Ètica dels agents d’intel·ligència

És l’ètica de la repressió i del terror estatal. Els i les agents d’intel·ligència són policies infiltrats que actuen legal i il·legalment contra moviments socials, organitzacions que el règim considera perilloses, contra l’independentisme i el secessionisme. N’hi ha per tot Espanya, segons la infiltrada Maria Isern Torres. Són policies que repten al marge del seguiment judicial. Les missions de les infiltracions burlen, colpeixen i subverteixen, els drets fonamentals de les persones i organitzacions. La impunitat dels cossos repressius

estatals va sense aturador, amparada en el neofranquisme latent i la llei mordassa. La seguretat per l’estat implica la limitació de drets i la tortura, quan els hi cal. El fet que sigui una pràctica policial ancestral que es depura, pèrfida, no és menys nociva ni acceptable per les llibertats i els estats que es presenten com democràtics. La defensa de la impunitat d’aquestes infiltracions, fins i tot la negació de la seva il·legalitat, forma part dels llots en que es mou el ministre Grande-Marlaska i posa en entredit el govern. No hi haurà un demà de llibertats amb aquests vims, sinó futur involucionista. Derogar la llei mordassa és una necessitat mínima democràtica per garantir les llibertats i frenar la deriva estatal ultradretana.     

“T’hem pillat” li diu per videoconferència en Roger a la infiltrada mallorquina Maria. És quan al reportatge de La Directa i del 30’, la jove policia exposa sense rubor que les infiltracions són centenars a tota Espanya, i que “no van només contra l’independentisme”. La investigació tenaç i minuciosa del mitjà alternatiu La Directa ha resultat clau per desemmascarar i denunciar les infiltracions. A Gran Bretanya, en cassos similars, es va condemnar a implicats i responsables per conculcar els drets fonamentals de les persones. A l’estat espanyol el règim monàrquic i el govern pretenen que no ha estat res. A Catalunya la portaveu del govern diu que les infiltracions van seguir "el marc normatiu establert", malgrat la vulneració de drets. La entitat de Drets humans, Irídia, ha interposat un recurs d’empara davant el TC, contra la inadmissió de la querella contra un policia espanyol infiltrat en espais polítics i socials de Barcelona. Iridia denuncia les “greus vulneracions” de drets fonamentals i “l’absoluta manca d’investigació dels fets”. La CUP demana reactivar la comissió d'investigació sobre les infiltracions policials als moviments socials vetada al Congrés. Què hi faran Sumar i els aliats de la majoria d’investidura?

El PP i Vox, la dreta i la ultradreta, se sostenen en les expectatives electorals, mentre les esquerres en general s’erosionen. La població treballadora alimenta l’abstenció i el desencís, la immigrada no disposa de drets de ciutadania per votar. Les lleis com la de mordassa i la d’estrangeria, són pilars que condemnen les llibertats i afavoreixen la involució autoritària i el neo-franquisme. I, és clar, no es tracta només d’aquestes lleis. El retrocés continu i la degradació en el “Pa, Sostre i Treball”, que te com a contrapunt els beneficis lluents de bancs i grans empreses i fortunes, no es compensa en les tímides mesures governamentals, ni els subsidis, quan n’hi ha. 

És vital virar a una estratègia republicana de llibertats. Unes aliances per temptejar i preparar un escenari de processos constituents republicans, que inclogui el dret a l’autodeterminació, que s’alimenti de les necessitats socials més vitals, així com dels drets fonamentals i serveis públics universals.

A l’inici de l’any és memorable el nou cràter obert amb la denúncia de les agressions sexuals pel #JoTambé de les periodistes. L’abast del MeToo, el S’ha Acabat de les futbolistes, el “Cuéntamelo” de les milers de denúncies anònimes, el “que la vergonya canvií de bàndol” de Gisèle Pelicot, la condemna pel cas Alves, va estenent-se a nous àmbits professionals i socials. 

Demolidora l’onada desencadenada per la denúncia de la jove periodista de 24 anys Mar Bermúdez a Raül Gordillo (condemnat); l’estudi de L’Observatori de violències masclistes de Mèdia.cat, que detecta que més de la meitat de les dones periodistes han sofert agressió sexuals en el desenvolupament de la seva professió; el pòdcast i articles de Crític que han fet saltar l’omertà de significades periodistes agredides. El “Ja n’hi ha prou” obre els ulls a noves dones, i també d’homes.

Centenari Lenin. A la “Carta als obreres i camperols d’Ucraïna a propòsit de les victòries sobre Denikin” (28.12.1919): “Existeixen tasques especials per al Poder soviètic a Ucraïna... el problema nacional, si Ucraïna ha de ser la República Socialista Soviètica d’Ucraïna, independent i unida a la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia per mitjà d’una aliança (federació), o ha de fondre’s amb Rússia en una República Soviètica única... La independència d’Ucraïna ha estat reconeguda pel Comitè Executiu Central de la RSFSR i pel PC(b)R... només els obrers i camperols d’Ucraïna, en el seu Congrés dels Sòviets d’Ucraïna, poden decidir i decidiran la qüestió de fusionar Ucraïna amb Rússia o deixar a Ucraïna com una república independent, i en aquest últim cas, quina classe de lligam federatiu ha d’establir-se entre aquesta república i Rússia. ... Nosaltres volem una unió voluntària de les nacions, una unió que no tolera cap violència d’una nació sobre altra. ... Els comunistes borotistes defensen la independència absoluta d’Ucraïna. Els bolxevics no fan d’això objecte de divergències, de desunió, no veuen en això cap obstacle per un treball solidari del proletariat. Entre els bolxevics hi ha partidaris de la independència complerta d’Ucraïna, com també els hi ha de la unió federativa més o menys estreta o de la fusió plena d’Ucraïna amb Rússia. Les divergències per aquestes qüestions son inadmissibles”. Tom 40, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

16 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo40.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/
Infiltrats: https://www.3cat.cat/3cat/infiltrats/video/6319194/?ext=SM_TW_F4_CE24_
Observatori Mediacat: https://www.media.cat/2024/12/18/resum-executiu-violencies-masclistes-contra-periodistes/
Crític: https://www.elcritic.cat/noticies/el-podcast-de-critic-19-amb-mar-bermudez-i-ana-polo-225308
Comunicat: https://www.violenciadegenere.org/actualitat/comunicat-el-jotambe-de-les-periodistes

L’ombra fosca negacionista

S’estén l’ombra fosca d’un passat conservador i reaccionari que nega el futur, com nega les evidències del desgavell i incapacitat del capitalisme monopolista financer globalitzat. En aquests dies d’inici d’any s’anuncien un munt de desitjos i reptes. Moviments socials, Entitats de tot tipus i persones, animen per un any millor. I tant, que menys a lluitar. Uns sans desitjos i reptes en drets i serveis públics universals. Passes en Pa, Sostre i Treball. Avenços en la concreció de la lliure convivència i respecte per les dones, i entre els mateixos homes, jovent, pels segments nombrosos d’immigració i racialitzades. Tanmateix, perquè els propòsits siguin realistes, convé desemmascarar les il·lusions i miratges en un capitalisme “no salvatge” o “civilitzat”, o en un ordre mundial de pau i cooperació a mans de les multinacionals. La societat fonamentada en la gran propietat dels mitjans de producció, basada en la dominació i l’espoli, condueix indefectiblement a la destrucció i la barbàrie. L’antídot a aquest verí és una estratègia revolucionària socialista de masses. 

