Inflexió militarista

La Cimera de l’OTAN s’encamina a un rearmament general dels estats europeus de la UE i GB, sota la direcció estratègica dels EEUU. La imposició del 5 % del PIB en la inversió militar, representa un punt d’inflexió del rearmament que, malgrat la propaganda oficial, serà un cop dur per a les despeses en serveis públics i socials. Aquest 5 % desplega la bandera pel predomini de les grans multinacionals nord-americanes i europees, en pugna amb les corporacions russes  o xinesses, però alhora de l’hegemonia de l’imperialisme dels EEUU, sobre els europeus, els pobles que saquegen. També apunta a barrar el pas a la competència dels anomenats països emergents, sobretot de la Xina. El 5 % forma part d’una política de guerra. Així com la política és economia concentrada, la guerra es la continuació de la política. 

L’alternativa al xoc entre segments del gran capital internacional pel control dels mercats, dels materials estratègics i per al domini de regions senceres del planeta, no pot ser una pau basada en l’equilibri entre les diferents potencies i estats imperialistes, ni tampoc que vingui dictada pels vencedors als perdedors. Com tampoc no ho serà una pau farcida de destrucció i de cementiris, i fonamentada sobre el sotmetiment dels pobles i l’espoli dels recursos naturals. L’alternativa només es pot forjar des d’una lluita d’una classe obrera organitzada i políticament independent dels blocs i dels estats imperialistes.

Pau sense imposicions

L’acostament entre els EEUU de Trump i la Rússia de Putin entorn a Ucraïna és prou revelador de les maneres polítiques entre els grans magnats. El veritable interès està en repartir-se els recursos, bens i territori ucraïnès.

Les contra-cimeres pacifistes no poden eludir la clara defensa de la resistència ucraïnesa, per a l’existència, sobirania i llibertat del seu país, contra la invasió de Rússia; ni la mobilització contra el genocidi que Israel du a terme a Gaza i a tota Palestina; ni la guerra desencadenada per EEUU contra Iran per a sotmetre el règim dels aiatol·làs i subvertir-lo, assegurant-se així el domini dels recursos del Pròxim Orient. El pacifisme hauria de tocar de peus a terra. Cap estat imperialista, ni bloc d’estats, ni ordre internacional sota l’ègida de les potències nuclears, pot ser garant de pau.

Les forces treballadores han d’aconseguir alçar la veu, enfortir-se políticament, per presentar unes perspectives revolucionàries que capgirin el poder econòmic i els estats dels amos del món. Fins i tot avui en dia, que estan disgregades i sense programa ni organització revolucionària definits. Cal una força treballadora organitzada, capaç de dir les coses pel seu nom: s’han d’expropiar les poderoses multinacionals, començant per les de la indústria i comerç militar.

Centenari Lenin.

En “XXI Congrés del PC(b)R (27.03-2.04.1922), Paraules finals sobre l’Informe polític” (28.03.1922: “el capitalisme d'estat és la forma del capitalisme més inesperada, absolutament imprevista, ja que ningú podia preveure que el proletariat aconseguiria el poder en un dels països menys desenvolupats, que primer intentaria organitzar la gran producció i la distribució per a la pagesia, i després, en veure que no podia complir la tasca a causa del baix nivell cultural, utilitzaria el capitalisme (...) El proletariat no tem reconèixer que en la revolució unes certes coses li han sortit magníficament i altres, malament. (...) És necessari aprendre, procurar que en un país proletari el capitalisme d'Estat no pugui anar ni vagi més enllà dels límits i condicions que beneficien al proletariat”. (...) No és possible separar els problemes organitzatius de la política. La política és l’economia concentrada”. Tom 45, Obres completes. Ed. Progreso, Moscou.

