Seria magnífic que el moviment ‘No Kings’ (‘Sense reis’) s’estengués arreu del món, contra el poder dels grans magnats, oligarques i moderns cacics, contra la cobdícia i regne de les multinacionals, el parasitisme del capital financer i el militarisme dels estats que imposen la seva llei a sang i foc.
El ‘No Kings’ s’agermana el moviment Black Lives Matter (BLM) ('Les vides dels negres importen') i l’enforteix. La democràcia i la sobirania ciutadana nord-americana s’esquerden quan el plus de beneficis de la dominació del món s’afebleix a mans dels reis de la propietat privada i de les armes, mentre es converteixen en restricció de llibertats, de drets, de condicions de treball, de guerres i destrucció arreu.
L’alcalde de Chicago, Brandon Johnson del partit demòcrata, ha cridat a la població estatunidenca a convocar una vaga general massiva i històrica, com mai s’hagi vist, contra la ‘tirania’ i les polítiques autoritàries del president Trump, i l’avarícia dels ultra rics i de les grans empreses. “Estic cridant -clama- a tota la gent negra, a la gent blanca, a la gent morena, a la gent asiàtica, a la immigrant, a la gent gai de tot aquest país, a aixecar-se contra la tirania”.
La rebel·lia que aflora en el baluard industrial, financer i militar del món és una promesa de futur, un avís del que pot comportar un esclat revolucionari a l’epicentre de la globalització neoliberal en fallida. La transició a un nou escenari dominat per les multinacionals, les polítiques reaccionàries i uns lideratges ultradretans no serà una bassa d’oli. La lluita de les classes treballadores, dels pobles, de les dones, dels diversos segments maltractats, obre les expectatives a enderrocar els novíssims reis.
De moment la línia groga de Gaza ha frenat els tancs israelians, però, cínicament, és a canvi de consolidar l’avenç de l’ocupació de mitja Franja, i alhora d’exonerar Netanyahu i l’estat d’Israel del genocidi i dels crims de guerra. Tot això sense evitar que segueixin caient les bombes i els míssils, i encara menys la destrucció i el robatori de terres que duen a terme els colons, i els assassinats del Tsàhal (les forces armades israelianes) a Cisjordània.
L’ONU queda desautoritzada. Com s’ha fet foc d’encenalls la seva política dels dos estats, el d’Israel i el de Palestina, promoguda pels els acords d’Oslo! És palès que el genocidi de Gaza i l’ocupació i destrucció de poble palestí, fa inviable un estat d’Israel a Palestina que nega per la força de les armes l’existència de l’Estat Palestí, des del riu fins el mar, com ha convertit en clam la mobilització internacional.
Quan Netanyahu va parlar a L’ONU, malgrat estar condemnat com a criminal i genocida, l’hemicicle de la seu de Nova York es va buidar. És aquest gest una mostra del que haurien de fer els estats amb aquest organisme internacional? Arraconar-lo, com fa EEUU amb el seu veto i amb la seva exclusió, en quan contravé els interessos de regnat imperialista.
L’amenaça ultradretana, la involució autoritària i reaccionària, és el segell de les multinacionals i els estats més poderosos per imposar-se a les crisis que provoquen. L’alternativa rau en aixecar la consciència i construir l’organització revolucionària capaç d’expropiar aquests poders econòmics i destruir els seus instruments estatals.
23 d’octubre de 2025
De la Carta de L’Aurora.