La juxtaposició de crisis, financera (2008-12) i econòmiques, pandèmica (2020), climàtica, militaristes, polítiques, il·lustren el fracàs de la globalització neoliberal. Els amos del món que predominen són un segment més reduït, privilegiat, de magnats i oligarques milmilionaris, que els fa nosa fins i tot la democràcia parlamentària. Les elits del poder impulsen obertament l’autoritarisme, la repressió, la limitació de les llibertats i el neofeixisme. També els fa nosa les estructures de serveis i empreses públiques estatals, els drets universals, de les dones, dels pobles i la natura.

Les grans multinacionals imposen la seva llei d’explotació, espoli, depredació, parasitisme i militarisme, sense pau, cooperació ni harmonia. L’escenari internacional que sorgeix d’aquestes crisis és reaccionari, d’involució de les llibertats, de degradació de les condicions socials i de vida de la majoria de la humanitat. Un món colpit i infeliç.

Les proclames de Trump i Musk, just a punt de formar el govern dels USA, sonen a increment desfermat de la competència interimperialista; esbossen matusserament un nou repartiment del món, per doblegar països i regions emergents, assegurar les fonts d’energia, els subministres industrials bàsics. Putin cerca el lloc d’una Rússia imperial en un context de multilateralitat en l’espoli mundial. El capital financer no perd puntada en depredar i parasitar qualsevol recurs de la natura i dels estats. La tendència política reaccionària s’encamina a un xoc vers la població treballadora, les dones, els pobles i el planeta.

Com més poder acumulen l’1 % humà mundial, les “dues-centes” multinacionals i els seus estats, més contradiccions, conflictes, guerres, misèria i destrucció provoquen. És un escenari de poder de la gran propietat privada insostenible.

Hi ha feblesa dels pobles i de la gent treballadora en la resistència a aquesta evolució, però no hi ha resignació en una pau dels cementiris. El moviment feminista desafia aquesta involució, des de la defensa dels drets adquirits, així com sostenint l’avenç en la consciència, l’empatia entre tota la població, la concreció de noves millores concretes palpables. Ucraïna, Palestina, Rojava, Síria, expressen els esclats de lluita de supervivència amb les armes a la mà. La classe treballadora arreu del món és la clau de volta per forjar els instruments concrets de defensa, resistència i avenç social revolucionari. 

Els desitjos i reptes, els somnis en un món millor, seran més possibles i realistes si contribueixen a engendrar i formen part d’una estratègia treballadora revolucionària.

Centenari Lenin. A la “Resolució del CC del PC(b)R sobre el Poder soviètic a Ucraïna” (2.12.1919): “1. Aplicant invariablement el principi de l’autodeterminació de les nacions, el CC considera necessari confirmar una vegada més que el PCR sustenta el punt de vista del reconeixement de la independència de la RSSU. 2. Considerant indiscutible  per a tot comunista i per a tot obrer conscient la necessitat d’establir la més estreta unió entre totes les Repúbliques Soviètiques... el PCR sosté que la forma d’aquesta unió serà determinada en última instància pels propis obrers i camperols treballadors ucraïnesos. 3. Actualment les relacions entre la RSSU i la RSFSR estan determinades pel vincle federatiu... 4. Tenint en compte que la cultura ucraïnesa (l’idioma, l’escola, etc.) fou oprimida durant segles pel tsarisme i les classes explotadores de Rússia, el CC del PCR obliga a tots els membres del Partit a contribuir per tots els mitjans a eliminar quants obstacles s’oposin al lliure desenvolupament de l’idioma i la cultura ucraïnesa... els membres del PCR estan obligats a donar proves de la major tolerància i precaució respecte a aquestes tendències, oposant-li, en explicacions fraternals, la identitat d’interessos entre els treballadors d’Ucraïna i de Rússia. ... haurà de posar en pràctica el dret de les masses treballadores a estudiar en idioma ucraïnès i a parlar la seva llengua materna en totes les institucions soviètiques, ...mesures per assegurar que en totes les institucions soviètiques hi hagi un nombre suficient d’empleats capaços de parlar en ucraïnès i que en el futur tots els empleats sàpiguen explicar-se en aquests idioma”. Tom 39, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

9 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo39.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Un quart de segle

La imponent manifestació pel “Mazón dimissió”, tercera mobilització del poble valencià contra les conseqüències de la negligent gestió governamental enfront la DANA, és tot un signe dels temps. És una denuncia inapel·lable a la depredació destructora de la natura i de la població per part dels poders econòmics. Un altre ha significat la dignitat de Gisèle Pèlicot amb “Que la vergonya canviï de bàndol”, llançada contra la violació d’uns homes que perpetuen la dominació misògina patriarcal. La dècada de la rebel·lió catalana per l’estat independent republicà, amb el pic del referèndum d’autodeterminació dels fets de l’1 d’octubre de 2017, va ser reprimit per un règim monàrquic i un estat conservador, reaccionari i involucionista, ara bé, va resultar una experiència lúcida per alliberar-se d’un jou de centenars d’anys que sotmet arreu de l’estat. L’any acaba amb

una inflació del 2,8 % que erosiona els sous i qualitat de vida treballadora, mentre colpeix greument a les capes precàries i més empobrides. Les guerres d’invasió a Ucraïna i Palestina formen part de l’iceberg militarista, consubstancial a l’ordre mundial vigent de l’imperialisme de les multinacionals i el capital financer. Per acabar-ho d’adobar, l’estat més poderós posa com a caps els magnats i oligarques ultradretans misògins, Trump i Musk. Són preludi de desastres. Lluitar i resistir-se aferrissadament és ineludible. Guarir-se dels desgavells i aconseguir avenços és obligat. Cercar la recomposició treballadora, una estratègia i organització revolucionària, és la tasca vital per capgirar el signe del segle. 