26 de juny de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo45.pdf

https://amnistia.omnium.cat/

Obrir perspectives de futur

Tres manifestacions han omplert de lluita els carrers de Barcelona i d'altres ciutats: Per la llibertat de Palestina i contra el genocidi, contra el turisme massiu i l'ampliació de l'aeroport, i pel tancament de la comissaria central de Via Laietana. Han avançat propostes polítiques per a frenar la barbàrie i la destrucció militarista, evitar la depredació del territori i retre homenatge a les persones represaliades i torturades per la dictadura franquista. Les consignes actuals temptegen el camí de propostes amb perspectives de futur, per un món sostenible, lliure i feliç. Tanmateix, la fragmentació política i la feble mobilització de les classes treballadores esdevenen una gran dificultat per a posar la diana de la lluita política en els poders econòmics i el de l'estat. Els representats polítics, les organitzacions sindicals i els partits, en no veure més enllà de l’ordre constitucional, es troben lligats de mans quan intenten frenar els excessos de la dreta. Creure que el poder governamental o institucional en un sistema capitalista es un instrument de transformació, és un miratge, que genera desafecció, divisió i frustra les perspectives de de més llibertat i progrés social.

Per frenar la dreta, els poders econòmics, la judicatura, la repressió policial i la involució política de l’Estat, cal generar una estratègia amb perspectives polítiques factibles que capgirin el context actual. Certament és difícil d’aconseguir sense la mobilització de la massa treballadora i de la ciutadania democràtica. Però és l'única possibilitat real. En definitiva, calen propostes polítiques que permetin millores concretes, una política d’aliances i un moviment unitari, que posin el focus en acabar de soca-rel amb el règim monàrquic.

Cal potenciar les mobilitzacions, parcials i limitades; els processos de reflexió i recomposició entre la joventut; les temptatives sindicals de defensa de les condicions laborals; les lluites de diferents moviments socials, el feminista, per l’habitatge, contra el canvi climàtic, en defensa de la sanitat pública i les pensions, el veïnal. I totes s'han d'unificar en una proposta política general que confronti el poder governamental i estatal. Les espurnes de consciència que apareixen en diverses publicacions, llibres i actes en favor d’un avenç col·lectiu han d'apuntar a un millor coneixement de l'evolució social i econòmica a escala d'estat, europea i mundial, i a propostes per a conquerir el poder polític.

Corrupció

L’esclat de corrupció en la cúpula del PSOE resulta aclaparador. L’ombra d’un poder caciquil, dictatorial i especulador aflora des del moll de l’os de l’estat i del règim polític. La corrupció és estructural des del cap de l’estat, el rei, fins a totes les institucions, autonomies i municipis. Que el PP hagi estat encara pitjor no exonera de responsabilitats. I que denunciem el PSOE no vol dir que afavorim de cap manera que el govern caigui a les mans  del PP i Vox. Tota lluita social, veïnal, sindical, política i parlamentària, necessita d’unes perspectives d’unitat i de ruptura política constituent republicana, i des de la lliure decisió de cada territori i nació.

Palestina

La manifestació va ser important. Catalunya defensa als carrers l’existència i la llibertat de Palestina. A l’Orient Pròxim assistim als prolegòmens d’una guerra a tota la zona. La mobilització contra el rearmament imperialista, contra l’espoli i sotmetiment dels pobles als interessos de les grans multinacionals europees i nord-americanes, dels magnats de Rússia i dels nous capitalistes xinesos, i el suport a la resistència ucraïnesa, són accions que permeten combatre la destrucció i mort a gran escala. A Europa, Ucraïna segueix en guerra per acabar amb la invasió militar de Rússia i la destrucció del país. El saqueig del planeta, dels pobles i les guerres no són excepcions o conflictes evitables, sinó part consubstancial de l’ordre de les empreses i estats capitalistes.

Centenari Lenin.

