La impunitat de que gaudeixen i en la que actuen els poders estatals -repressius, judicial, corona, alt funcionariat i eclesiàstics- i els econòmics -paradisos fiscals, frau, explotació- són un ultratge continu als drets i llibertats de la ciutadania, agreujat en els segments precaris i els empobrits fins la misèria. Un neofranquisme sistèmic tutela i vetlla per sostenir aquests poders fàctics simbolitzats en la monarquia i la bandera espanyola. Fer net per finalitzar amb aquests privilegis significa guarir les llibertats i conrear un desenllaç republicà.
La defensa dels privilegis és aferrissada malgrat cada episodi condemni el règim monàrquic de 1978 i s’augmenti l’arbitrarietat repressiva de tarannà dictatorial.
El Tribunal Constitucional, per 6 vots enfront de 5, ha resolt que “els ultratges a la bandera no estan emparats per la llibertat d’expressió”. Val a dir que es limita la llibertat d’expressió. L’Estat, a través de la Judicatura, protegeix la seva impunitat i eternitat. La sobirania ciutadana resta sotmesa a uns poders instituïts per les armes i el terror franquistes, supervivents amb la semi democràcia coronada de la Constitució de 1978. El TC certifica que no hi ha llibertats ni sobirania plena universal.
Tot reblant el mateix clau el Tribunal Suprem decideix, unànimement, tornat a jutjar a Otegi i les condemnades de Bateragune. El Suprem es burla impunement del Tribunal europeu d’Estrasburg i de la pròpia jurisprudència. Otegi i les seves companyes ja van complir 6 anys de condemna de la que segueixen inhabilitats. És la doctrina del ‘Tot s’hi val’.
La Judicatura no és un vers lliure, el PSOE, PP i Vox, des de la Mesa del Congrés, acaben de bloquejar la petició d’investigació del Rei Emèrit, Juan Carlos I, per la corrupció i frau de les targetes black. Una qüestió titllada per G. Pisarello com “Ni un sol argument jurídic. Ni un. Però cada negativa, cada nou intent d’impunitat, és una hora menys de vida que li queda a la monarquia”. És el secretari primer de la Mesa del Congrés, qui denuncia: “Perquè bloqueja la dreta la renovació del Poder Judicial? Senzill: per perseguir adversaris i evitar que s’investigui la seva pròpia corrupció”.
La impunitat la sofrim a Badalona on l’Ajuntament de l’alcalde Albiol (PP) es pretén espolsar la responsabilitat de les quatre morts de la nau incendiada en infracondicions d’habitabilitat, tot aprofitant-ho per la seva creuada racista.
No s’acaba pas aquí. La Generalitat està fent un exercici de gestió penosa de la pandèmia, des de Sanitat i Treball, mentre s’alinea amb la repressió estatal des d’Interior i Justícia. L’agressivitat i violència dels operatius dels Mossos en els desnonaments contrasta amb els decrets del govern de coalició i del bipartit independentista d’aturar tot desnonament durant la pandèmia. La Generalitat es nega reiteradament a complir els seus compromisos amb la Mesa d’Emergència d’aportar el 60 % de pisos doncs no arriba ni al 20%.
Aquesta Generalitat de dretes, de govern JuntsxCat i ERC, dificulta articular una majoria amplia (el 70%!) i una cohesió social suficient per l’avenç vers el camí constituent republicà. Tanmateix, la llista màgica de Laura Borràs i Joan Canadell, articulada per Carles Puigdemont, segueix prement cap a la dreta per les eleccions 14-F.
La proposta de llei Amnistia al Congrés es ben necessària, ara bé, per aconseguir-ho és imprescindible la mobilització des de baix de la ciutadania; des dels cims parlamentaris, estatals i de les elits, només hi ha voluntat de provocació, càstig, escarni i bloqueig de resolució respecte la sobirania i dret de decidir, així com de les gairebé 3.000 persones imputades com independentistes, amb l’iceberg dels presos i preses polítiques i exiliades.
Un nou cicle no sorgirà de trucs màgics. Una Generalitat d’esquerres necessita quelcom tipus bloc d’investidura català, de convicció i entesa sobiranista, independentista i republicana, de sensibilitat i compromís social i municipalista, climàtica i feminista. Practiquem el diàleg per obrir la via de l’Amnistia i el Referèndum. 17 de desembre de 2020
De la Carta de L’Aurora.