El primer quart de segle vint-i-u rebla l’efecte desolador on el capitalisme es revela més nociu i destructiu que creatiu. La caracterització de l’imperialisme com a fase superior del capitalisme monopolista (Lenin), època de guerres i revolucions, és plenament vigent amb l’hegemonia d’unes poques, dues centes, grans multinacionals. El fracàs de la globalització neoliberal obre el trànsit a un escenari de depredació, confrontació, i a un parasitisme més ferotge que promou polítiques ultradretanes. 

El capital privat financer predominant nega ser l’origen de la multiplicitat de crisis. El seu immens poder va aconseguir derrotar la revolució obrera soviètica del passat segle, frenar l’avenç de la revolució mundial, i fonamentar una situació d’involució reaccionària. Tanmateix, els seus fonaments no són granítics ni intemporals. Es basen en la disgregació de les classes treballadores, en la seva manca de referència i estructuració política independent, en la dependència dels postulats, partits i electes del reformisme dels estats, per un capitalisme no salvatge, enemic de la revolució. 

El capital monopolista globalitzat manté uns estats nacionals que han de consumir recursos ingents en reprimir, esclavitzar a la gent treballadora, a les dones i als pobles. Són uns estats en constant competència que predomina sobre les proclames d’ordre mundial de cooperació i pau. L’ONU n’és una expressió impotent. Les guerres, l’explotació i l’espoli són la cara descarnada dels poders existents.

La recolonització del món per part del poder del dolar, de la seva imponent indústria i exèrcit, te uns límits en els interessos dels altres imperialistes, dels pobles i regions senceres, de les dones, de les classes treballadores i de la pròpia natura. Un nou repartiment del món, o un sotmetiment global a l’imperialisme hegemònic nord-americà tampoc és sostenible. No és un futur viable. 

L’avenç social del món no ve per la màgia que emana del poder de la propietat privada, ni de l’encís del gran capital, ni les mercaderies, ni de la mitologia i religions, ni de la repressió i dominació estatal, sinó de la ciència, la tècnica, el treball humà, de la lluita revolucionària, de l’anhel de llibertat i de viure en felicitat, en estima i cures entre totes les persones, pobles i natura.

L’Aurora lluitem per un segle on es freni la reacció i s’obri les portes a la revolució socialista.

Centenari Lenin. A “El poder soviètic i la posició de la dona” (6.11.1919): “segon aniversari del Poder soviètic... La burgesia i els seus partidaris ens acusen d’haver infringit la democràcia. Nosaltres afirmem que la revolució soviètica ha donat un impuls sense precedents al progrés de la democràcia en extensió i en profunditat... La posició de la dona mostra d’una manera particularment concreta la diferència entre la democràcia burgesa i la democràcia socialista... La democràcia burgesa promet de paraula la igualtat i la llibertat... a la pràctica ni una sola república burgesa, ni la més avançada, ha atorgat a la dona (la meitat del gènere humà) plena igualtat de drets com els homes, davant la llei, ni ha alliberat a la dona de la tutela i el jou dels homes... En dos anys el Poder soviètic, en un dels països més endarrerits d’Europa, ha fet més per l’emancipació de la dona, per la seva igualtat amb el sexe “fort”, del que van fer durant cent trenta anys totes les repúbliques”. Sobre les lleis de les repúbliques capitalistes, burgeses: “... que consagren la desigualtat de la dona en el matrimoni i en el divorci, que estableixen la desigualtat entre els fills nascuts fora del matrimoni i els “legítims”, i que atorguen privilegis als homes i humilien i ofenen a la dona... La República Soviètica, la república dels obrers i els camperols, foragità d’un sol cop aquestes lleis... Fora els mentiders que parlen de llibertat i igualtat per a tothom mentre existeix un sexe oprimit... eliminació de tota possibilitat d’oprimir i explotar”. Tom 39, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

2 de gener de 2025

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo39.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Els amos

Els amos fan i desfan segons el seu crematístic albir. La corda fluixa governamental tremola pels ensurts que provoquen els amos de l’economia. Els senyors dels diners, de les finances i la gran propietat, procuren no perdre puntada. Els 186 vots al Congrés, del PP, Vox, Junts i PNB, han tombat el gravamen energètic. La reducció de la jornada laboral tampoc serà efectiva pel bloqueig patronal. Els lloguers segueixen desbocats. La dreta nacional espanyolista dominant de l’Estat, la nacional catalana i basca sotmeses, no baden boca en beneficiar a Repsol i demés energètiques, Bancs, Fons depredadors del sol i l’habitatge, gran capital del turisme i gran luxe. Els amos empren els seus capatassos polítics, servidors ideològics, jurídics i repressius, a través del seu Estat, per imposar i conservar privilegis, poder i beneficis. Son cacics i oligarques sense cap pietat vers les necessitats vitals de la majoria de la població. La majoria de suport al govern del PSOE i Sumar, s’ha esberlat. Cal aprendre dels avenços en drets i realitats de

les dones i el moviment feminista. Cal copsar la força mobilitzada que emergeix en el moviment pels lloguers. Cal metabolitzar com la classe treballadora ha aconseguit plantar cara a certes empreses per millores salarials. Els carrers han de ser sempre nostres o les catifes negociadores i vots parlamentaris serveixen els poderosos amos.

El govern estatal queda en un atzucac parlamentari. Els Pressupostos en entredit. El que la dreta no va aconseguir guanyar electoralment, ho recupera des dels poders econòmics i estatals. La independència per part de Junts, o el preuat basquisme del PNB, no són de rebut quan afecta els beneficis i inversions de Repsol i la Banca.

Els Sindicats CCOO i UGT, que han posat gairebé tots els ous en la cistella de la confiança governamental, els hi correspon girar la mirada a les empreses i els carrers. És hora de reaccionar amb  la mobilització treballadora per tenir la força suficient per exigir i aconseguir millores imprescindibles. Si més no, en fiscalitat, lloguers, salaris i jornada laboral. L’increment de la productivitat ha de revertir entre la massa treballadora. Ara se’n va al parasitisme financer, a la ineficiència de la competència econòmica, al militarisme, a les conseqüències de l’absència de planificació per una economia sostenible, sana, útil per a la vida de cada persona, el bon desenvolupament de la humanitat, les dones, els pobles i la cura de la natura.

El Pa, Sostre i Treball, entra en el paradigma dels drets i serveis públics universals. L’amor nadalenc i la pau universal que canten els àngels conviuen en tant que contrapartida simbòlica de l’opressió, les guerres, l’explotació del treball, el sotmetiment de les dones, les discriminacions, l’espoli dels pobles i la destrucció de la natura. Per defensar-se i frenar la deriva reaccionària involucionista, cal cercar estratègia revolucionària, començant per rebel·lar-se, mobilitzar-se i organitzar-se.