En “XXI Congrés del PC(b)R” (27.03-2.04.1922): (sobre la nova política econòmica i la imprescindible aliança entre la indústria i el camp un cop guanyada la guerra civil) “per a consolidar aquest avenç, ja que hem conquerit tant, ens era completament indispensable retrocedir. No podíem sostenir totes les posicions que aviem pres per assalt; ...hem tingut tant terreny que ens ha estat possible retrocedir molt... (el) pitjor en la retirada és el pànic... costa un treball terrible replegar-se després d’un gran avenç victoriós... quan un exèrcit retrocedeix, fa falta cent vegades més disciplina que quan avança... el principal es replegar-se amb ordre, fixar amb exactitud els límits del retrocés i no deixar-se emportar pel pànic. ... En política no és cosa seriosa, ni molt menys, confiar en la convicció, en la lleialtat i altres magnífiques qualitat morals. (aquestes) les posseeix només un nombre reduït de persones, però les que decideixen el desenllaç històric són les grans masses, les quals, si aquest petit grup no s'hi adapta, de vegades no s'aturen en detalls”. (Esmenta el que dieu Alexandr Todorski de Vesiegonsk: No n'hi ha prou amb vèncer a la burgesia... s’ha d’obligar-la a que treballi per a nosaltres. .... Els comunistes són una gota en el mar, una gota en el mar del poble. ... Sabrem administrar la hisenda pública si els comunistes saben organitzar-la amb mans alienes. ... “Hem de dir en aquest Congrés que no hi ha tribunals al marge de les classes. Els nostres tribunals han de ser tribunals electius, proletaris”. Tom 45, Obres completes. Ed. Progreso, Moscou.

19 de juny de 2025

De la Carta de L'Aurora. 

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo45.pdf

https://amnistia.omnium.cat/

L’Aeroport enlaira els negocis

L’ampliació de l’aeroport, anunciada pel president Illa, posa la brúixola en direcció als grans interessos del turisme, el gran luxe i l’especulació del territori. El PSC aprofundeix en la defensa del gran capital per atorgar-se una millor representació política de les empreses i fortunes. Unió de Pagesos, les Entitats ecologistes agrupades en Zeroport i Ajuntaments com el d’El Prat s’hi oposen rotundament: han convocat manifestacions per al proper cap de setmana. ERC, els Comuns i la CUP han expressat la seva negativa; fins i tot Junts s’hi oposa. La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, governats pel PSC, posen rumb guiats pel poder econòmic. En canvi, el territori, l’ecologia, l’habitatge, la mobilitat sostenible, Rodalies i el medi ambient en surten perjudicats. El govern d’ERC d’Aragonès va caure pel macro casino Hard Rock; ara li toca el torn al PSC de Salvador Illa. La Generalitat ha de girar cap a la defensa de les necessitats socials i ambientats del poble: la llengua, les llibertats, els serveis públics, els drets fonamentals, la sobirania i la lliure autodeterminació, tot avançant cap a una perspectiva constituent republicana.

El president de la patronal catalana ha senyalat que s’anava en retard en l’ampliació aeroportuària, però que era en la bona direcció. ERC ha insistit en que l’aeroport passés completament a mans de Catalunya i que l’AENA estatal en sortís de la direcció, qüestió també compartida per Junts, malgrat que aquests últims consideren convenient l’ampliació.

Illa, el PSOE i el PSC no van aconseguir cap resultat polític o econòmic de la Conferència de presidents. El PP tampoc, malgrat la seva gran representació autonòmica (12 presidents, enfront dels 5 del PSOE, un PNB i un altre de CC). Pedro Sánchez conclou que la legislatura seguirà fins al 2027. Feijoo i el PP es mobilitzen a Madrid, per desestabilitzar el govern estatal, mirant a Vox, en sintonia amb els poders judicials i estatals. Illa, per la seva banda, s’empassa sense rubor els compromisos sobre la singularitat del finançament i la plurinacionalitat de l’Estat espanyol.

El PSC intenta desbloquejar l’atzucac en què es troba, actuant com a lleials lacais dels amos de l’economia. L’escenari de retrocés, replegament i divisió del moviment sobiranista republicà i independentista disposa, ara, d’un nou element per aplegar forces i cercar la unitat i la mobilització social. La confrontació entorn a l’aeroport s’afegeix a les lluites per la llengua, l’amnistia, les llibertats, la immigració, la sobirania, l’habitatge, Rodalies, els serveis públics, la sanitat, el territori, el medi ambient, la mobilització feminista i l’erradicació de la violència masclista.

