació entre el govern espanyol i el de Catalunya que no funciona, milers de persones imputades i més d’una desena empresonades i exiliades, una gestió penosa de la pandèmia i la crisi econòmica, unes eleccions autonòmiques el 14 de febrer.

En aquest context, que inclou la pulsió de reacció autoritària de retallar serveis, drets i llibertats per part de les elits dels poders econòmics, de les institucions i alts funcionaris estatals, militars i eclesiàstics, no convé dinamitar el bloc d’investidura ni el propi govern estatal, sinó condicionar-lo, determinar-lo, obligar a arrancar-li concessions socials i per l’alleugeriment vital de gran part de la població, millores sanitàries, fins i tot les que siguin minses.

Els Pressupostos estatals s’emmarquen en aquesta cruïlla. El que cal és estirar del fil esbossat per la pressió d’Unidas Podemos-Bildu-ERC. Per aconseguir uns pressupostos socials i republicans, necessitem força mobilitzada unitària que es plantegi fomentar una estratègia política alternativa de ruptura amb el règim monàrquic. Mentrestant no hi ha les aliances republicanes suficients per crear noves condicions, aguantem aquest govern i les imposicions de la UE, per impedir combinacions més dretanes del PSOE amb Cs, o fins i tot, un govern directa de la dreta i extrema dreta, PP i Vox.

La Generalitat també ha de trobar el seu fil d’Ariadna per fer un tomb cap al lideratge de les esquerres de concepció sobiranista, republicana i independentista, que permeti aplegar una majoria social indiscutible. El govern va a la deriva en les mesures per la pandèmia. La coalició entre Junts per Catalunya i ERC, fa aigües per tot arreu, però qui en paga les conseqüències és la ciutadania que no disposa dels serveis públics suficients, ni d’agilitat en les polítiques d’ajudes que s’anuncien.

El moviment feminista crida a celebrar el 25 de novembre per l’eliminació de la violència masclista envers les dones amb una cadena feminista a Barcelona, ciutats i pobles, el proper diumenge 22 de novembre. Contribueix al fil mobilitzador, difon i participa. 19 de novembre de 2020

De la Carta de L’Aurora.

19/11/20

Negacionisme

L’electorat nord-americà ha foragitat a Trump de la Casa Blanca. I la majoria del món ho ha celebrat. El negacionisme està en hores baixes. La mobilització “Black Lives Matter” ha estat cabdal. Tanmateix el fenomen de la proliferació de l’extrema dreta arreu, de trets neo-feixistes, s’alimenta del desgavell de la globalització, atiada per la paràlisi que provoca la pandèmia.

El desig que sorgeix és que els Johnson (UK), Bolsonaro (Brasil) i els seus fans, posin les barbes a remullar. El negacionisme que practiquen afecta a la crisi sanitària de la pandèmia i a la crisi climàtica, alhora alertem que no hi ha prou consciència del negacionisme subjacent en la crisi econòmica, ni del negacionisme imperant referent al sotmetiment de les dones i la violència masclista del patriarcat.

Si ens fixem amb els admiradors de Trump com Vox, però també el PP, veurem que hem d’estendre la posició negacionista vers el racisme contra les minories de l’emigració i racialitzades.

La dificultat de mobilització que provoca la pandèmia es converteix en un impediment major per enfrontar un negacionisme que colpeix a les classes treballadores i les masses precaritzades i empobrides.  

L’altra inconvenient dramàtic rau en la disgregació de les esquerres. La classe treballadora, els segments socials més oprimits, els sectors de classes mitges condemnats al descens als inferns socials, l’augment desbocat del precariat i la pobresa, estan erms de programa i consistència política organitzada.

La flama que es va encendre amb el moviment dels fòrums socials mundials, la meravella d’esclat del 15M de les places per la regeneració democràtica, s’ha quedat en innumerables guspires que ens cal reconèixer, guarir, alimentar i sostenir, perquè entronquin en nous moviments de convicció unitària que metabolitzin les experiències d’aquest quart de segle. El “Black Lives Matter”, el moviment feminista o el climàtic, mostren que la lluita segueix enmig de les pitjors tempestes.


Les polítiques d’austeritat i retallades dels serveis públics estatals, les privatitzacions de grans empreses que avui en dia encapçalen l’lbex 35, han estat desenvolupades des dels anys 80 del segle passat, han situat a la societat i la ciutadania en una situació extremadament feble per resoldre unes crisis provocades per la globalització.

Les polítiques de seguretat que varen limitar llibertats en nom de l’anti-terrorisme, ara ressorgeixen retallant drets davant la pandèmia. Són solucions falses i inútils.

A Catalunya i a l’Estat la pandèmia no remet. Les polítiques de subvencions de la UE no funcionen. Els diners no arriben on cal, a les persones treballadores damnificades i al petit propietari indefens. La prioritat de la gran empresa privada i de les grans fortunes perjudiquen seriosament un tractament de drets i salut pública.

L’escàndol de les subvencions (2.000 €) a 10.000 autònoms, quan n’hi ha 542.000 a Catalunya, fa que una mesura lloable es converteixi en un destret. Com passa amb l’Ingrés Mínim Vital estatal. El col·lapse de la web de la Generalitat, davant de 406.000 sol·licituds de subvenció, il·lustre el col·lapse governamental. Les disculpes de la manca de fons suficients només agreugen mesures que neixen maldestres.

La política per enfrontar-se al negacionisme no pot ser la de sortir del foc per caure a les brases. Ens cal una estratègia de renda bàsica universal, una sanitat pública, inclosa l’atenció primària i la indústria farmacèutica, amb mitjans suficients, financers i humans. 12 de novembre de 2020

De la Carta de L’Aurora.