Centenari Lenin. A “Resposta a les preguntes d’un periodista nord-americà” (20.07.1919): “Les reformes són concessions obtingudes de la classe dominant que manté la seva dominació. La revolució és el derrocament de la classe dominant... El programa nostra, revolucionari, constava, en realitat, d’un sol punt general: derrocament del jou dels terratinents i capitalistes, derrocament del seu poder, emancipació de les masses treballadores respecta d’aquests explotadors... Hem donat la possibilitat... a les masses bashkiries (una de les nacions musulmanes) de constituir una república autònoma en el si de Rússia; coadjuvem per tots els mitjans al desenvolupament independent i lliure de cada nacionalitat, a l’increment i difusió de publicacions en la llengua materna de cadascuna”. “El nostre ulterior objectiu polític i econòmic en relació a tots els pobles... és un sol: aliança fraternal amb els obrers i treballadors de tots els països sense excepció... el capitalisme fou i segueix sent un sistema d’esclavitud assalariada. Tom 39, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

26 de desembre de 2024

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo39.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

A la corda fluixa

Els carrers parlen un llenguatge que xoca amb els poders econòmics i polítics. Les mobilitzacions són desiguals, algunes com la d’habitatge-lloguers va fer eclosió imponent, altres són més modestes, fins i tots n’hi ha de simbòliques. Ara bé, són persistents i clarividents. Són mobilitzacions que diuen la veritat de les necessitats i propostes, denuncien privilegis i destrets, apunten i pressionen els governs, municipals, autonòmic i estatal: Sostre, Pa, Treball i Llibertats. No va de carta als reis mags, ni d’amor universal eteri, sinó de drets i serveis universals. Va d’existència i igualtat concreta, de treball i educació actual, de vida feliç i plaent. Els poders econòmics acceleren el seu enriquiment, especulació, parasitisme i corrupció. Els poders polítics i estatal es deuen als senyors dels diners, els amos reals, per això fan polítiques amb resultats decebedors per a la majoria de la població. L’increment de la inflació (2,5%) anul·la augments de sous i subsidis. Augmenta la precarietat i la pobresa, en especial entre les dones i jovent. Els diferents moviments socials van per vies diferenciades entre sí, i respecte a la classe treballadora. Les experiències mobilitzadores, els èxits i els fracassos, necessiten enfocar la visió conscient a la necessitat de noves referencies polítiques útils, treballadores, republicanes de ruptura amb el règim monàrquic i revolucionaries. 

El decret de pròrroga pressupostària de la Generalitat situa el govern Illa/PSC a la corda fluixa. El PSC s’ha erigit en paladí dels interessos de l’empresariat, el gran capital i fortunes, ben arrapat al govern estatal i al règim constitucional espanyolista monàrquic. Tanmateix en el Parlament depèn d’ERC i Comuns, amb els que va pactar i signar al suport a la investidura de Salvador Illa. Ens cal assenyalar que la investidura va comptar també amb el vistiplau dels sindicats CCOO i UGT. Hi ha un cúmul de contradiccions entre les eleccions i el parlamentarisme, entre les necessitats de la majoria popular i les de la minoria poderosa, entre la dominació estatal i la supeditació i discriminació de les llibertats de Catalunya i llengua, entre un treball, sostre i pa inestable, i els beneficis bancaris, immobiliaris i del gran luxe.

Poques polítiques importants dels pactes d’investidura han vist la llum. No hi ha finançament singular. Ni indicis fiables de que es pugui instrumentar. Les mesures sobre habitatge i lloguers segueixen torpedinades pels tribunals estatals, per la majoria parlamentària del congrés i sectors influents dels PSOE, PSC i Junts. La salut i educació estan sotmeses a la subvenció del capital privat concertat. La consellera de Salut n’és una defensora entusiasta. L’energia, aigua i indústria farmacèutica privada, resten intocables. Sí cau un Hard Rock condemnat d’antuvi. S’anuncia la condonació propera de 16.000 milions d’euro del deute del FLA (Fons de liquiditat autonòmica). S’ha de concretar l’enèsim anunci del traspàs de Rodalies, així com la realització de la infraestructura de la Línia 9 del Metro de Barcelona. La construcció d’habitatge en terrenys de la memòria inundable d’aigua segueix implacable, a llocs com Gavà i altres de la mà del PSC. L’alcalde PSC de Barcelona, Collboni, proposa una tercera terminal de creuers de gran luxe al Port, o l’ampliació aeroportuària, malgrat incrementarien la pol·lució i les milions de turistes. Sembla com si fóssim davant d’un neo peix al cove de substrat sociovergent, ben de de bracet amb el govern estatal. 

L’aplicació adulterada i perversa de la Llei d’Amnistia distorsiona una entesa idíl·lica. La Judicatura està aconseguint que s’amnistiï a més repressors dels fets d’octubre 17 que de les persones repressaliades. La confrontació pels Pressupostos en el Congrés estatal altera l’equilibri de suports parlamentaris al govern PSOE i Sumar; on Junts fa causa amb les dretes, PP i Vox, en polítiques econòmiques i socials, però burxa pel biaix profund de la repressió nacional.

Els Pressupostos esdevenen un taló d’Aquil·les pels governs de la Generalitat, de l’Ajuntament de Barcelona i pel de l’Estat. Collboni i Sánchez han de començar a posar les seves barbes a remullar.  
Les crisis governamentals remouen els governs a França i Alemanya. Són nous símptomes de la inoperància i fracàs de la globalització imperialista neoliberal. Els poderosos del capital financer i les multinacional s’enriqueixen immensament, multipliquen el seu poder i extorsió, però sobretot porten destrucció i misèria a la gent treballadora, pobles, dones, jovent i natura. De forma negativa mostren la seva incapacitat per resoldre les necessitats de la majoria del planeta i de la humanitat sencera. Capgirar-ho necessita d’estratègia i organització revolucionària.

