11/7/25

Terra cremada

El foc a les Terres de l’Ebre ha estat devastador. L’onada de calor iniciada el mes de juny ha causat centenars de morts. Els cataclismes són fenòmens naturals, però en aquest cas tenen causes econòmiques i socials generades pel sistema de propietat privada. L’emergència climàtica no és una casualitat. No hi ha indicis de que els grans poders de les multinacionals i dels Estats provin d’aturar la degradació ambiental. Les convencions, agendes i conferències per frenar el deteriorament d’un planeta abocat al desastre complert, resulten incapaces i inútils.

La Generalitat no disposa d’un pla d’incendis per als Ports. Paüls, Xerta i altres poblacions han patit uns dies d’angoixa escandalosos. Els cossos de bombers i de voluntaris al territori tenen un personal reduït i pressupostos, i mitjans congelats o disminuïts; tot insuficient com s’ha fet palès. El diner es desvia cap a negocis més rendibles per als amos.

Els interessos privats i l’avarícia d’un capital paràsit xoquen amb les mesures pal·liatives que proposen els especialistes. El món ha de canviar de mans subvertint els poders econòmics i estatals, o aquests poders desbocats portaran cap a la destrucció de les mans i les vides, de la societat i de la natura.

Neteja ètnica

Terra cremada és el que practiquen Netanyaho i l’Estat d’Israel amb el genocidi a Gaza, Palestina.

La proclama de Trump sobre els 60 dies de treva a Palestina és ben verinosa. En el context del genocidi que perpetra Israel, ve a ser una mortalla per Gaza. El pla avala l’expulsió de la població palestina de Gaza, la conversió de la Franja en un conjunt macro ressort de luxe, i el confinament d’una part en una reserva.

Els recursos fòssils del subsol del Pròxim Orient, són part de les reserves estratègiques de Nord-Amèrica i de les seves multinacionals. Aquestes, en estreta comunió amb el lobby industrial militar, mostren el valor que te la pau i la cooperació per als senyors de l’ordre internacional imperialista. Espoli, guerra i destrucció neocolonial. L’ONU no hi pot fer res, si no és protestar i acatar les imposicions dels poderosos.

La cirereta del pastís és la nominació de Trump pel Premi Nobel de la Pau per part del carnisser sionista.

El boicot al comerç amb Israel, juntament amb la ruptura de relacions diplomàtiques, és una mesura saludable i necessària per una pau veritable. La Unió Europea i el Regne Unit són còmplices de la capacitat d’Israel en el sotmetiment i la destrucció de Palestina.

Centenari Lenin.

En “El desè aniversari de Pravda” (5.05.1922): “A la fundació de la vella Iskra, el 1900, hi van participar una desena de revolucionaris. Quan va sorgir  el bolxevisme, en els congressos clandestins de Brussel·les i de Londres en 1903 hi van participar unes quatre desenes de revolucionaris. (...) El 1912-1913, quan va aparèixer legalment el diari Pravda bolxevic, li donaven suport desenes i centenes de milers d’obrers, que amb les seves modestes col·lectes varen vèncer l’opressió del tsarisme (...) En novembre de 1917, a les eleccions  a la Constituent, de trenta sis milions d’electors, nou milions van votar pels bolxevics. Però, en realitat, a finals d’octubre i inicis de novembre de 1917, no en la votació, sinó en la lluita, els bolxevics comptaven amb el suport de la majoria del proletariat i de la pagesia conscient, personificada en la majoria dels delegats al II Congrés dels Sòviets de tota Rússia”. Tom 45, Obres completes. Ed. Progreso, Moscou.

10 de juliol de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo45.pdf

https://amnistia.omnium.cat/

3/7/25

Rebel·lia veïnal

“Avui és Vallcarca, demà pot ser el teu barri”, “No volem una ciutat per especular”. La mobilització veïnal i del jovent ha aconseguit la suspensió actual del desnonament de tres blocs del barri de Vallcarca, Barcelona. Uns edificis ocupats per 40 persones, incloses 13 menors. L’Ajuntament de Barcelona està remodelant el barri a cop d’enderroc i de jutjats, sense oferir alternatives els barraquistes de desenes d’anys, ni procurant el diàleg amb les afectades, ni amb les entitats que les defensen. L’Ajuntament del PSC dona l’esquena als barris per emplenar els beneficis de les empreses especuladores, turístiques i del luxe. És ben important la rebel·lia constant del veïnatge que, irreductible, denuncia, s’oposa i s’organitza en nom d’una ciutat pels seus barris i habitants.

