El capital parasita i ofega la
societat, la humanitat, les persones i la natura. El model econòmic depredador
trenca les barreres naturals que aïllen virus com els coronavirus, sense
preparar-se per fer front a les pandèmies. La brutalitat de l’explotació del
treball, la dominació estatal i patriarcal, l’atur, el racisme i les guerres és
consubstancial amb la propietat privada dels mitjans de producció. Un món
comunal, republicà, sense privilegis i socialista és l’alternativa vital.
L’esclat de
rebel·lia ‘Black Lives Matter’ contra el racisme a EEUU s’encén amb l’espurna
de l’assassinat a sang freda de George Floyd (negre, 25 de maig, Minneapolis),
ofegat per un policia després d’una agonia de 8 minuts i 46 segons en la que
Floyd alertava “no puc respirar”.
Pot ser una al·legoria
mortífera de la globalització capitalista. El poder del capital financer i dels
seus Estats aboquen a la barbàrie i l’ofec generalitzat.
Un 23 % de cotitzants a
la Seguretat Social estan en ERTOs. Nissan decideix plegar. Seat avisa d’un
descens del 30 % de la producció. El treball precaritzat està en hores baixes
per la davallada del turisme. La pobresa s’enfila. Es col·lapsen les ajudes
directes pel lloguer davant l’allau de sol·licituds, fins el punt que la
Generalitat n’ha tancat la recepció. La importància de l’Ingrés mínim vital
(IMV) resta minvada per la magnitud de cassos que ni la poden demanar.
Els milions destinats,
pocs respecte les necessitats, són ben lluny dels 60 mil milions que encara deu
la banca del rescat que l’Estat hi va abocar el 2008. Per IMV l’Estat ha
previst un crèdit a la Seguretat Social de 500 M €.
Som en la sisena
pròrroga quinzenal de l’estat d’alarma. El govern estatal proclama que serà
l’última, el 21 de juny. Resulta imprescindible deslligar les mesures socials
de l’estat d’alarma i allargar-les, perquè no esdevingui un estiu negre per
masses segments de la població treballadora.
L’escenari general que
s’entreveu és que o hi ha un avenç en la industrialització o s’estendrà la precarietat
i la pobresa.
Les subvencions, ajudes
i crèdits estatals o privats, augmenten la burocràcia de supervisions i
penalitzacions, mentre la manca de recursos humans demora durant setmanes o
mesos que arribin a les persones destinatàries.
Ara bé, es nega la
conveniència d’implementar una renda bàsica universal directa que seria més
racional, eficient i alhora econòmica.
L’estat d’alarma sosté
la vida d’un règim caduc, on una corona corrupte i repressora de les
llibertats, es dedica a encapçalar la caritat i almoines. El govern de Sánchez
navega en aigües turbulentes, fustigat per les dretes-ultradretes del PP i Vox,
però temorós de les exigències de Brussel·les i del gran capital. No en va les
mesures s’alarma mantenen els privilegis del gran capital, corporacions i
fortunes.
El govern de la Generalitat
(PDECAt-JxCat, ERC) critica al govern estatal però en el que pot fer actua amb
criteri similar, laments i ajudes minses per la població necessitada, respecte
pels privilegis i negocis de la minoria poderosa. El president Torra no fomenta
ni obre portes a les aliances i alternatives republicanes.
La mobilització de
Sanitàries en lluita mostra las hipocresia i demagògia neo-convergent. Els
retards, la manca de recursos i l’incompliment d’objectius fan que la major
part de la Llei catalana del canvi climàtic sigui paper mullat.
Per respirar, alimentar-se, formar-se i
reproduir-se convé un treball, persones i natura sanes i saludables. Després de
la Covid-19 és necessita acabar amb els privilegis, fomentar les cures i la
igualtat, una societat comunal i republicana. 4 de juny de 2020