Centenari Lenin. Al “Programa del PC (bolxevic) R” (1919): “el perfeccionament de la tècnica, al concentrar els mitjans de producció i circulació i al socialitzar el procés del treball en les empreses capitalistes, va creant amb rapidesa cada vegada major la possibilitat material de substituir les relacions de producció capitalistes amb les comunistes, és a dir, la possibilitat de la revolució social... Al substituir la propietat privada dels mitjans de producció i circulació amb la propietat social i a l’instaurar l’organització planificada del procés social de producció per assegurar el benestar i el desenvolupament universal de tots els membres de la societat, la revolució social del proletariat acabarà amb la divisió de la societat en classes, amb el que alliberarà a tota la humanitat oprimida, ja que posarà fi a totes les formes d’explotació d’un sector de la societat per altre”... “La democràcia burgesa... el capitalisme... en la seva fase imperialista ha portat a la més greu agudització del jou racial i nacional... Només perquè el Poder soviètic és un poder dels treballadors ha pogut eliminar fins a la fi i en tots els àmbits de la vida, per primera vegada al món, les últimes petjades de desigualtat a l’àmbit del dret matrimonial i, en general, de la família”. Tom 38, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

19 de desembre de 2024

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo38.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Convulsions

El cop d'estat a Corea del Sud ha resultat fallit per obra d’una important mobilització vaguista i popular. La caiguda del dictador de Síria sentència la degradació del règim, a mans de la revolució popular finalment liderada per l’islamisme suní i HTS, en una llarga guerra civil que ha dessagnat el país. El govern conservador de Macron cau incapaç de subsistir contra el veredicte i mobilització popular, que va convertir en primera força electoral el Front Popular de les esquerres. El Pròxim

Orient s’encamina a un esclat, que s’estén, sobretot, per les massacres del sionisme d’Israel contra Gaza, Palestina i Líban. La guerra d’invasió de Rússia per sotmetre Ucraïna fereix Europa. Guerres, revoltes, revolucions i lluita aferrissada, ni que sigui soterrada, formen part de les crisis diverses que convulsionen la transició de l’imperialisme neoliberal i militarista de les poderoses multinacionals, vers un escenari incert que, pel moment, està dominat per la tendència cap a la reacció ultradretana; una

evolució on la classe treballadora resta disgregada, doncs li cal aconseguir consciència i organització política independent. Les necessitats vitals, la lluita i mobilització, i la teoria revolucionària, marxista, són el talismà amb el que confrontar-se a la propietat privada i als estats.

Tot depèn de la recomposició popular entorn la classe treballadora. Els esclats de rebel·lia i revolució queden distorsionats, i malauradament

ajornats, per la situació de feblesa treballadora, així com l’enorme poder de les multinacionals. Tanmateix el xoc depredador entre els diferents imperialismes, junt amb la seva incapacitat per resoldre les crisis favorablement per la majoria de la humanitat, permet deduir que les escletxes i esvorancs que es produeixen, seran elements a través del que la població treballadora arreu construirà el camí revolucionari. Un ordre social, climàtic i humà que situï el treball, el coneixement, el gaudir de la vida i la natura, en el lloc dels actuals poders de neocolonialisme i neoesclavisme patriarcal.

Les convulsions habituals, normalitzades, no són menys importants. Hi ha una llarga llista de crisis, com l’econòmica, sanitària, extractives d’espoli dels recursos naturals i climàtica, precarietat, pobresa, migratòria i racisme i refugiades, gènere, sotmetiment i violència masclista contra les dones. Privilegis als senyors dels diners, jerarques, oligarques i cacics. L’increment incessant de la productivitat per la millora científica i tecnològica, en l’organització del treball i la formació, no repercuteix en un avenç social, sinó que queda ofegat i pervertit per l’especulació i domini del capital financer i multinacionals. Cal subvertir aquestes normalitats habituals predominants per contribuir a construir futur social i revolucionari. 

Centenari Lenin. Al “Prefaci al discurs <Sobre com s’enganya al poble amb les consignes de llibertat i igualtat>” (23 juny 1919): “Qui admet la lluita de classes ha de reconèixer que mai en una república burgesa, ni tant sols en la més lliure i democràtica, van poder ser ni han estat mai la “llibertat” i la “igualtat” altra cosa que expressió de la igualtat i la llibertat dels posseïdors de mercaderies, expressió de la igualtat i la llibertat del capital... En el règim burgès (és a dir, en tant es mantingui la propietat privada de la terra i dels mitjans de producció) i en la democràcia burgesa, la ”llibertat i la igualtat” no són sinó mers formalismes que impliquen en realitat l’esclavitud assalariada dels obrers... i el poder omnímode del capital, l’opressió del treball pel capital”. A “Una salutació als obrers hongaresos” (27 maig 1919): “La seva essència fonamental (de la dictadura del proletariat) resideix en l’organització i disciplina del destacament avançat dels treballadors, de la seva avantguarda, del seu únic dirigent: el proletariat. El seu objectiu és construir el socialisme, suprimir la divisió de la societat en classes, convertir a tots els membres de la societat en treballadors, llevar el terreny a tota l’explotació de l’home per l’home... la immensa força de la costum de dirigir l’economia de mode petitburgès i burgès només es pot superar en una lluita llarga i tenaç”. Tom 38, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

12 de desembre de 2024

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo38.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Creences

La reacció ultradretana, política i teològica, empra el conglomerat internacional “Hazte oir” com ariet per subvertir drets, llibertats i coneixement. Les creences substitueixen a la ciència. Els mites i costums ancestrals perverses esdevenen paraula de Déu, inapel·lable. El negacionisme subjectiu delirant es propaga com a veritat eterna contra la tossuda i creativa realitat objectiva. La història i l’univers en surten anatemitzats. Són una punta de llança matussera destinada a imposar la involució política, més repressiva i autoritària. Tarannà dictatorial. Tanmateix, avalada pel Senat estatal de majoria PP i Vox, la cimera reaccionària ha fet conxorxa amb un Mayor Oreja que proclama als quatre vents que la teoria de l’evolució és mentida, l’avortament cosa del dimoni, i que les persones trans es mereixen la presó. L’anticomunisme visceral i la misogínia violadora d’aquests patricis de la pàtria potestat romana s’agiten inquiets, condemnen d’antuvi tota possibilitat de fomentar alternativa republicana i revolucionària. Els grans poders econòmics alimenten aquestes icones perquè estats i governs prioritzin garantir els privilegis, beneficis i gran propietat.

La internacional moralitzadora reaccionària és un artefacte ben precís i poc celestial. Centra la seva acció terrenal en contra del dret a l’avortament, val a dir, del dret al propi cos de les dones, per imposar el manteniment del seu domini i discriminació per una part de la societat i l’estat patriarcal. Aquesta ultradreta, que te predicació en la dreta conservadora i s’emmiralla amb les institucions i jerarques estatals, dedica molts esforços en propagar el negacionisme de la violència de gènere, de la cultura de la violació i del lliure consentiment. Fa un atac a ultrança de la diversitat en el gènere i les persones trans. Ho acompanya, sense que li caiguin les esquelles, del negacionisme climàtic. L’homofòbia repressora que destil·la es dona la mà amb el racisme, contra la immigració i la gent racialitzada. És una estratègia de remoure pors i baixes passions d’hàbits i costums de servatge, esclavatge i colonialisme. Burxen en el pitjor d’un imaginari popular profund que milers d’anys de lluita i revolucions, d’avenç social, tecnològic, cívic i humà, pugnen per enterrar. La reacció és enemiga declarada dels drets i serveis universals, de la propietat social i de les llibertats. Les polítiques d’extrema dreta són estendards útils als amos del món per imposar el seu poder en la crisi de la globalització imperialista de les multinacionals.

