Els
carrers volen córrer. Si més no, la Cursa antiracista promoguda per Top Manta
pel diumenge 1 de juny, tenyirà amb justa denúncia i solidaritat els carrers de
Barcelona. Les enquestes donen majoria de vots al PP i Vox, mentre que Sumar
baixaria; tanmateix moviments socials i organitzacions fan pràctiques de noves
i velles fórmules de lluita. Hi ha espurnes continues que pugnen per prendre la
flama. El moviment feminista no perd petja. La
marea cívica social per la dimissió de Mazón convoca una vaga general, seguint
les massives manifestacions. El sistema constitucional parlamentari de la
monarquia s’allunya cada dia de les necessitats i sentiments de la població, la
que té drets, tot i siguin limitats, escapçats i reprimits, i de la que no en
disposa. La ruptura política amb aquest règim és la veritable alternativa a la
involució dretana reaccionària. Repúbliques, llibertats, drets, serveis públics
suficients i autodeterminació sobirana.
La Cursa antiracista i la
participació de suport és una denúncia contra la repressió de la Llei
d’estrangeria, que sembla un tabú impossible de derogar. Alhora és una denúncia
davant el racisme contra la gent immigrada, sense drets de ciutadania. Persones
a les quals fins i tot se’ls denega el dret a empadronar-se als Ajuntaments de
ciutats i pobles, on viuen i treballen. Una política de negació i repressió de
les llibertats fonamentals, destinada a imposar una massa de ma d’obra
infrapagada, de fàcil acomiadament, en molts casos en condicions laborals
deplorables, amb una vida precària o en la pobresa. La violència institucional
racista fomenta la divisió i la confrontació dins de la classe treballadora, i per
tant n’afebleix la força.
Aquesta situació grotesca és responsabilitat
parlamentària de la dreta espanyola –-PP, Vox--, acompanyada per la dreta i
centre dreta catalana de Junts. Però, ens cal senyalar, també la responsabilitat
governamental al sostenir el ministre Grande-Marlaska y evitar la derogació de
la llei mordassa.
Gairebé entre un quart i una cinquena
part de la població és immigrada. Són veïns i veïnes nouvingudes. És un sector important
de la població condemnada a viure i treballar sense drets, ni sobirania, ni
llibertats. A més al negar-li l’empadronament se’ls exclou dels serveis públics
i ajudes més vitals.
“Cap a una societat on totes les
vides valguin la pena ser viscudes” expressa el manifest de la Cursa. És una
crida en que rau lluita revolucionària i una societat col·lectiva, sense
violències repressives ni amos explotadors. Una societat de persones
respectuoses, treballadores, lliures i felices.
Mares
protectores
Un
sector de les mares protectores s’està convertint en ariet de la mobilització
contra la violència institucional masclista. Són dones colpides per la
violència vicària, per l’arrencament de les seves criatures, per part d’homes,
de les institucions de la justícia i de les administracions que les haurien de
protegir, acompanyar i reparar. Dones que no es resignen a acceptar la
immolació que el sistema patriarcal els hi imposa. Uns petits grans èxits
aporten a l’avenç de la seva dura lluita, des de les llars, els jutjats i els
carrers.
Després
de 20 anys d’intimidació, tractes humiliants a les víctimes, i de relativitzar
i afavorir els homes agressors, la degana de violència de gènere dels Jutjats
de Barcelona, Francisca Verdejo, ha hagut de fugir escuada. La Judicatura no
l’ha suspès de treball i sou, menys la inhabilitada, al contrari, un manifest i
declaracions de Jutges l’han defensada fins l’últim moment. Verdejo s’ha
traslladat a Granada seguint com a jutgessa. Fer-la fora de Barcelona és un
resultat exitós de la lluita persistent, malgrat el sabor agredolç per les
dones que han patit la prepotència masclista de la jutgessa que, lògicament,
volen la seva inhabilitació.
Un
altre èxit és l’anunci de reformular a fons la DGAIA. Aquesta institució per criatures
i jovent ha quedat col·lapsada per una triple crisis d’arrencaments, corrupció
i de violència institucional masclista. Les mares protectores i el moviment per
erradicar la violència masclista, hauran de seguir molt amatents perquè els
canvis siguin els adients. Els elements cabdals que s’han de capgirar són els
pressupostos insuficients i les subcontractacions, les licitacions, el substrat
d’hospici i de caritat institucional; aquests models assistencialistes s’han de
canviar per altres centrats en les necessitats de les dones i les seves
criatures,.
Un
tercer avenç és la Quarta Trobada estatal VVVI (Violència Vicaria y Violència
de Gènere Institucional), el 30 i 31 de maig a Madrid, que “posa al centre del
debat l'aplicació efectiva de les normes per protegir les víctimes de violència
vicaria i institucional de gènere: les mares i les seves filles i fills”.
Vaga general País Valencià
Nova embranzida del país germà. Tot
el suport en el bon fi de la lluita. En el manifest, indiquen: “Des del 29
d’octubre tenim una ferida oberta que no podrà començar a sanar fins que els
responsables paguen per la seua actuació criminalment negligent. El principal
responsable és Carlos Mazón, ... Que siga el màxim responsable no vol dir que
siga l’únic responsable... La reconstrucció s’ha de fer amb un altre paradigma
perquè no ens torne a passar el mateix. El negacionisme de Vox ha trobat un
portaveu en Carlos Mazón, ... continuem exigint la dimissió de Carlos Mazón amb
la consegüent caiguda de tot el seu Consell”.
Centenari Lenin.
En “El significat del
materialisme militant” (12.03.1922): “Un dels més greus i perillosos errors
dels comunistes (com de tots els revolucionaris que hagin coronat amb èxit la
etapa inicial d'una gran revolució) és imaginar-se que la
revolució poden
dur-la a terme els revolucionaris sols... comprendre i saber plasmar en la vida
que els revolucionaris només són capaços d'exercir el paper d'avantguarda de la
classe... Sense la unió... amb els que no són comunistes, no cal parlar de
construcció comunista venturosa de cap tipus”. Tom
45, Obres completes. Ed. Progreso, Moscou.
29 de maig de 2025
De la Carta de
L’Aurora.
https://cursaantiracista.com/
https://encuentrovvvi.org/
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo45.pdf
https://amnistia.omnium.cat/
