En una entrevista, la periodista de ‘La Directa’ diu que “Em molesta que l'esquerra no assumeixi d'una vegada que està molt lluny de la realitat dels barris pobres i que cal fer coses per a canviar-ho... en comptes de pensar només en les pròximes eleccions, podem pensar a 20 anys vista?”.
Santolino especifica que “El marc i el context institucional se'ns menja i no facilita ni els espais ni els tempos per a asseure'ns al marge de la contesa electoral”. La periodista estableix que el moment actual és de resistència, mentre fa un repàs de les expectatives i il·lusions despertades per la indignació i la rebel·lia del 15-M, així com per la revolta independentista. I conclou que “una altra cosa és que hàgim estat capaces de convertir-lo en propostes o alternatives factibles”.
La seva reflexió ofereix força claus per comprendre com la ultradreta penetra entre les masses més precàries i empobrides amb un discurs racista, xenòfob i masclista. Explota el desencís que han deixat uns embats potents però que no han reeixit enfront del capital i del règim estatal monàrquic, ni han aconseguit les millores socials i laborals, els avenços en drets i serveis públics vitals, o les conquestes de sobirania, llibertats i el dret d’autodeterminació. El resultat n’és un retrocés en les expectatives, en la consciència i en la lluita.
Les esquerres impulsades als governs estatal, autonòmic i municipal, s’han quedat condicionades pel poder i les institucions d’un estat que, sobretot, procura pels senyors dels diners, i es mou des d’un caciquisme rampant i una corrupció endèmica.
Les polítiques d’esquerres es proposen frenar allò que més colpeix de l’economia i de la repressió estatal, però no es veuen en condicions d’impulsar una mobilització suficient per enfrontar-se a la voracitat del poder econòmic i a la involució política promoguda des de les institucions estatals.
La resultant n’és una correlació de forces parlamentària, autonòmica i municipalista, que no pot evitar un progressiu deteriorament de les condicions de vida i de llibertats de la població.
La ultradreta fa brou de tot aquest deteriorament de la situació social.
Tanmateix a la diagnosi i valoracions sobre les expectatives dels moviments socials i de la regeneració democràtica, o de l’assalt a les institucions per aconseguir polítiques socials, s’hi ha d’afegir que estem tractant d’institucions, de governs, d’administracions i de burocràcies, d’un estat burgès i monàrquic. No són uns instruments polítics neutres, dels del quals es podrien fer ara unes polítiques a favor dels poderosos, ara unes altres a favors de la gent més desafavorida i de la població treballadora.
Les alternatives en l’organització i mobilització cal establir-les en una estratègia d’unitat de la lluita orientada frontalment contra les arrels del poder econòmic i del propi estat. L’organització convé es doni objectius polítics, respongui als interessos de la gent treballadora i sigui independent de l’Estat. Les experiències, importantíssimes, dels moviments socials i en defensa de les llibertats, com les antirepressives, i les de la sobirania i la independència, s’han d’enllaçar amb les experiències històriques de les revolucions i dels partits revolucionaris.
Palestina des del riu fins el mar
La Nakba, la catàstrofe a Palestina, rau en el genocidi i destrucció de Gaza, mentre plana sobre la Cisjordània. El producte genuí de la Nakba és l’Estat sionista d’Israel. Europa, els EEUU, el capital financer i les grans multinacionals, estan completament compenetrades amb l’existència d l’Estat sionista, militaritzat i destructor de la terra i del poble palestí. L’Estat d’Israel ha aplegat població jueva de tot el món, a costa de convertir-se en el garant de l’espoli de les riqueses del Pròxim Orient. El terror i genocidi per part de l’Estat israelià és un nou holocaust palestí a cel obert.
No hi ha neutralitat possible ni solucions Intermèdies, cal una Palestina lliure.
Centenari Lenin.
En “Continuació a la Contribució al problema de les nacions o sobre l’ “Autonomització” (31.12.1922): “La responsabilitat política per tota aquesta campanya de veritable nacionalisme rus ha de fer-se recaure, com és natural, en Stalin i Dzerzhinski... cal impulsar les normes més severes sobre l'ús de l'idioma nacional en les repúbliques de població al·lògena que formen part de la nostra Unió i comprovar el seu compliment amb particular zel. No hi ha dubte que sota pretext d'unitat del servei ferroviari, sota pretext d'unitat fiscal, etc., amb l’administració pública que tenim ara, es cometrá una infinitat d'abusos de caràcter rus pur ... Una cosa és la necessitat de cohesió contra els imperialistes d’ Occident, que defensen el món capitalista... I una altra cosa és quan nosaltres mateixos adoptem, ni que sigui en petiteses, actituds imperialistes enfront de nacions oprimides”. Tom 45, Obres completes. Ed. Progreso, Moscou.
15 d’agost de 2025
De la Carta de L’Aurora.
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo45.pdf