Els mitjans han difós que el feminisme clàssic ha guanyat en el congrés del PSOE. Tanmateix només cal una llambregada per copsar que les restriccions i penalitzacions en la diversitat en el gènere, o les reserves o limitacions en el lliure consentiment de les dones en les relacions sexoafectives, o la imposició d’una divisió pràctica del moviment feminista, interioritzen la moral i els postulats ultramuntans.

La principal preocupació actual de la població, segons el CEO, ha passat a ser la de l’habitatge. Disposar d’un sostre s’ha convertit en una quimera pel jovent, població modesta, pobre i precària, la immigració i les dones són els sectors més colpit. Les gran manifestacions per l’habitatge, promogudes unitàriament pel Sindicat de llogateres, seguides per milers d’entitats i els sindicats, han generat una ona expansiva que provoca un gran impacte en els governs municipals, autonòmic i estatal. S’anuncien milions per ajudes, subsidis a l’habitatge i lloguers. El president del govern estatal, des

del congrés del PSOE, anuncia fogós la creació d’una empresa d’habitatge públic. Convé es concreti. Ara bé, el que clama al cel i urgeix d’immediat, és la regulació del sector d’habitatge i dels lloguers. El Sindicat de Lloguers ha deixat clar que poden estar bé les mesures si s’avança a un parc de sòl públic, habitatge i lloguer social, però que la gent que cerca sostre no pot esperar 10 anys a aconseguir-ho. Es necessita: Baixada del 50 % dels lloguers. Contractes indefinits. Renovació automàtica dels contractes. Recuperar pisos buits, turístics o de temporada. Prohibir la compra especulativa i d’acaparament.

Centenari Lenin. Al “I Congrés nacional de la instrucció extraescolar” (19 maig 1919): “El diner és riquesa social condensada, treball social condensat... impossible abolir el diner de cop... qui posseeix el diner gaudeix en la pràctica del dret a explotar... La igualtat és un engany si està en pugna amb els interessos de l’alliberament del jou del treball... la igualtat és una frase buida si per ella no s’entén la supressió de les classes... (també haurà) que suprimir la diferència de classe existent entre els obrers i els camperols”, “Quan hem enderrocat les institucions capitalistes, hem vist que existeix encara una altra força que sosté el capitalisme, i és la força de la costum... una institució pot ser derrocada de cop; la costum mai pot ser suprimida així, per molt favorables que siguin les condicions”. Tom 38, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

5 de desembre de 2024

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo38.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/
https://idrabcn.com/publicacio/lloguer-inseguretat

Remor profunda

”Ser rendista no és una feina” es denunciava a la magnífica i immensa manifestació del dissabte 23, (126.000), per uns lloguers i habitatge a l’abast de la gent jove i treballadora. “Governs i Estats, assumiu responsabilitats!” exigia la mobilització feminista del dilluns 25, per l’erradicació de la violència masclista. “1.000 dies de guerra d’invasió d’Ucraïna” se celebrava en una concentració el diumenge 24. Des de capes profundes de la població treballadora emergeix una remor encapçalada per una

nova generació lluitadora. L’amplitud del moviment pels lloguers assequibles ha generat una mobilització unitària dels diferents barris, territori i estratificacions socials. El Sindicat de llogateres ha estat el catalitzador més significatiu d’aquest fenomen tant saludable de preparació unitària, proposta concentrada, mobilització i organització. El tremend tsunami climàtic al País Valencià obre solidaritat, dolor i consciència, nova manifestació per “Mazón dimissió”; és una ferida irreparable causada per

l’especulació immobiliària i una gestió pública caciquil, corrupta i negligent. Al País Basc mobilització per les llibertats. El moviment ensenya i fomenta aprenentatge. Necessita d’experiència i teoria dels cabdals esdeveniments de la classe treballadora i revolucionària. La nova edició en català “Marx per Lenin” (Edicions del 1979), il·lustra l’interès que desperta el llegat del revolucionari comunista rus, en el centenari de la seva mort. 

No és flor d’un dia. És un punt d’inflexió al conflicte d’interessos

encreuats en l’habitatge. Hi ha una part de la població, de jovent i capes treballadores més damnades, dones agredides, migrants i racialitzades sense drets i gairebé esclavitzades, que es reconeix en la discriminació, els danys, els abusos i l’explotació, disposada a lluitar per aconseguir drets elementals i serveix bàsic públics. El “S’ha acabat” baixem els lloguers i que “La vergonya, la por, canvi de bàndol”, és un clam d’alliberament i futur. El fet que l’experiència en la mobilització orienti cap als poders econòmics, l’especulació
immobiliària i financera, l’opressió, l’espoli i el militarisme, que se senyali responsables polítics, poders públics, governs i estat, és un símptoma de remor revolucionària. 

L’habitatge com a dret universal vital, el lloguer social com a servei públic, esbossa un escenari de confrontació obligada amb els poders

dominants. No si val les alertes de que hi haurà un mal major amb la deriva ultradretana, per molt reals que siguin. No si val adaptar-se a la pràctica del mal menor per suportar els governs i evitar el major. Tot i que s’ha de bregar per aconseguir el màxim que es pugui en la situació política de govern autonòmic limitat i tutelat, i govern estatal del PSOE i Sumar, i majoria d’investidura, temorenc per fer mesures d’habitatge i lloguers, inacceptables pels rendistes però ben necessàries per les persones que els hi cal un sostre.

El Sindicat de llogateres ha estat capaç de concentrar que ja no és tolerable l’evolució actual en unes breus i punyents propostes; comença un nou cicle: Baixada del 50 % dels lloguers. Contractes indefinits. Renovació automàtica dels contractes. Recuperar pisos buits, turístics o de temporada. Prohibir la compra especulativa i d’acaparament. 4.000 entitats adherides, dotzenes d’actes, assemblees i comitès, tots els sindicats (CCOO I UGT inclosos); des dels pobles i els barris han contribuït a l’onada la CUP, Comuns, llibertaris i anticapitalistes. Trams a la manifestació clamant “Visca la lluita de la classe obrera” assenyala una direcció d’on hi ha força per sostenir el que serà una llarga lluita.