L’AVV i el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca han aconseguit un nou èxit. Tot i que l’Ajuntament persisteix en no fer cas del veïnatge, ni en frenar una remodelació desfavorable al barri. L’alcalde Collboni te els vots marcats pels grans poder econòmics. BComú, ERC en el consistori, i la CUP des de fora, han d’aconseguir teixir les aliances necessàries en els objectius per les millores ciutadanes, així com la connivència amb les mobilitzacions de les entitats que les encapçalen, per impulsar una alternativa social i política al desgavell del PSC.

Morts laborals

Una treballadora de la neteja de FCC de Barcelona ha mort per un cop de calor mentre treballava. L’impacte ha obligat a l’Ajuntament ha exigir el compliment dels protocols de seguretat a l’empresa de la neteja. Els Sindicats denuncien que els protocols no es tenen prou en compte. La família de la treballadora està desolada. Completament inacceptable, però totalment vigent la sangria d’accidents de tot tipus i de les morts en el treball.

“No és un accident laboral, és una negligència empresarial” se subtitula l’ Informe de sinistralitat laboral 2024 de la UGT (abril 2025). Les dades són demolidores: “Si sumem els accidents mortals durant la jornada laboral i els accidents mortals in itinere, en total han perdut la vida per causa de la feina 1.074 treballadores i treballadors entre 2013 i 2024”. Durant l’any 2024 es van produir a Catalunya 206.941 accidents de treball. CCOO en registra 206.980 accidents laborals, dels que 108 són morts (82 durant la jornada i 26 in itinere). La negligència patronal resulta mortal.

Segons el biaix de gènere, dels 95.528 accidents amb baixa en jornada laboral, 66.277 (69,38%) els han patit els homes i 29.251 les dones (30,62%). En canvi les dones han tingut el 30,71% dels accidents lleus, el 18,80% en el cas dels greus i un 10,45% dels mortals.

Comerç amb Israel

La rebel·lia s’estén amb la mobilització contra el rearmament dels estats, així com la denúncia i lluita contra el comerç d’armes amb Israel, i a tota relació econòmica o d’altres tipus que sostingui el genocidi del sionisme israelià a Gaza, i per destruir la població palestina a tot el territori de Palestina.

La denúncia s’ha efectuat al port de Barcelona, pel vaixell ZIM Luanda, que transporta acer destinat a la producció militar a Israel. La Comunitat Palestina va posar una querella que no ha estat executada pel jutjat.

El món dels amos de l’economia com en Trump, o dels oligarques amb Putin, o dels grans conglomerats empresarials xinesos, és el món que les grans multinacionals depreden, xoquen amb les guerres comercials i aranzelàries, i el que esclata amb rearmament i guerres. Els pobles que s’hi enfronten i la mobilització solidària arreu són el germen revolucionari d’alternativa i de futur.

El xoc econòmic i la deriva militarista i de guerres, persegueix un nou control, un nou ordre, del comerç internacional, dels recursos en combustibles fòssils i del que anomenen terres rares.

Aquesta lluita s’ha d’afrontar a l’imperialisme dominant nord-americà, sense eludir tots els altres que pugnen per una multilateralitat per repartir-se l’espoli dels pobles segons zones i regions d’influència de cadascun.

Centenari Lenin.

En “Proposta per al Projecte de resolució sobre l’informe de la delegació del PC(b)R a la Internacional Comunista” (2.04.1922): “La fi i el sentit de la tàctica del front únic consisteix en atreure a la lluita contra el capital a una massa cada dia més gran d’obrers, sense vacil·lar. (...) Quan la majoria dels obrers ja ha establert la seva representació de classe, és a dir, soviètica, i no “nacional”, és a dir, comuna amb la burgesia...”. En “Disposició sobre les funcions dels Vicepresidents” (11.04.1922): “donada la tenaç resistència dels buròcrates soviètics, que volen aferrar-se als vells mètodes burocràtics, es necessari una lluita persistent (...) és necessari fer traduir i editar les millors obres i les més modernes, en particular  les nord-americanes i alemanyes, sobre l’organització del treball i la gestió”.. Tom 45, Obres completes. Ed. Progreso, Moscou.

3 de juliol de 2025

De la Carta de L’Aurora.

https://www.tiktok.com/@habitatgevkk

https://www.ugt.cat/wp-content/uploads/2025/04/informe_sinistralitat_laboral_2024.pdf

https://www.ccoo.cat/wp-content/uploads/2025/04/balanc-salut-laboral-2024.pdf

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo45.pdf

https://amnistia.omnium.cat/