Palestina

La guerra genocida de l’Estat sionista d’Israel, que destrueix Gaza i condemna Cisjordània, compta amb el suport i l’aval d’EEUU i les grans multinacionals europees. L’acarnissament contra les criatures és part de la crueltat d’aquesta realitat de dominació i exclusió. L’altre esclat que demostra el fracàs de l’imperialisme i de la globalització neoliberal, és la invasió d’Ucraïna per part de la Rússia de Putin. Aquestes guerres són el cim de la cinquantena de guerres d’un ordre internacional de l’ONU, sota el lema capciós de cooperació, pau i solidaritat. La diplomàcia entre els estats no pot amagar la crua realitat comercial, de domini d’uns estats sobre altres, i d’espoli dels recursos naturals i humans de la majoria del planeta.

El capital financer, la propietat privada i els estats imperialistes s’aboquen al rearmament per garantir els seus beneficis i privilegis. No hi pot haver pau i cooperació entre els pobles mentre existeixin els imperialismes. L’alternativa passa per expropiar les multinacionals, derrotar els estats opressors i avançar cap a una revolució treballadora. Mobilitzar-se contra el rearmament, combatre les guerres d’Israel i Rússia, i bloquejar els vaixells d’armes del comerç amb Israel (com ja fan alguns sindicats d’estibadors europeus) és fer camí cap a un món millor. Dissabte 14, manifestació europea per Palestina.

Centenari Lenin.

En “XXI Congrés del PC(b)R” (27.03-2.04.1922): “valorem amb serenitat la nostra situació i no temem reconèixer els nostres errors” ... "Primer ensenyament (de la nova política econòmica). Nosaltres no sabem administrar l’economia... Segon ensenyament: un comunista que exerceix un càrrec de responsabilitat... no sap comerciar, perquè no és un home de negocis... no comprèn que ha de començar per l’abecé... no solament ho desconeix, sinó que fins i tot ignora que ho desconeix. ... Hem de sortir d’aquest Congrés amb la convicció de que això no ho sabíem i de que ho tenim d’aprendre des de l’abecé... des del principi". ... “El tercer ensenyament està relacionat amb el capitalisme d’Estat. ... Segons totes les publicacions d’economia, el capitalisme d’estat és l’existent baix un règim capitalista, en el que el poder estatal te supeditades directament a tals o quals empreses capitalistes. Però el nostre estat és proletari... És una situació sense precedents en la història: el proletariat, l’avantguarda revolucionària, te el poder polític absolutament suficient, i al seu costat existeix el capitalisme d’Estat”. Tom 45, Obres completes. Ed. Progreso, Moscou.

12 de juny de 2025De la Carta de L’Aurora.

https://uniopagesos.cat/comunicat-de-premsa/rebutgem-la-proposta-del-govern-per-ampliar-laeroport-del-prat-i-reclamem-un-pla-sectorial-agrari-pel-baix-llobregat/

https://www.diaridebarcelona.cat/w/zeroport-ampliar-aeroport-es-reforcar-aposta-model-economia-turisme-precaritzacio-laboral

https://directa.cat/illa-defensa-una-ampliacio-de-laeroport-definitiva-i-lecologisme-es-mobilitzara-per-evitar-la/