La Cort Penal Internacional ha emès una ordre d’arrest a Netanyahu, primer

ministre d’Israel, per crims de guerra i crims contra la humanitat. La mobilització solidària forma part de la lluita palestina. Manifestació “Aturem el genocidi a Palestina, fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel”. Dissabte 30 de novembre, 17 h, Plaça Sant Jaume, Barcelona.

Centenari Lenin. A “La Tercera Internacional i el seu lloc a la història” (04.1919): La III Internacional s’0ha fundat  en març de 1919... la seva missió, és complir, posar en pràctica els preceptes del marxisme i fer realitat els ideals seculars del socialisme i del moviment obrer... la Internacional Comunista  ha començat a posar en pràctica la consigna més important de Marx, la consigna

que resumeix el desenvolupament del socialisme i del moviment obrer al llarg d’un segle, la consigna expressada en el concepte :dictadura del proletariat”, “La humanitat s’espolsa l’ultima forma d’esclavitud, l’esclavitud capitalista, o sigui, l’esclavitud assalariada... A l’alliberar-se de l’esclavitud, la humanitat adquireix per primera vegada la veritable llibertat”. Tom 38, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

28 de novembre de 2024

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo38.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

Responsabilitats

Governs i Estats, assumiu responsabilitats! És el lema de Novembre Feminista per a la mobilització de 25 de novembre d’enguany. El moviment feminista en comptes d’atemorir-se, paralitzar-se i recloure’s, enfront de la virulenta reacció patriarcal, les complicitats incommensurables, i la misogínia judicial, mostra que la millor manera de defensar els drets aconseguits i fer-los efectius, és clarificar la lluita, situar què cal i com concretar-ho. Intuïtivament l’Assemblea feminista diu amb lucidesa que la política dels governs, l’Estat i les institucions, al discriminar a les dones i ser part consubstancial de la dominació patriarcal, no són neutres. Un següent pas serà assenyalar aquest Estats, i governs, com artefactes dels poders de les finances, l’economia i de la societat construïda en funció de la gran propietat privada. Responsabilitats exigeix el moviment per l’habitatge i lloguers assequibles als grans propietaris, als governs que fan lleis que beneficiïn el capital immobiliari. Responsabilitats al president i govern de la Generalitat exigia el poble valencià a la magna manifestació contra la nefasta gestió DANA. Responsabilitats planteja la Comunitat Palestina a l’Estat sionista genocida d’Israel, junt amb les empreses, Estats i governs que es neguen a finalitzar amb el comerç d’armes i les relacions polítiques. Unes exigències de responsabilitats i una consideració dels Estats i governs que necessitem impregni i formi part de la classe treballadora. 

El segon lema escollit per a la manifestació del 25 N (18,30 h. Ps de Gràcia/Diagonal, Barcelona), Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones i les nenes, “La vergonya i la por, per als agressors!” reflecteix la sintonia de l’Assemblea de Novembre Feminista amb el recent XX Fòrum contra les violències de gènere (Lliure consentiment i Dret al propi cos). El Manifest 25N proclama: “ens apleguem, internacionalment, per denunciar les violències masclistes i reivindicar la força de dones, lesbianes i trans. Aquesta és una revolta feminista. És la revolta permanent per desmuntar i desconstruir el sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonial davant les violències masclistes... les violències masclistes no són fets aïllats, sinó violències estructurals que formen part d’un sistema opressor”. Cada vegada ocupa un lloc més destacat la defensa de les dones racialitzades, de les migrants, de les que no tenen drets ni papers, les que ni compten a les estadístiques del INE ni de la SS. Les víctimes de violència masclista sense papers de ciutadania, no disposen de mitjans ni de defensa possible. Queden condemnades per la Llei d’estrangeria a formar part de les capes més colpides i als treballs menys remunerats i més precaris. Explotació, opressió, racisme, masclisme, un combinat que traspua repressió i arbitrarietat neocolonialista. Com és i fins quan resultarà inexpugnable la llei d’estrangeria, sigui en governs PP, PSOE, o del PSOE apuntalat per la majoria d’esquerres, nacionalista i independentista?

Ens cal bregar perquè aquesta revolta adquireixi les dimensions d’una revolució que subverteix aquest sistema opressor encarnat en els poders econòmics i en l’essència dels Estats. Exigir als governs i a les institucions estatals no ha de significar confiar amb aquests instruments cabdals de les classes dominants. Aquestes institucions, aquest Estat, són dels i pels opressors i agressors.

El "s’ha acabat!” del moviment feminista, sorgit del rebuig al petó no consentit (estiu 2023), va passar a formar part del sentiment femení mundial en tant que agressió masclista, assumit fins i tot per una part creixent de l’imaginari masculí, ha saltat la frontera dels moviments i causes socials. “S’ha acabat! Baixem els lloguers” és el lema de la manifestació del 23 de novembre (17 h, Pl. Universitat, Barcelona) i, “si no baixen els preus, anem cap a la vaga de lloguers... els nostres drets van en contra del seu lucre privat”. El manifest del Sindicat de llogateres és prou clar: “els responsables polítics s’han dedicat a protegir els interessos dels rendistes oferint-nos mesures descafeïnades o regulacions defectuoses, plenes de forats. Ni han garantit l’aplicació dels pocs drets que hem anat guanyant amb la lluita social, ni han fet passos significatius endavant per abaixar realment els preus del lloguer i defensar la majoria social”. Segueixen amb una crítica acerada a la política de subvencions a l’habitatge i lloguers, que beneficiïn als propietaris, no els condicionen, mentre aquests encareixen els preus. El format de lloguers de temporada burla la llei, diuen BComú. I el TS va tombar mesures de contenció de la Llei de la Generalitat. Cal senyalar que en el bloqueig a la contenció dels lloguers Junts fa causa conjunta amb el lobby patronal i amb el PSC-PSOE. En quan una alternativa entorn el sol, l’habitatge i el lloguer públic, s’han frenat del tot les incipients mesures de l’Ajuntament de Barcelona, de BComú i l’alcaldessa Ada Colau. Som a cent anys de distància, pel cap baix, de les polítiques d’habitatge a Berlín, Londres o París.

