La metabolització de la gesta del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 és lenta i contradictòria. Encara s’està digerint el bloqueig del resultat victoriós per part de la repressió estatal. Hi ha una gran dificultat per comprendre que el cim de la mobilització independentista i republicana va resultar frustrat sobretot per la força de facto de l’Estat, però també per la feblesa d’una direcció política temorenca que va proclamar i suspendre la independència amb uns segons de diferència.
El reflux, lògic de la població i el jovent, obliga a una anàlisi acurada dels fets, per tal d’aconseguir una nova estratègia popular conjunta.
Entre altres hi ha dos elements cabdals que a l’independentisme, en la vessant d’esquerres o de dretes, li costa copsar i incloure.
Un és el propi estat espanyol. Cal furgar en les seves contradiccions i crisis, cercar aliances democràtiques, republicanes i d’esquerres. La subordinació a l’estat no rau en el reconeixement de la seva realitat, ni ve de la postergació de cap lluita, sinó de la força repressiva de la que disposa.
L’altra és el factor social. La població i la classe treballadora han de sentir que les seves necessitats més pregones tenen a veure, millor dit, s’inclouen i formen part ineludible de la mobilització republicana, pel dret a l’autodeterminació, i per un referèndum efectiu i la independència.
Drets i serveis públics, condicions laborals, mesures socials, no poden ser moneda de canvi per les llibertats, ni a l’inrevés.
La coincidència de color polític en el govern estatals i el de Catalunya, amb un PSOE i un PSC hegemònics, i malgrat les dependències respectives envers les forces sobiranistes, nacionalistes i independentistes, sembla difuminar la crisi entre l’estat i Catalunya, però s’obre pas pel subsol sense donar treva.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s’ha lluït, just abans de la Diada, amb la sentència que anul·la uns articles substancials del decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat de 2024. L’Estat tampoc dona cap treva. El menysteniment, la negació i la repressió a la llengua catalana aflora un conflicte ben viu i gens resolt.
La Diada és festiva i combativa, s’ho mereix una Catalunya lliure, republicana i social.
11 de setembre de 2025
De la Carta de L'Aurora.
https://fundacioandreunin.com/