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo45.pdf

https://amnistia.omnium.cat/

La Conferència grinyola

El govern estatal ha aconseguit convocar la Conferència de Presidents de les Comunitats i Ciutats Autònomes a costa de descafeïnar-la. El guirigall s’imposa i el que hauria de ser com una orquestra, grinyola. El govern està format pel PSOE, aliat amb Sumar, amb el suport parlamentari de l’anomenada majoria d’investidura, que inclou organitzacions sobiranistes, autonomistes, nacionalistes, independentistes i republicanes. Però, de les 17 autonomies (incloses Madrid i Andalusia) i 2 Ciutats autònomes (Ceuta i Melilla), el PP en lidera 12 el PSOE 5 (com és el cas de Catalunya), el PNB 1 i CC 1. És una imatge alliçonadora de les contradiccions i crisi profunda que corroeix, a foc lent, el règim constitucional monàrquic de l’Estat. Reduir l’estratègia política a sostenir aquesta desferra és condemnar-se a la deriva involucionista, marcada per l’essència reaccionària de l’Estat i d’una Constitució que limita les llibertats, permet la repressió i l’arbitrarietat a la judicatura, nega la sobirania dels pobles i nacions, i els drets de ciutadania a una cinquena part de la població. Una estratègia de futur basada en drets, serveis públics i llibertats hauria d’estructurar-se entorn d’una alternativa republicana, inclusiva per totes les persones habitants i que respecti el dret de lliure decisió pels pobles.

La singularitat financera per a la Generalitat de Catalunya no te un lloc en aquesta conferència. El president Illa n’és amfitrió, però no compleix amb l’acord principal que va permetre el PSC constituir govern amb el suport d’ERC i Comuns. Portaveus socialistes han avançat fórmules imaginatives per al finançament com la de “singularitat a la carta i per a tothom”, aplicable a cada autonomia. Precisament una política que converteix l’acord compromès en paper mullat. Les expectatives del PSOE i PSC per a la trobada de presidents a Barcelona són que no es faci cap acord substancial: ni sobre habitatge, ni nova ciutadania, ni sobre salut, educació, energia, llibertats, territori, ni millores en l’autonomia municipalista.

Amnistia

La llei d’amnistia no s’ha aplicat en el 40 % de les persones encausades, és a dir, a bona part de l’independentisme, segons la Sindicatura per l’Amnistia impulsada per Òmnium. El Tribunal Constitucional s’inclina a avalar el gruix de la Llei, però contemporitza amb l’obstrucció concreta i efectiva de la judicatura. Els jutges no apliquen la llei, sinó que la bloquegen, suspenen provisionalment i ajornen la seva aplicació, emparats, de fet, pel Tribunal Suprem. La judicatura i el TS volen del tot que el govern del PSOE caigui a favor d’un del PP i Vox. El govern PSOE i la majoria d’investidura resten com a ostatges de les filigranes parlamentàries i dels poders constitucionals. La mobilització segueix essent vital per aquesta amnistia i per les llibertats.

Centenari Lenin

En “El significat del materialisme militant” (12.03.1922): “... Similar pot afirmar-se de la defensa del materialisme i del marxisme que emprèn la revista Pad Známenem Marxizma... el nostre deure indiscutible és incorporar a tots els partidaris del materialisme conseqüent i militant al treball comú, a la lluita contra la reacció filosòfica i els prejudicis filosòfics de l'anomenada ‘societat instruïda’. ... els professors de filosofia de la societat moderna són, de fet, en la majoria dels casos, simples "lacais diplomats del clericalisme". ... ha de ser... un òrgan de premsa de l'ateisme militant... Cal estar atents a totes les publicacions... Engels aconsellava... que es traduïssin... per a difondre... les publicacions ateístes militants de fins del segle XVIII". ... (en una època revolucionària

és molt més fàcil conquistar el poder que saber utilitzar-lo encertadament)... dedicar molt espai a la propaganda atea... dades concretes i comparacions demostratives de la relació existent entre els interessos de classe i les organitzacions de classe de la burgesia moderna, d'una banda, i les organitzacions de les institucions religioses i de la propaganda religiosa, per una altra... no és de menys importància... l’aliança amb els representants de les ciències naturals modernes que tendeixen al materialisme... (per aconseguir l’èxit) el naturalista ha de ser un materialista modern... un materialista dialèctic... organitzar l’estudi sistemàtic de la dialèctica de Hegel des del punt de vista materialista". Tom 45, Obres completes. Ed. Progreso, Moscou.

5 de juny de 2025

De la Carta de L'Aurora. 

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo45.pdf

https://amnistia.omnium.cat/