Centenari Lenin. A “Èxits i dificultats del poder soviètic”: “Si el Poder dels Sòviets és una realitat, si la burgesia ha estat derrocada en un país, la segona tasca és la lluita a escala internacional, la lluita en un altra pla, la lluita de l’Estat proletari enmig dels Estats capitalistes”... “un cop enderrocat el poder de la burgesia, la tasca principal és organitzar la construcció del socialisme”... “Hi ha que construir el socialisme amb els maons que els capitalistes escolliren per emprar-los contra nosaltres. Altres maons no podem aconseguir!”. Tom 38, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

21 de novembre de 2024

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo38.pdf
https://novembrefeminista.caladona.org/manifest-25n-2024/
https://violenciadegenere.org/agenda/manifestacio-25n-bcn
https://sindicatdellogateres.org/sha-acabat-manifestacio-el-23-de-novembre-per-deixar-clar-que-si-no-baixen-els-preus-anem-cap-a-la-vaga-de-lloguers/
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/

La memòria de l’aigua

“Si no haguera estat pels voluntaris, els primers dies hi hauria hagut morts de set, perquè al final tota l’ajuda que va arribar els primers dies, de coses bàsiques, la va donar la gent” (Ame Soler @tres.voltes.rebel). La solidaritat pràctica a Km 0 és cabdal. El moviment que comporta la seva abnegació és un clam per una societat estructurada en funció de les necessitats d’una vida popular sana. Les classes treballadores, la població modesta i més precària, han de bregar per deslliurar-se de la crapulositat i criminalitat d’uns poders econòmics que construeixen en els espais naturals inundables de la memòria de l’aigua, en conxorxa en aquest cas amb un poder polític del PP i Vox. Tanmateix, malgrat en siguin els responsables directes de la manca d’avís i gestió de la tragèdia, és la ultradreta qui pugna per fer-se amb la bandera de la ràbia i la desesperació popular. La immensa manifestació del dissabte a València “Mazón dimissió” senyala un camí més profitós, social i de respecte de la natura. Tot i que els partits d’esquerres estan en hores baixes, dividits i sense alternativa política visible. Les ajudes de l’Estat resulten imprescindibles, si bé es necessiten polítiques estructurals, socials i republicanes per capgirar l’imperi de l’especulació i el caciquisme. 

La magnífica solidaritat de centenars d’entitats i milers de persones, necessita mitjans, coordinació i consciència d’uns fets presents que serveixin de fonaments de futur de convivència lliure. Cal treure lliçons de quins interessos defensa la Generalitat valenciana (PP, Vox), i del bloqueig del govern de l’Estat de les Autonomies.  El poder encisador i alhora destructiu de la propietat privada dels mitjans de producció i distribució, el poder dels grans oligarques, multinacionals i Bancs, en un modo de producció que provoca l’escalfament climàtic, i una societat sotmesa als beneficis d’una minoria super-rica, provoca que, quan la natura es desferma, els mals siguin majors. Aquest poder dels senyors dels diners i dels Estats no serveix per viure dignes,

en pau i felicitat. Els greus xocs de la crisi econòmica financera (2008-12), pandèmica (2020), climàtica (Gota freda – DANA) i escalfament global, són alertes roges que, de moment, no es transformen en polítiques que s’enfrontin a les arrels dels fenòmens. Més aviat al revés. La presidència de Trump als EEUU forma part de la tendència cap a la involució política d’ultradreta, augura increment de la confrontació internacional, espoli dels pobles, militarisme, negacionisme, colpir els drets de les dones. El COOP29 es reuneix impàvid davant l’augment de l’escalfament global i els gasos CO2. No hi ha memòria de l’aigua pel gran capital financer.

L’avenç del moviment feminista ha impregnat el XX Fòrum contra les violències de gènere (7-9 novembre): “Lliure Consentiment i dret al propi cos”. És un tomb de la resistència, dominació i discriminació masclista, a la mobilització, la proposta, la innovació de noves formes de lluita, que, de fet, subverteixen mites i conviccions d’hàbits, justícia i legalitat. El “MeToo”, “Jo, sí que et crec”, “El lliure consentiment”, el “Ja n’hi ha prou”, “La vergonya canvia de bàndol” ha aflorat a les taules, tallers, dinàmiques participatives i Fòrum Jove (XAJI). En el Fòrum s’ha produït un diàleg, ben necessari i profitós, entre el feminisme autòcton, blanc, i el feminisme de les dones racialitzades; s’ha tractat sobre el colonialisme, el racisme, la demolidora de drets que és la llei d’estrangeria, les discriminacions per estaments socials, classes, també vers les ètnies, cultures i religions. El 21% d’immigració a

Catalunya pressiona fèrtil per una unitat d’estratègia més potent i inclusiva per part del feminisme. L’art pot raure en que una consciència més disposada a confrontar totes les contradiccions i discriminacions, esdevingui en lucidesa per enfortir la mobilització per erradicar les violències masclistes i aconseguir un món de cures i lliure. En el discurs inaugural del Fòrum: “Les dones ens empoderem per deixar de ser diana (víctimes) i passar a tenir la iniciativa. Ho fem enfront de la reacció masclista i misògina. Lluitem per aconseguir mesures concretes que permetin l’avenç cap erradicar la violència masclista”. S’ha presentat l’evolució simbòlica del sentiment feminista amb la nova imatge del seu logotip: “La diana de 2024 es mou: supera l’estadi de resistència per agafar la fletxa fins a trencar-la”.

Centenari Lenin. A la Reunió de quadres del partit (27.11.1918): “Ens veiérem obligats a esvair la il·lusió petitburgesa de que el poble és un tot únic i de que la voluntat popular pot ser expressada en quelcom que no sigui la lluita de classes”. Al llibret “La revolució proletària i el renegat Kautsky” (octubre 1918): ”El problema de la dictadura del proletariat és el de l’actitud de l’Estat proletari davant l’Estat burguès, de la democràcia proletària davant la democràcia burgesa... Tot el món sap que aquesta (la dictadura del proletariat) és precisament l’essència de la doctrina de Marx”. “La privació del dret de sufragi a la burgesia no constitueix un tret obligatori i indispensable de la dictadura del proletariat” “És l’abecé del marxisme que la tàctica del proletariat socialista no pot ser la mateixa quan es troba davant una situació revolucionària i quan aquesta no existeix”. A “Democràcia i dictadura” (23.12.1918): “el proletariat no pot limitar-se a prendre possessió de la màquina estatal existent (és a dir, burgesa) i posar-la en marxa pels seus propis fins, sinó que ha de destruir-la, demolir-la”... “no compartiu la “fe supersticiosa” en “l’Estat”, no oblideu  que fins i tot en la república més democràtica, i no només en la monarquia, l’Estat no és sinó una màquina per l’opressió d’una classe per una altra”. Tom 37, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou. 

14 de novembre de 2024

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo37.pdf
https://organitzemlaresposta.cat/
https://amnistia.omnium.cat/
https://violenciadegenere.org/
https://www.sinpermiso.info/textos/de-ser-diana-a-romper-la-flecha-por-una-vida-libre-y-feliz